alt=Painting of a man, Alcaeus, playing the lyre to an enraptured woman, Sappho|miniatura|Safo i Alceu (1881), pintat per Lawrence Alma-Tadema. El nom d'Anactòria es pot veure prop del centre de la pintura Anactòria, en grec antic Ἀνακτορία, és una dona esmentada en l'obra de la poeta grega Safo, que escrigué a la fi del i començament del abans de la nostra era. Anomena Anactòria com l'objecte del seu desig sexual en un poema numerat com a fragment 16. Un altre dels seus poemes, el fragment 31, s'ha titulat tradicionalment "Oda a Anactòria", tot i que no hi apareix el seu nom. Tal com la retrata Safo, és possible que Anactòria fos una amiga aristocràtica, en edat de casar-se. També s'ha argumentat que el nom "Anactòria" era un pseudònim, potser d'una dona anomenada Anagora de Milet, o simplement una creació de Safo.

Anactoria, del poeta anglés Algernon Charles Swinburne, apareix en el seu poemari del 1866, Poems and Ballads. El poema està escrit des del punt de vista de Safo, que es dirigeix a Anactòria en un llarg monòleg escrit en apariats de pentàmetres iàmbics. Hi expressa el desig de Safo en termes sexualment explícits; primer rebutja l'art i els déus pel seu amor, tot i que després canvia de postura i afirma que la rebutja en favor de la poesia. Aquest poema causà escàndol en abordar obertament temes que llavors eren tabú, com el lesbianisme i el disteisme. Anactòria apareix en una obra de teatre del 1896 d'H. V. Sutherland i el 1961 en Tres cartes a Anaktoria de Robert Lowell, en què un home anònim l'estima abans de Safo.

En Safo Safo compara el seu desig sexual per Anactòria, descrita com a absent, amb el d'Helena de Troia per Paris. Un segon poema, el fragment 31, tradicionalment s'anomena "Oda a Anactòria", malgrat que no hi apareix el seu nom. També s'ha especulat que Anactòria podria ser el personatge sense nom del fragment 96, escrit per a una altra de les companyes de Safo, segurament Atthis. En aquest poema, Safo diu que el personatge anònim encara "pensa en [Safo] constantment", tot i viure lluny, a Sardes.

Safo descriu la seua manera de caminar com a atractiva i el seu rostre com a amarychma, un mot que indica bellesa en el moviment. Tot tenint en compte les seues al·lusions a altres obres literàries, en concret a les d'Hesíode, el terme també pot indicar que Anactòria era una jove verge en edat de casar-se. Es considera generalment que l'Anactòria retratada en l'obra de Safo era una seguidora de Safo, que educava joves aristocràtiques amb l'objectiu de preparar-les per al matrimoni.

Una referència a "Anagora" en la Suïda, una enciclopèdia romana d'Orient del , generalment s'ha considerat que es refereix a Anactòria; el nom "Anagora" ha estat interpretat com un error en els manuscrits, o alternativament per Denys Page com el nom real d'"Anactòria", a qui Page imagina que Safo donà un pseudònim per a protegir-ne la reputació. La Suïda anomena "Anagora" com a nadiua de Milet, una important ciutat grega de Jònia (Anatòlia).

Rebuda En la literatura clàssica Anactòria pràcticament no està testificada en fonts antigues fora de les obres de Safo. Se l'esmenta en un poema atribuït al poeta Ovidi: el quinzé dels seus Heroides. El poema és una carta de Safo al seu amant masculí Faó de Mitilene, en què Safo afirma que el seu amor per Faó ha fet que les seues antigues amants femenines, inclosa Anactòria, li semblen inútils. El filòsof Màxim de Tir comparà la relació entre Safo i Anactòria amb la del filòsof Sòcrates i els seus acòlits masculins com ara Alcibíades. Tant Màxim de Tir com la Suïda esmenten Anactòria com a alumna predilecta de Safo.

Referències

Bibliografia

Johnson, Marguerite (2012). "The Role of Eros in Improving the Pupil, or What Socrates Learned from Sappho". In Johnson, Marguerite; Tarrant, Harold (eds.). Alcibiades and the Socratic Lover-Educator. London: Bloomsbury Academic. p. 7–29. ISBN 978-1-4725-0446-3.

Categoria:Sexualitat a l'antiga Grècia Categoria:Lesbianisme