Llàtzer de Lloscos fou un funcionari reial i noble mallorquí actiu durant la primera meitat . Exercí diversos càrrecs en nom de la Corona d'Aragó, entre els quals destacaren el de procurador reial de Mallorca i el de mestre de la seca. És conegut per la seva oposició al cavaller Pere Descatlar i de Santa Coloma en defensa del domini reial sobre Llucmajor i per la seva vinculació posterior a la baronia de Banyalbufar.
Biografia Llàtzer de Lloscos fou procurador reial de Mallorca i exercí el càrrec entre 1424 i 1433, dins una nissaga de funcionaris reials mallorquins actius des del .
A banda del seu paper polític, Llàtzer de Lloscos exercí com a mestre de la seca de Mallorca, situada al carrer del Sol de Palma, prop de casa seva. El 17 de juny de 1439 renuncià al càrrec; fet que permeté, des de Gaeta, al rei Alfons el Magnànim nomenar com a successor el cavaller Pere Descatllar i de Santa Coloma.
Com a reconeixement pels seus anys de servei, el 1445 Alfons el Magnànim li atorgà la baronia de Banyalbufar, que havia retornat al domini reial. Amb aquesta concessió, Lloscos passà a integrar-se dins la petita noblesa mallorquina.
Després de la seva mort, la seva vídua Margarida i el seu fill Jaume Joan de Lloscos apareixen documentats a Muro (1449), on administraven béns i censos vinculats a l'esmentada vila i altres propietats familiars. La família continuà activa en la vida política i econòmica mallorquina durant la segona meitat del .
El conflicte amb Pere Descatlar El nom de Llàtzer de Lloscos està lligat al conflicte amb Pere Descatlar i de Santa Coloma, cavaller mallorquí i home de confiança del rei Alfons el Magnànim. El desacord es produí a partir de 1436, quan el rei, en agraïment pels 7.500 florins d'or que Descatlar havia lliurat el 1435 per contribuir al seu rescat després de la batalla de Ponça, li concedí la senyoria i els delmes de la vila de Llucmajor.
Lloscos s'hi oposà immediatament, al·legant que la donació contradeia el privilegi de 1344, atorgat per Pere el Cerimoniós, segons el qual cap vila o dret de Mallorca no podia separar-se del domini reial. Argumentà que la cessió vulnerava el caràcter reial del territori i posava en risc les llibertats del regne.
La notícia causà gran alarma a Llucmajor, on els veïns temien perdre els seus drets municipals. Els jurats de Mallorca i els habitants de la vila protestaren davant el governador, però el rei ordenà executar la seva decisió. Quan la comitiva reial es dirigí a Llucmajor per rebre l'homenatge al nou senyor, els veïns, encapçalats pel batlle Antoni Mut, s'hi oposaren armats i bloquejaren el pas al terme municipal. Mut traçà una línia a terra amb la vara de comandament i advertí que ningú no podia traspassar-la sota pena de mort.
Davant aquella resistència, la comitiva es retirà i el rei revocà finalment el privilegi el 19 de maig de 1439. A canvi, els veïns de Llucmajor, mitjançant l'impost de talla, pagaren al tresor reial la mateixa suma que Descatlar havia avançat.
Referències
Categoria:Procuradors reials de Mallorca Categoria:Morts a Mallorca Categoria:Mallorquins Categoria:Nascuts al segle XV Categoria:Morts al segle XV