L’ecologia marina és la ciència que estudia les relacions dels éssers vius que habiten en els oceans, entre si i amb el seu entorn. És una disciplina més àmplia que la biologia pesquera, ja que analitza els processos que ocorren al medi marí, incloses les activitats humanes i com afecten aquestes.
Segons l'Institut Espanyol d'Oceanografia, l'estudi de les poblacions explotades comercialment requereix tenir en compte factors com, per exemple la producció, i les relacions entre espècies, especialment les de predador-presa.
Per al seu estudi ecològic, el medi marí es divideix segons les característiques ambientals de la columna d'aigua, en pelàgic i bentònic. El domini pelàgic inclou les capes superficials i subsuperficials ben il·luminades i els organismes planctònics o nectònics que hi viuen. El domini bentònic comprèn els organismes que habiten sobre el fons marí. Algunes espècies bentòniques de gran mida i autonomia es denominen espècies demersals.
Així doncs, malgrat que moltes vegades pensem en la terra i l’aire com els principals escenaris de vida, l’oceà és en realitat un veritable reservori de vida que cobreix la major part de l’espai habitable al nostre planeta. De fet, s'estima que entre el 50% i el 80% de totes les formes de vida del planeta es troben sota la superfície dels oceans, que representen el 99 % de l’espai habitable de la Terra. Tot i això, menys del 10 % d’aquest immens espai ha estat explorat per l’ésser humà.
Referències https://www.ieo.es/en_US/web/santander/medio-marino-y-proteccion-ambiental
Marina Categoria:Oceanografia