Pietro Zaglio (Verona, 20 d'abril de 1885 – Belluno, 16 de juny de 1961 ) va ser un general italià, veterà de la Guerra italo-turca i de la Primera Guerra Mundial, on va ser condecorat amb una Medalla de Bronze al Valor Militar, i es va distingir particularment durant la batalla de Caporetto, sent fet presoner. Entre les dues guerres mundials va ser comandant del 67è Regiment d'Infanteria "Palermo" a Como, i després del 7è Regiment Alpí. Durant la Segona Guerra Mundial va ser comandant de la 17a Divisió d'Infanteria "Pavia", que operava al Nord d'Àfrica italiana, on va ser greument ferit, i posteriorment de la 26a Divisió d'Infanteria "Assietta" estacionada a Sicília, una unitat assignada a l'Operació C3, la planificada, però mai implementada, invasió de Malta.

Biografia Va néixer a Verona el 20 d'abril de 1885. Després d'allistar-se com a voluntari a l'Exèrcit Reial Italià el 1909, sent assignat al 6è Regiment Alpí, va ingressar a la Reial Acadèmia Militar d'Infanteria i Cavalleria de Mòdena, graduant-se amb el rang de sotstinent del cos d'Alpini .Col Maòr n.2, giugno 1964, p. 2 Després de ser ascendit a tinent, el 1909 va ser assignat a la 65a Companyia del Batalló Alpí "Feltre", estacionat a Agordouí va rebre una solemne menció amb la següent motivació: Amb generós coratge va aconseguir salvar una nena que, ja tirada a terra per un cavall lligat a un carruatge, estava a punt de ser atropellada . i que formava part del 7è Regiment Alpini. El 1911-1912 va participar en la guerra italo-turca, lluitant a Tripolitània i a Cirenaica. Després de tornar a Itàlia, va ser ascendit a capità i assignat al 3r Regiment Alpini, Batalló Alpini "Pinerolo". Després que el Regne d'Itàlia entrés a la Primera Guerra Mundial el 24 de maig de 1915, es va distingir al Mont Krn, guanyant una Medalla de Bronze al Valor Militar,Col Maòr n.1, aprile 1964, p. 3 i després de ser transferit al Batalló Alpí "Moncenisio" va participar en operacions a l'Alta Càrnia. Havent esdevingut comandant del Batalló Alpini "Monte Nero" del 8è Regiment Alpini, va participar en les batalles de Pal Piccolo, Pal Grande i Freikofel als Alps Càrnics, resultant ferit en combat. Després de la batalla de Caporetto,Col Maòr n.2, giugno 1964, p. 3 el front carni va haver de ser abandonat per evitar l'encerclament de les tropes que hi eren estacionades, i després d'evitar ser encerclat a la batalla de Longarone i d'enfrontar-se als atacants en un combat cos a cos al cementiri de Bolzano Bellunese, Zaglio va dirigir les restes del seu batalló al Monte Grappa. Allà va lluitar amb la seva unitat i va ser ascendit a major ; i quan va saber que el comandant del Batalló Alpini "Monte Clapier" havia mort en acció, es va oferir a substituir-lo, lluitant al Col della Berretta fins que va ser capturat juntament amb els únics catorze supervivents del batalló, gairebé tots ferits. Per aquesta acció va ser esmentat al Butlletí del Comandament Suprem, i les autoritats militars austrohongareses li van concedir l'honor de conservar la seva pistola de servei durant tota la durada del seu captiveri. . https://www.ana.it/wp-content/uploads/2018/pdf/VALORE%2520ALPINO%25201915%2520vers09-2017.pdf&usg=AOvVaw21P_rkT15J7m0CbpQrl9oL

Després de tornar del captiveri després de la signatura de l'armistici de Villa Giusti, l'1 d'agost de 1919, Zaglio va assumir el comandament del Batalló Alpini "Belluno", que va ocupar durant uns anys. El 1932 va ser ascendit a coronel i va assumir el comandament del 67è Regiment d'Infanteria "Palermo" a Como, mantenint-lo fins al 1934, quan va assumir el comandament del 7è Regiment Alpini a Belluno. Va ser ascendit a general de brigada el 16 de maig de 1938 i se li va assignar el comandament de la infanteria de la 17a Divisió d'Infanteria "Rubicone" a Forlì, que més tard va passar a anomenar-se 17a Divisió d'Infanteria Pavia; el maig de 1939 va assumir el comandament de la divisió, que en el moment de l'entrada d'Itàlia a la Segona Guerra Mundial, el 10 de juny de 1940, estava estacionada a Líbia, a la frontera amb la Tunísia francesa.Col Maòr n.1, aprile 1964, p. 4

Després de la signatura de l'armistici de Villa Incisa, el 25 de juny la Divisió va ser transferida a l'oest de Trípoli, on va romandre amb tasques de defensa costanera fins a l'abril de l'any següent, participant després en l'operació Gira-sol, la reconquesta de Cirenaica, després de l'arribada de lAfrika Korps alemany; durant aquesta operació, a principis d'abril de 1941, Zaglio va rebre la rendició del general Michael Gambier-Parry i la guarnició britànica de Mechili. Havent emmalaltit greument, va haver de lliurar el comandament al general Antonio Franceschini i va tornar a Itàlia el maig de 1941. L'1 de maig de 1942, va assumir el comandament de la 26a Divisió d'Infanteria "Assietta", estacionada a Sicília, que va ocupar fins a l'1 de febrer de 1943. Després va ser ascendit a general de cos d'exèrcit i adscrit al comandament del Sisè Exèrcit durant un mes, i després al Comandament de Defensa Territorial de Treviso; finalment va ser admès al Quadre d'Honor en qualitat de mutilat de guerra. L'armistici de Cassibile el va trobar a la seva vil·la de Col di Salce (prop de Belluno), malalt i cansat, i va romandre-hi fins al final de la guerra, sense participar en esdeveniments militars i polítics.

Després del final de la guerra, va ser regidorAgostini 2012, p. 259 i comissari de l'hospital civil de Belluno, així com president local de l'Institut Nastro Azzurro, l'Associació de Veterans, l'Associació de Mutilats de Guerra i la secció de lAssociazione Nazionale Alpini (ANA) de Belluno.Va morir el 16 de juny de 1961 i va ser enterrat al cementiri de Prade de BellunoFiliberto Agostini, Il governo locale nel Veneto all'indomani della liberazione. Strutture, uomini e programmi, Milano, p. 259

Condecoracions 50px Medalla de Bronze al Valor Militar 50px Comanador de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer 50px Oficial de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer 50px Comanador de l'orde de la Corona d'Itàlia - Regio Decreto 14 de novembre de 1935Gazzetta Ufficiale del Regno d'Italia n.122 del 27 maggio 1936, pag.1728. 50px Medalla Mauriciana al Mèrit pels 50 anys de Carrera Militar 50px Creu d'or per l'antiguitat al servei 50px Medalla commemorativa de la Guerra Italo-Turca (1911-1912) 50px Medalla commemorativa de la guerra 1915-1918 50px Medalla commemorativa italiana de la Victòria de 1918 50px Medalla commemorativa de la Unitat d'Itàlia 1848-1918 50px Medalla Commemorativa del Període Bèl·lic 1940-43 50px Oficial de l'orde de l'Estrella de Romania

Notes

Referències

Bibliografia

Categoria:Veronesos Categoria:Generals italians Categoria:Militars italians de la Primera Guerra Mundial Categoria:Militars italians de la Segona Guerra Mundial Categoria:Participants a la campanya del nord d'Àfrica Categoria:Guardonats amb la Medalla de Bronze al Valor Militar Categoria:Comanador de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer Categoria:Comanador de l'orde de la Corona d'Itàlia Categoria:Presoners de guerra Categoria:Morts al Vèneto Categoria:Militars del Vèneto Categoria:Morts el 1961 Categoria:Delinqüents italians Categoria:Nascuts el 1885