El Fresc dels antílops és un mural que adornava la paret oest de l'habitació B1 de l'edifici B de l'assentament prehistòric d'Akrotiri, a l'illa de Santorí (antiga Théra). Data del segle XVI abans de la nostra era, i es conserva en el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.Semni Karouzou, Guide illustré du musée national archéologique d'Athènes, Ekdotikè Athènôn, Athènes, 1978, p. 159 i 165.
Història Els frescos provenen del jaciment minoic d'Akrotiri (en grec: Ακρωτήρι, pronunciat en grec: [akroˈtiri]) en la volcànica illa ciclàdica de Santorí (Thera o Tera).
L'assentament fou destruït durant una violenta erupció volcànica coneguda com a Erupció minoica, que va succeir en algun moment del ae. L'erupció volcànica causà un canvi climàtic a la Mediterrània oriental i possiblement en tot el planeta. Amb un volum de roca equivalent a 60 km³, fou una de les majors erupcions volcàniques sobre la Terra en els darrers milers d'anys. L'adjectiu es refereix a la Civilització minoica, que dominava aquesta part de la Mediterrània des de l'illa de Creta en el moment de l'erupció. Per a alguns autors l'explosió prehistòrica de Tera-Santorí va poder donar origen a mites com el de l'Atlàntida. Alguns autors l'assenyalen com la causa de les plagues d'Egipte relatades en la Bíblia.
Una gruixuda capa de pumicita i cendra volcànica va cobrir l'illa i conservà gran part de l'antiga civilització durant milers d'anys. Com a resultat, algunes peces d'art minoic, sobretot frescos, es preservaren com a fragments en els enderrocs i els arqueòlegs els han tornat a muntar. Aquests frescos proporcionen una visió inavaluable de la vida quotidiana d'aquella època. Les excavacions arqueològiques més importants en el jaciment d'Akrotiri començaren al 1967 sota la direcció de Spirídon Marinatos.
Descripció El fresc fa 2,75 m d'alt i 2 m d'ample. La cambra on es va trobar estava decorada amb un total de 6 antílops: a més dels dos que formen part del Fresc dels antílops hi havia altres dos al mur est i dos més al nord (un a cada costat de la finestra), mentre que a la paret sud n'hi havia l'anomenat Fresc dels boxadors.AA. VV., The National Archaeological Museum, p. 14.
Els antílops pintats han estat identificats com a pertanyents a l'espècie Oryx beisa i només estan representats amb el contorn, amb línies negres fortes, a vegades més gruixudes, a vegades més primes i a voltes també duplicades. Als caps se n'emprà també el color roig per a mostrar-ne els detalls. La precisió del dibuix indica que aquests animals havien de viure a l'illa abans de l'erupció minoica. El fons n'és blanc i roig, probablement representant la terra i el cel. A la part superior de la paret hi havia una àrea blanca amb una branca d'heura vermella i fulles d'heura blaves i verdes. Un cinyell negre recorria la part inferior de la paret.Spyridon Marinatos, Trésors de Théra (Θησαυροί της Θήρας), Έκδοση Εμπορικής Τράπεζας της Ελλάδος, Athènes, 1972.
Referències
Categoria:Història de l'antiga Grècia Categoria:Civilització minoica