Pere de Vivot i de Pacs (Mallorca, – Palma, c. 19 de maig de 1606) fou un cavaller mallorquí i membre de l'orde militar de Montesa, que desenvolupà una llarga trajectòria al servei de la Monarquia Hispànica. Ocupà diversos càrrecs de responsabilitat a l'illa, entre els quals destaca el de virrei interí de Mallorca en tres ocasions.
Origen i família Era fill de Ramon de Vivot i de Santjoan i de Uniça de Pacs i de Pacs, membres de la noblesa del Regne de Mallorca. Pertanyia a una família d'alta posició social, emparentada amb el donzell també anomenat Pere de Pacs, que també exercí funcions de govern i fou procurador reial. Pere de Vivot es casà amb Joana Sanglada, i la seva residència estava situada al carrer de l'Almudaina de Palma. La família Vivot posseí més endavant el conegut palau de Can Vivot, tot i que aquest correspon ja a generacions posteriors.
Malgrat que la seva figura resta parcialment eclipsada per la d'altres membres de la seva família —com el seu oncle Pere o el seu germà Miquel—, la seva trajectòria resumeix el paper dels procuradors reials com a peces clau en la successió temporal del poder virregnal a Mallorca.
Carrera política i militar A la mort del procurador reial Hug de Berard i Palou, a finals de maig de 1594, Vivot fou designat per encàrrec virregnal per ocupar interinament la procuració reial fins que el rei nomenàs un successor definitiu. El nomenament reial arribà el juliol del mateix any i recaigué en el seu oncle Pere de Pacs.
Posteriorment, Pere de Vivot succeí aquest oncle el 30 de setembre de 1600, en virtut de privilegis datats el 22 de juliol de 1598, i assumí plenament la procuració reial de Mallorca. Durant el seu exercici, contribuí activament a les guerres de la Monarquia Hispànica, organitzant l'allistament d'un miler de soldats d’'infanteria i un centenar d'artillers per a campanyes militars de la corona. També fou capità d'Inca i de Pollença durant més de vint anys, participant en la defensa costanera i en tasques de logística militar.
El 1603 participà en el finançament d'un hospital per a mariners de l'Armada espanyola, i l’'any següent, el 22 d'agost de 1604, rebé títol de noblesa per serveis prestats al rei.
Virrei interí de Mallorca Pere de Vivot exercí el virregnat interí de Mallorca en tres períodes diferenciats:
1594–1595: després de la mort del virrei Lluís Vic i Manrique, el 6 de setembre de 1594, com a procurador reial assumí provisionalment el govern de l'illa fins a l'arribada del nou virrei, Ferran Sanoguera, que prengué possessió el 20 de gener de 1595 després de viatjar des d'Eivissa, on era governador. 1603: durant una absència temporal de Sanoguera, Vivot tornà a ocupar interinament el càrrec de virrei, amb plenes atribucions de govern. 1606: a la mort del virrei Sanoguera, ocorreguda el 19 de maig de 1606, es produí un conflicte institucional entre el regent de l'Audiència, Cristòfol Monterde, i el procurador reial per determinar qui havia d'assumir la interinitat. Els jurats del Regne i la majoria de l'Audiència recolzaren Vivot, que ja havia rebut delegació d'atribucions del virrei el 5 de maig. Tot i això, el regent Monterde s'hi oposà. Vivot morí pocs dies després, el 19 o 20 de maig de 1606, i fou enterrat el 28 de maig al convent de Sant Francesc de Palma.
Davant el buit de poder, fou elegit virrei interí pel mateix dia del seu traspàs el seu germà Miquel de Vivot, que assumí igualment la procuració reial de manera provisional.
Referències
Categoria:Virreis de Mallorca Categoria:Morts a Palma Categoria:Morts el 1606 Categoria:Governants reials del Regne de Mallorca a l'edat moderna Categoria:Militars mallorquins històrics Categoria:Militars balears històrics Categoria:Procuradors reials de Mallorca Categoria:Nascuts al segle XVI