John Marion Riddle (1937) és un historiador de la medicina estatunidenc. És catedràtic emèrit d'història a la Universitat Estatal de Carolina del Nord.
Carrera Riddle se centra en la història de la farmacologia, concretament de l'edat antiga i l'edat mitjana, aprofitant fonts antigues i medievals que fins aleshores havien rebut poca atenció. La seva metodologia fa servir el concepte modern de medicina, farmàcia i química per interpretar textos i revelar la racionalitat de la medicina primitiva. Ha escrit molt sobre Dioscòrides, que vers el 78 publicà una descripció de 500 plantes diferents que continua sent «una autoritat sobre les plantes i els medicaments de temps antics» —fou «el primer a estudiar[-les] morfològicament, separant així la farmacognòsia de la medicina». Riddle demostrà que Dioscòrides disposà la seva presentació de medicaments per afinitat, seguint la seva acció fisiològica. Això permetia que, si un metge no tenia un medicament en concret, pogués cercar una alternativa en les entrades anteriors o posteriors.
Ha plantejat la hipòtesi que les dones de l'edat antiga, l'edat mitjana i l'edat moderna feien servir abortius expressament per controlar la seva reproducció. L'historiador Etienne van de Walle ha citat Riddle, apuntant que «la majoria de les dones» de l'edat mitjana eren conscients que es podien prendre determinades herbes i plantes per provocar un avortament a la fase inicial de l'embaràs, i que aquest coneixement es compartia fonamentalment entre les dones per donar-los «més control sobre la seva vida del que ens pensàvem».
Riddle ha presidit la Societat de Medicina Antiga i l'Institut Americà d'Història de la Farmàcia. El 1987 fou guardonat amb la Medalla George Urdang per Obres Destacades en la Història de la Medicina i la Farmàcia. El 1988 esdevingué membre de l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton.
Acollida Van de Walle descrigué Riddle com el «principal defensor» de la teoria que les dones de l'antiguitat clàssica, l'edat mitjana i l'edat moderna usaven herbes abortives expressament. Ha criticat el seu suggeriment que «aquests medicaments foren perfeccionats al llarg dels segles en una cultura femenina que els homes —els que escrivien les fonts— només entenien de manera parcial i imperfecta».
L'historiador Gary B. Ferngren també ha criticat aquestes hipòtesis amb l'argument que Riddle presenta proves circumstancials. Diu que les seves idees resten «improbables i mancades de proves que les avalin».
Altres crítiques han vingut de la demògrafa Gigi Santow, segons la qual Riddle exagera el paper de les herbes i prova «de convertir més que de convèncer», i de la historiadora de la medicina Helen King, que ha escrit que les afirmacions de Riddle sobre la farmacologia moderna no gaudeixen del suport de les seves fonts.
Obres publicades Marbode of Rennes' De Lapidibus: Considered as a Medical Treatise with Text, Commentary, and C.W. King's Translation, Together with Text and Translation of Marbode's Minor Works on Stones (Steiner, Sudhoffs Archiv, 1977) Dioscorides on Pharmacy and Medicine (University of Texas Press, 1986) Contraception and Abortion from the Ancient World to the Renaissance (Harvard University Press, 1992) Quid pro quo: Studies in the History of Drugs (Variorum, 1992) Eve's Herbs: A History of Contraception and Abortion in the West (Harvard University Press, 1997) A History of the Middle Ages, 300-1500 (Rowman and Littlefield, 2008; 2a edició revisada 2016).
Referències
Categoria:Professors de la Universitat Estatal de Carolina del Nord Categoria:Escriptors estatunidencs del segle XXI Categoria:Història de la medicina Categoria:Historiadors de la ciència estatunidencs Categoria:Escriptors de Carolina del Sud Categoria:Escriptors estatunidencs nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1937