Antoni Aluja Pons (Reus 1899 - 1998) va ser un industrial i empresari reusenc amb gran visió comercial però actualment poc conegut. Era també membre del Grup Filatèlic de Reus, i l'any 1984 va ser guardonat amb la medalla de bronze al mèrit filatèlic per la Direcció General de Correus i Telecomunicacions.
Era fill del metge Antoni Aluja Miguel i germà del també metge i cirurgià Josep Maria Aluja Pons. El pare va ser membre fundador de la Societat Espanyola d'Higiene i autor d'una Topografía médica de Reus, publicada el 1887. Va néixer al domicili que la família tenia al carrer de l'Hospital número 41, i amb 17 o 18 anys va obrir un despatx a la planta baixa de casa seva, on, al poc temps va instal·lar una fàbrica de purés. A Reus se'l coneixia com l'«Aluja dels purés». Més endavant va comprar la planta baixa de la casa del darrere, al raval de sant Pere, lloc on descarregaven els camions els sacs de llegums amb els que fabricava el puré. Els productes passaven per una habitació on es desinfectaven i feien cap al molí que els convertia en farina. La major part de la producció la venia a l'empresa barcelonina Industrias Riera Marsá, i en distribuïa una part als comerços locals en saquets per la venda al detall.
A la dècada dels anys vint del segle passat, a Reus va créixer una indústria d'alimentació que anava dirigida a la venda al detall. Alguns productes eren complements alimentaris que es venien en farmàcies, com per exemple Almendrina, la primera llet d'ametlles de la península elaborada per Salvador Vallverdú, Alimentina, un producte semblant que fabricava Pau Ornosa, Paidotrofo, farinetes pels nadons de Josep Benet, i també additius, com els Litines Serra, del farmacèutic Antoni Serra. Antoni Aluja va ser l'únic dels fabricants que no era farmacèutic.
L'any 1924 va registrar la marca «Maná», especialitzada en purés i tapioques, i el mateix any la marca «Maizena-Maná» que va ser molt acceptada com a aliment infantil, i que li va portar problemes legals amb la Glen Cove Manufacturing Company, una empresa estatunidenca, que ja tenia registrada la marca Maizena a Espanya des de l'any 1886. L'any 1931 va elaborar la «Flor de maíz Maná» una rmpresa que també elaborava productes d'alimentació. L'any 1934 va patentar un sistema per elaborar farina de tapioca.
D'ideologia dretana i molt religiós, va ser tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Reus per la Lliga Regionalista, i als inicis de la guerra civil es va poder refugiar a Barcelona quan el van perseguir membres destacats del comitè local de la FAI, des d'on va seguir comprant i venent d'amagat els seus productes. Després de la guerra va seguir elaborant productes destinats al la venda al detall, i el 1946 fabricava «Manacao» un cacau soluble amb molt poc recorregut comercial, «Macenida» pastes per a sopes i farines, i «Maná» el 1956, que ara era un pinso per al bestiar. També va treure al mercat el «Flan Maná» que va ser molt popular i que es va ventre fins i tot al mercat sud-americà, fent la competència al «Flan Potax», però no va poder superar al «Flan chino Mandarín», que feia una molt bona campanya per ràdio i va desbancar al «Maná».
L'any 1960 va treure al mercat la marca «Olé», un article en pols de diferents sabors (maduixa, cola, llimona i taronja) que, barrejat amb aigua era una beguda refrescant. Va perdre clientela quan va aparèixer la marca «Tang», que va obrir mercat amb una molt bona campanya publicitària a la televisió.
Va tenir cinc fills, i el més gran va voler continuar l'empresa del seu pare. L'empresa, cap a mitjans dels anys setanta, es va traslladar al carrer de sant Vicenç, 1, al costat del col·legi de la Presentació, però va tancar l'any 1991. La família va fer donació de la seva casa al carrer de l'Hospital i es va convertir en el que avui és la Casa de Misericòrdia, una casa que serveix de refugi als indigents de la zona. El fill petit, Josep Maria, l'any 1961 va comprar l'antiga Impremta Ferrando, al raval de santa Anna, on des del s'imprimia el Diari de Reus, i va crear les Gràfiques Aluja, que es va convertir en una de les impremtes més importants del camp de Tarragona.
Referències
Categoria:Empresaris reusencs Categoria:Industrials catalans Categoria:Morts a Reus