miniatura|Estructura de la LPL humana|236x236pxminiatura|Estructura de la LPL d'una rata|237x237pxLa lipoproteïna lipasa (LPL) és un enzim clau en el metabolisme dels lípids que generalment es situa als vasos sanguinis, a la superfície apical de les cèl·lules endotelials. Hidrolitza els triglicèrids que formen part dels quilomicrons i lipoproteïnes de molt baixa densitat (VLDL), alliberant dos àcids grassos lliures i monoacilglicerol. Aquests són utilitzats com a combustible metabòlic per altres teixits o bé emmagatzemats en forma de triglicèrids al teixit adipós.Mead JR, Irvine SA, Ramji DP. Lipoprotein lipase: structure, function, regulation, and role in disease. J Mol Med. 2002;80:753–769. https://doi-org.sire.ub.edu/10.1007/s00109-002-0384-9
Història La lipoproteïna lipasa va ser descoberta el 1943, quan Paul F. Hahn de la Universitat Harvard va fer un estudi en gossos per estudiar la funció de l'heparina (la qual provoca l'alliberament de la LPL de les parets dels capil·lars). En aquell experiment, es va veure que l'heparina podia eliminar completament la hiperlipèmia, una alteració metabòlica que causa un augment de greixos en la sang.ACUNSA. Hiperlipemias: qué son y consejos de nutrición [Internet]. 24 oct 2022 [citat 5 nov 2025]. https://noticias.acunsa.es/hiperlipemias-que-son-y-consejos-nutricion/ En aquells moments encara no se sabia que aquesta eliminació lipídica es produïa gràcies a l'enzim LPL.Hahn PF. Abolishment of Alimentary Lipemia Following Injection of Heparin. Science. 1943;98:19–20. https://doi.org/10.1126/science.98.2531.19Merkel M, Eckel RH, Goldberg IJ. Lipoprotein lipase. J Lipid Res. 2002;43(12):1997–2006. https://doi.org/10.1194/jlr.R200015-JLR200
Posteriorment, el 1960 es va fer una altra descoberta sobre la LPL. Richard J. Havel i Roberts S. Gordon Jr., estudiaven el metabolisme d'una família afectada per hiperlipèmia idiopàtica comparant-ho amb pacients sans. Van descriure que la LPL redueix els quilomicrons, i van suggerir que, en els casos que es hi havia hiperlipèmia, era perquè no funcionava adequadament.Havel RJ, Gordon RS. Idiopathic hyperlipemia: metabolic studies in an affected family. J Clin Invest. 1960;39(12):1777–1790. https://doi.org/10.1172/JCI104202
Durant la dècada de 1970 es va avançar en el coneixement de l'estructura de la LPL. El 1973, es van descobrir els cofactors de la LPL després d'un estudi en el qual es va poder observar que l'apolipoproteïna C-II (apo C-II) és un activador de la LPL tant en humans com en rates. A més, es va esbrinar que altres apolipiproteines, apo C-III i apo C-I feien d'inhibidors de l'activitat de la LPL.
El 1978, es va confirmar el paper crucial del complex apo CII-LPL en el metabolisme dels triglicèrids, ja que si hi havia una deficiència del apoCII, aquesta molècula es veia descontrolada.Breckenridge WC, Little JA, Steiner G, Chow A, Poapst M. Hypertriglyceridemia associated with deficiency of apolipoprotein C-II. N Engl J Med. 1978;298(23):1265–1273. https://doi.org/10.1056/NEJM197806082982301
Entre les dècades de 1980 i 1990 es van començar a fer estudis més clínic de la proteïna, que van permetre entendre com es regula la LPL i com es forma el HDL.Flier JS, Underhill LH, Eckel RH. Lipoprotein lipase. N Engl J Med. 1989;320(16):1060–1068. https://doi.org/10.1056/NEJM198904203201607
Des de l'any 2000 la recerca s'ha basat més en les funcions més específiques dels òrgans i la regulació de la transcripció dels gens d'aquesta proteïna, entenent que la LPL també treballa com una proteïna d'ancoratge lipídic (lipid-anchoring protein) influint en l'aterogènesi i el teixit lipídic.ScienceDirect Topics. Atherogenesis - an overview [Internet]. [citat 6 nov 2025]. https://www.sciencedirect.com/topics/pharmacology-toxicology-and-pharmaceutical-science/atherogenesis
Síntesi La LPL és codificada pel gen LPL situat al cromosoma 8,Orphanet. LPL - lipoprotein lipase [Internet]. [citat 4 nov 2025]. https://www.orpha.net/es/disease/gene/LPL?mode=name&name= sintetitzada per cèl·lules parenquimàtiques del teixit adipós i el múscul esquelètic i cardíac, i expressada al lumen vascular dels capil·lars (a la superfície de cèl·lules endotelials).Perera S, Wang J, McIntyre A, Hegele RA. Lipoprotein Lipase: Structure, Function, and Genetic Variation. Genes. 2025;16:55. https://doi.org/10.3390/genes16010055
Un cop la seqüència peptídica senyal és traduïda al citosol, el pèptid LPL es pot transportar a l’interior del reticle endoplasmàtic (RE). On una partícula de reconeixement de senyal (SRP) reconeix el senyal i dirigeix el complex ribosoma-mRNA al receptor de SRP del RE, seguidament, el ribosoma s'acobla al translocó Sec 61.Grupo 19. Control de calidad de proteínas en el retículo endoplasmático [Internet]. 15 feb 2021 [citat 4 nov 2025]. https://chemevol.web.uah.es/wp/control-de-calidad-de-proteinas-en-el-reticulo-endoplasmatico/ Després de l’escissió del pèptid senyal per part d'una peptidasa, la proteïna és totalment traduïda i experimenta dos processos posttraduccionals: N-glicosilació (als aminoàcids Asn70 i Asn386) i la formació de cinc ponts disulfurs (Cys54-Cys67, Cys243-Cys266, Cys291-Cys302, Cys305-Cys310 i Cys445-Cys465).
Per assegurar el correcte plegament posterior, són necessaris el cofactor de maduració de lipasa 1 (LMF1) i la proteïna supressora Sel-1 de Lin-12-Like 1 (SEL1L), localitzades a la membrana del reticle. Cal destacar que els seus rols concrets en la maduració de LPL són encara desconeguts.
Tanmateix, diversos estudis suggereixen que LMF1, interaccionant amb múltiples xaperones residents del RE, podria ser contribuent en la formació dels enllaços disulfur intermoleculars. La manca de LMF1 podria provocar la formació d’agregats de LPL degut a una configuració incorrecta d’aquests enllaços.Roberts BS, Babilonia-Rosa MA, Broadwell LJ, Wu MJ, Neher SB. Lipase maturation factor 1 affects redox homeostasis in the endoplasmic reticulum. EMBO J. 2018;37:e97379. https://doi.org/10.15252/embj.201797379 miniatura|450x450px|Esquema de la síntesi de LPL. El gen LPL (del cromosoma 8) és transcrit en mRNA. Posteriorment, s'inicia la traducció de la proteïna al citosol. Un cop desplaçada al RE, finalitza la seva traducció i pateix dos processos posttraduccionals amb l'ajuda de les proteïnes LMF1 i SEL1L. Seguidament, és portada a l'aparell de Golgi, on acaben les modificacions posttraduccionals, i la LPL, ja activa, surt de l'orgànul en qüestió. Altrament, SEL1L és un cofactor de la ligasa HRD1 i SEL1L-HRD1 forma part del sistema de degradació del reticle endoplasmàtic (ERAD). Per tant, és una proteïna crucial en l'eliminació de pèptids mal plegats del RE, la qual cosa permet, per una banda, evitar la generació d'agregats de LPL i, per altra, afavoreix la seva adequada maduració.
Així mateix, hi ha evidència de la contribució de SEL1L en el plegament de LPL independents al mecanisme ERAD, mitjançant interaccions estabilitzadores amb el complex LPL-LMF1.
Seguint la via secretora, una glucosidasa elimina els residus de glucosa de la LPL i aquesta és, a continuació, secretada del RE en una vesícula cap a l'aparell de Golgi, on continuen les modificacions posttraduccionals. Dues cadenes de LPL s'uneixen formant un homodímer al qual se li addicionen dos oligosacàrids complexos. Finalment, la lipoproteïna lipasa madura pot ser secretada en vesícules de manera constitutiva o per exposició a heparina.Ailhaud G. Cellular and secreted lipoprotein lipase revisited. Clin Biochem. 1990;23:343–347. https://doi.org/10.1016/0009-9120(90)90034-R
Estructura miniatura|468x468px|Estructura de la lipoproteïna lipasa (LPL) amb indicació dels seus dominis funcionals. El domini N-terminal inclou principalment el lloc actiu, la regió d’unió amb ANGPTL4 i la regió “lid”. El domini C-terminal interacciona sobretot amb GPIHBP1 i conté llocs d’unió a heparina. Imatge composta per: lloc actiu (zona marcada amb un 1), GPIHBP1 (zona marcada amb un 2), LID (parts taronges), lloc d'unió a heparina (parts blau cel) i ANGPTL4 (parts grogues). La lipoproteïna lipasa (LPL) és un enzim essencial en el metabolisme dels triglicèrids plasmàtics. Encara no té caracteritzada de manera definitiva la seva estructura molecular en aïllament. Això ve donat perquè el domini hidrolasa catalítica és particularment inestable i tendeix a desnaturalitzar-se, perdent la funcionalitat.He X, et al. The role of GPIHBP1 in stabilizing lipoprotein lipase. J Biol Chem. 2018;293:15319–15328. https://doi.org/10.1074/jbc.RA118.004255 No obstant, la unió del domini àcid intrínsecament desordenat de GPIHBP1 estabilitza aquest domini, cosa que ha permès caracteritzar l'estructura cristal·lina del complex LPL-GPIHBP1, proporcionant nous coneixements sobre la unitat funcional del metabolisme de triglicèrids.Birrane G, et al. Structural insights into the LPL–GPIHBP1 complex. Nature. 2019;572:142–146. https://doi.org/10.1038/s41586-019-1409-3 Abans d’aquest descobriment, gran part del coneixement sobre LPL provenia de la similitud amb la lipasa pancreàtica.Lookene A, et al. Interactions of apoC-II and ANGPTL4 with LPL. J Lipid Res. 2012;53:1623–1633. https://doi.org/10.1194/jlr.M024802
Després del processament del pèptid senyal (27 aminoàcids), la LPL madura està formada per 448 residus amb una massa aproximada de 55 kDa. L’enzim conté dos dominis principals units per una regió hinge:
Domini N-terminal α/β-hidrolasa (residus 28–340): conté la tríada catalítica Ser159–Asp183–His268 i el forat d’oxianió (Trp82, Leu160). La regió “lid” (Cys243–Cys266) regula l’accés al lloc actiu i coordina un ió Ca²⁺ mitjançant cinc residus clau. Inclou un lloc de glicosilació (Asn70) i quatre ponts disulfur. El cofactor apo C-II n’estabilitza la conformació, mentre que ANGPTL4 actua com a inhibidor. Aquest domini presenta un lloc de glicosilació N-linked (Asn70) i quatre ponts disulfur.Arora R, et al. Crystal structure of the LPL–GPIHBP1 complex reveals the molecular basis of lipolysis. Cell Metab. 2020;31:1023–1035.e7. https://doi.org/10.1016/j.cmet.2020.04.001 Domini C-terminal: presenta una zona rica en triptòfans per al reconeixement del substrat i per guiar-lo cap al lloc actiu. Manté interaccions hidrofòbiques i ponts d’hidrogen amb GPIHBP1, que estabilitzen el conjunt. Conté el segon lloc de glicosilació i un pont disulfur addicional. Aquestes dues regions estan unides per un enllaç peptídic. El domini N-terminal presenta un plegament d'α/β-hidrolasa, una estructura globular caracteritzada per una làmina β central envoltada per hèlix α. El domini C-terminal, en canvi, adopta una estructura de sandvitx β, composta per dues capes de làmines β que li confereixen una forma allargada semblant a un cilindre.Gomis-Rüth FX, de La Sierra-Gallay IL, Gómez-Ortiz M, Sanz-Aparicio J, Carpena X, Fita I, Aviles FX. Crystal structure of avian carboxypeptidase D domain II. J Mol Biol. 1999;289(4):993–1008. https://doi.org/10.1006/jmbi.1999.2824
A nivell quaternari, la LPL pot formar diverses estructures oligomèriques. Polímers helicoidals inactius (conjunt de molècules de LPL que s'enrotllen formant una espiral) dins de vesícules secretòries, possiblement de reserva. També pot formar homodímers “tail-to-tail” actius (dues molècules de LPL s’uneixen pel seu extrem C-terminal, les cues), que presenten un porus hidrofòbic prop del lloc actiu i podrien determinar l'especificitat del substrat i l’alliberament d’àcids grassos lliures.
Mecanisme d'acció Es sintetitza principalment en els adipòcits, múscul esquelètic i cardíac, però no actua en cap cas en l’interior de les cèl·lules.