Caterina de Borbó (París, 7 de febrer, 1559So die französische Wikipedia; laut M. Prevost (s. Lit.), Sp. 1414 u. a. wurde Katharina am 7. Februar 1558 geboren. - Nancy (regió de Gran Est), 13 de febrer, 1604), va ser l'esposa d'Enric II, més tard duc de Lorena i Bar. De 1577 a 1592, va servir com a regent del seu germà, el rei Enric IV de França, al Regne de Navarra.

Biografia Caterina era filla d'Antoni de Borbó i de la reina Joana d'Albret de Navarra, i per tant germana menor del rei Enric IV de França. Era una princesa molt educada, però de salut fràgil. Quan no estava al llit per malaltia, sovint acompanyava la seva mare en els seus nombrosos viatges per Navarra. Va estar profundament influenciada pel zel religiós de la seva mare, a qui va perdre als 13 anys el 9 de juny de 1572, i va romandre una calvinista devota durant tota la seva vida. Va anar a París per al matrimoni d'Enric IV amb Margarida de Valois i, com el seu germà, es va veure obligada a convertir-se al catolicisme després de la Massacre del dia de Sant Bartomeu el 24 d'agost de 1572. Després de la fugida del seu germà, se li va permetre abandonar la cort francesa i reunir-se amb Enric IV a Bearn. Immediatament va reprendre la seva fe catòlica (1576). El 1577, el seu germà la va nomenar regent de Navarra, càrrec que va ocupar fins al 1592. Va ser plenament responsable de la defensa del seu país durant les guerres contra la Santa Lliga, com ho demostra la seva correspondència amb els oficials d'Enric IV.Ernest De Fréville; Sainte-Marie Mévil: Lettres inédites de Catherine de Bourbon, princesse de Navarre, recueillies par Ernest de Fréville [premier article]. Bibliothèque de l'école des chartes, Année 1857 Volume 18 Numéro 18 S. 127–152.

L'adhesió de Caterina a la seva religió va frustrar diverses propostes de matrimoni: per exemple, el duc d'Alençon la va festejar sense èxit. A més, es va considerar el seu matrimoni amb el rei Felip II d'Espanya (1580), el duc Carles III de Lorena (1581) i el duc Carles Manuel I de Savoia (1583). Durant aquest temps, va residir alternativament a Pau i Nérac i va acompanyar sovint el seu germà. A causa dels preparatius per a la guerra contra la Lliga Catòlica, Caterina es va veure obligada a traslladar-se a Navarrencs (Pirineus Atlàntics), l'única ciutat fortificada del principat, el 1585. A partir de la primavera de 1588, però, va viure gairebé permanentment a Pau. Després que Enric IV ascendís al tron francès el 1589, Caterina va ser nomenada duquessa d'Albret i comtessa d'Armagnac. Des de 1587 aproximadament, estava enamorada del seu cosí Carles de Borbó-Condé, comte de Soissons, i li va prometre matrimoni en secret; i aparentment ell va correspondre el seu amor. El 1592, va arribar a Pau, sens dubte per casar-se amb Caterina o endur-se-la amb ell. Tanmateix, Enric IV va rebutjar el seu consentiment, dubtant de la lleialtat del comte de Soissons, i el va fer arrestar al castell de Pau el 6 d'abril de 1592. Anteriorment, Caterina havia rebutjat les propostes de matrimoni del rei Jaume I d'Anglaterra (1588) i del duc Cristià d'Anhalt (1591). El 1596, també va rebutjar la mà del duc Enric de Borbó, duc de Montpensier.

Enric IV estimava sincerament la seva germana Caterina i li prestava diners o exigia joies com a garantia per a futurs préstecs. Ella va seguir sent una calvinista ferma i es va oposar a la conversió del seu germà Enric IV al catolicisme el 1593. No obstant això, es va convertir en amiga íntima de l'amant del seu germà, la catòlica Gabrielle d'Estrées, i sorprenentment va donar suport al seu matrimoni. Els esforços de Caterina i Gabrielle d'Estrées van contribuir a l'edicte de Nantes el 1598, que reconeixia la llibertat religiosa dels hugonots a França.

El 1594, Enric IV va cridar la seva germana Caterina a París per informar-la que l'havia escollida per casar-se amb Enric II de Lorena, l'hereu al tron. Com a part de la Pau de Saint-Germain-en-Laye entre Enric IV i el duc Carles III de Lorena, s'havia concertat el matrimoni del fill gran de Carles, Enric II, amb Caterina. El contracte matrimonial es va signar el 13 de juliol de 1598. Tanmateix, Caterina va romandre fidel a la seva fe calvinista i es va negar a convertir-se al catolicisme, mentre que el seu marit era un catòlic fonamentalista. Per tant, a causa de les diferents creences religioses dels cònjuges, es va requerir una dispensa papal perquè el matrimoni fos autoritzat, cosa que Climent VIII va rebutjar explícitament el 29 de desembre de 1598. El rei francès, enfurismat, va pressionar l'arquebisbe de Reims perquè autoritzés el matrimoni després de tot. Així, el casament va poder tenir lloc el 30 de gener de 1599 a Saint-Germain-en-Laye. Caterina, però, era infeliç en el seu matrimoni i emmalaltia sovint. El seu germà va intensificar la pressió sobre el papa per obtenir una dispensa, i també sobre la seva germana perquè es convertís al catolicisme. Però Caterina es va resistir al cardenal Jacques-Davy Duperron, enviat pel rei, i en conseqüència va discutir amb el seu germà. Fins i tot va convocar sacerdots calvinistes a casa seva. Després de cinc anys de matrimoni sense fills, va morir poc després que el papa concedís la dispensa.

Referències

Bibliografia

M. Prévost: Catherine de Bourbon. a : Dictionnaire de Biographie française. Volum 7. 1956, Sp. 1414–1415. Catherine of Bourbon. en : Women in World History. Volum 3. 1999, S. 536.

Categoria:Regents Categoria:Morts a Nancy Categoria:Polítics parisencs