En física de partícules, la paritat G és un nombre quàntic multiplicatiu que resulta de la generalització de la paritat C per a multiplets de partícules.
La paritat C només s'aplica a sistemes de càrrega elèctrica neutre; en el triplet de pions, només el pió neutre (π₀) té paritat. D'altra banda, la interacció forta no es sensible a la càrrega elèctrica, de manera que no pot distingir entre el π⁺, π₀ i π−. Es pot generalitzar la paritat C de manera que s'apliqui a tots els estats de càrrega d'un multiplet determinat de la forma següent:
on ηG = ±1 són els valors propis de la paritat G i l'operador de paritat-G es defineix com a
on és l'operador de paritat C, i és l'operador associat amb el segon component del "vector" d'isoespín, que en el cas de l'isoespín pren la forma , on és la segona matriu de Pauli. La paritat G és una combinació de la conjugació de càrrega i una rotació de π rad (180°) al voltant del segon eix de l'espai d'isoespín. Donat que la càrrega i l'isoespín es preserven en les interaccions fortes, també G és preservada. En canvi, les interaccions feble i electromagnètica no conserven la paritat G.
Com que la paritat-G s'aplica a tot un multiplet, la conjugació de càrrega ha de veure el multiplet com una entitat neutra. Per tant, només els multiplets amb una càrrega mitjana de 0 seran estats propis de G, és a dir,
on Q és la càrrega elèctrica, B el nombre bariònic i Y la hipercàrrega.
En general
on ηC és un valor propi de la paritat-C i I és l'isoespín.
Com que independentment de si el sistema és fermió-antifermió o bosó-antibosó, sempre és igual a , es troba que
.
Vegeu també Model de quarks
Referències
Categoria:Lleis de conservació Categoria:Física de partícules