Les eleccions legislatives d'Israel de 2026, les vint-i-sisenes de l'Estat d'Israel, se celebraran el 27 d'octubre de 2026 per a elegir els diputats de la Kenésset, el parlament israelià, per a un mandat de quatre anys.
Context miniatura|El president Rivlin amb el 37è govern d'Israel acabat de formar, liderat per Binyamín Netanyahu miniatura|Terrorista de Hamàs entrant al quibuts Alumim, en el qual hi van assassinar 22 treballadors estrangers miniatura|Destrucció a Gaza a causa de la guerra miniatura|Resultats de l'impacte d'un míssil iranià a Tel Aviv el març de 2026. miniatura|162a Divisió de les FDI a la frontera entre Israel i el Liban durant Operació Lleó Rugidor de 2026 miniatura|Conseqüències de l'atac israelià del 8 d'abril a Beirut Les eleccions de 2022 van donar la majoria al bloc de Binyamín Netanyahu i es va constituir un nou govern amb els partits Likkud, Partit Sionista Religiós, Judaisme Unit de la Torà, Xas, Otsma Yehudit i Noam (aquests dos darrers s'havien presentat dins de la llista del Partit Sionista Religiós). Yair Lapid, que era primer ministre en aquell moment, qualificà el futur govern com «el més extrem de la història del país». El 29 de desembre, Netanyahu fou elegit primer ministre amb 63 vots a favor i 54 en contra i retornava al poder només un any i mig després d'haver-ne estat apartat en les eleccions del 2021.
La legislatura es veié totalment marcada pels atacs del 7 d'octubre de 2023 a Israel. Aquell dia, uns 6.000 combatents de Hamàs, altres faccions palestines i habitants de la Franja de Gaza van trencar el mur entre Gaza i Israel atacant bases militars i massacrant civils en diversos quibuts i poblacions.
En total, 1.195 persones van ser assassinades, de les quals 815 eren civils (inclosos 38 nens i 71 estrangers) i la resta serien membres de les forces de seguretat. 364 civils, majoritàriament jóvens, van morir i molts més van resultar ferits en la massacre al festival de música Nova. 251 civils i soldats israelians van ser presos com a ostatges a la Franja de Gaza, vius o morts, entre els quals 30 nens, amb l'objectiu declarat d'obligar Israel a canviar-los per palestins empresonats, i es van produir desenes de casos de violacions i agressions sexuals. Aquell dia també es van llançar, des de Gaza, uns 5.000 coets cap a Israel. Aquests fets donaren lloc a l'inici de la Guerra de Gaza.
El conflicte s'estengué a d'altres fronts, com ara al Líban, pels atacs de Hezbol·là contra Israel que provocaren la invasió israeliana del Líban de 2024, o el llançament de míssils balístics des del Iemen per part del moviment Houthi, que provocaren la Crisi del Mar Roig. Tots aquests fronts formaven part de la guerra per delegació que lliurava l'Iran contra Israel a través de grups armats afins.
Aquesta guerra per delegació arribà a l'enfrontament directe durant el 2024 amb el bombardament del consolat iranià a Damasc i posterior atac amb míssils i drons a Israel l'abril de 2024 i l'assassinat a Teheran d'Ismail Haniyeh, el líder de Hamàs, i l'atac contra el quarter general de Hezbol·là que comportà la mort de Hassan Nasral·là, líder de Hezbol·là, atac en què també morí l'iranià Abbas Nilforoushan, comandant adjunt del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC) i comandant de la Força Al-Quds al Líban,. que provocà un nou llançament de míssils balístics contra Israel l'octubre de 2024.
Finalment, esclatà la coneguda com a Guerra dels Dotze Dies quan, el 13 de juny de 2025, Israel va llançar atacs contra desenes d'objectius iranians amb la intenció d'aturar l'expansió del seu programa nuclear. A partir de la nit següent, l'operació de represàlia de l'Iran va llançar míssils balístics i drons contra objectius militars i civils israelians i els Estats Units es van afegir a la guerra amb un atac el 22 de juny contra les instal·lacions nuclears de l'Iran fins que el 24 de juny van acordar un alto el foc.
La Guerra de Gaza acabà el 10 d'octubre de 2025 amb el Pla de pau de Donald Trump acceptat per Israel i Hamàs i l'alliberament dels darrers hostatges. La guerra va deixar uns 68.000 palestins morts, segons les fonts de Hamàs, i 2.092 morts pel cantó israelià, incloent els morts en les massacres del 7 d'octubre de 2023. La Franja de Gaza quedà totalment arrasada. Un grup de relators especials de l'ONU, juntament amb grups de drets humans, van acusar tant Israel com Hamàs de cometre crims de guerra i d'atacar indiscriminadament la població civil. Es va acusar Israel de cometre atrocitats, represàlies col·lectives, atacs contra la població civil, crims de guerra, crims contra la humanitat i genocidi. El 21 de novembre de 2024 el Tribunal Penal Internacional (TPI) va emetre una ordre de detenció per crims de guerra i contra la humanitat contra el primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu, i el ministre de Defensa d'Israel, Yoav Gallant, així com Mohammed Deif, cervell dels atacs de Hamàs.
Pel que fa al govern, cinc membres de la coalició Partit de la Unitat Nacional s'hi van unir després dels atacs del 7 d'octubre, dos dels quals, Gantz i Eizenkot, van entrar a formar part del gabinet de guerra. El 25 de març de 2024, es trencà la coalició del Partit de la Unitat Nacional i Nova Esperança, liderada per Gideon Sa'ar, sortí del govern, tot i que hi tornaren a entrar el setembre. Gantz i la resta del Partit de la Unitat Nacional van sortir del govern el 9 de juny. Otsma Yehudit va abandonar el govern el gener de 2025, en oposició a un alto el foc en la guerra, però hi van tornar el març. L'únic ministre del Noam, va abandonar el govern el març de 2025. El 14 juliol de 2025, Judaisme Unit de la Torà abandonà el govern, per desacords amb un esborrany de llei relativa al servei militar dels ultraortodoxos que, d'acord amb una sentència del Tribunal Suprem, començaren a ser reclutats el juliol de 2024. El 16 de juliol, l'altre partit ultraortodox del govern, el Xas, també anuncià la seva sortida tot i que li continuarien donant suport.
El 28 de febrer de 2026, els Estats Units i Israel van atacar novament l'Iran, assassinant el líder suprem de l'Iran Ali Khamenei i altres alts càrrecs del règim i atacant objectius militars, atacs que van donar lloc a la Guerra de l'Iran de 2026 i a la reactivació de la Guerra del Líban. El 17 de juny se signà el Memoràndum d'Islamabad que, teòricament, posava fi a aquesta guerra, i el 26 de juny se signà un acord per començar converses que garantíssim la pau entre Israel i el Líban i el desarmament de Hezbol·là. Amb tot, els combats es reactivaren posteriorment a l'Iran, tot i que ja sense intervenció israeliana.
La legislatura també ha estat marcada per la crescuda dels atacs de colons jueus a viles i propietats palestines a Cisjordània, el que el líder dels Demòrates, Yair Golan, va qualificar com “una escalada del terrorisme jueu”. Com a resposta a aquests atacs i a l'expansió dels assentaments, el 8 de setembre de 2026, els governs del Regne Unit, el Canadà, Dinamarca, Finlàndia, França, Islàndia, Irlanda, Noruega, Polònia, Portugal, Espanya i Suècia anunciaren que prohibien les importacions de productes procedents dels assentaments israelians a Cisjordània i l'establiment de sancions contra les empreses implicades en la construcció d'assentaments. La finalitat era de mantenir viva la solució dels dos estats i instar les autoritats israelianes a mantenir a ratlla les actuacions violentes dels colons.
Un altre fet que marcà la política israeliana d'aquests anys foren els processos judicials contra el primer ministre Netanyahu, que s'han anat ajornant per les diverses guerres que hi ha hagut, i que té tres causes obertes per suborn, frau i abús de poder. Igualment, el govern de Netanyahu impulsà una reforma judicial que rebé una forta contestació al carrer amb manifestacions i vagues.
Sistema electoral Tenen dret de vot tots els ciutadans d'Israel de 18 anys o més i dret de presentar-se a les eleccions els de 21 anys o més. Els 120 escons de la Kenésset són elegits per representació proporcional en una llista tancada en una única circumscripció nacional. Perquè una llista obtingui representació ha d'aconseguir superar el 3,25% dels vots. En gairebé tots els casos, això equival a obtenir un mínim de quatre escons, tot i que en algun cas en pot obtenir només tres.
Un cop determinades les llistes que han superat el llindar, se sumen tots els vots a aquestes llistes i es divideixen per 120. El nombre resultant serà "la mesura". Cada partit rebrà els escons resultants de dividir els seus vots per "la mesura". Això provoca que es reparteixin menys de 120 escons. Els escons sobrants es reparteixen amb la que és coneguda com a Llei Bader-Ofer. La manera de distribuir aquests escons sobrants és dividir el nombre de vots de cada llista pel nombre d'escons aconseguits més un. La llista amb un indicador més alt, rep el primer dels escons sobrants; acte seguit, els vots d'aquesta llista es tornen a dividir pels escons aconseguits després d'aquesta distribució i es torna a aplicar el mateix mètode fins que tots els escons sobrants s'han repartit.La distribució d'escons a la Kenésset amb el mètode Bader-Offer, a la pàgina web de la Kenésset
A més, dues llistes poden signar un acord per a compartir els vots sobrants de forma que, quan s'aplica la Llei Bader-Ofer, se sumen els vots de tots dos, tenint així més opcions d'aconseguir els escons no repartits. Per a saber quina de les dues llistes rep l'escó sobrant assignat, s'aplica el mateix mètode entre les dues llistes i la que té un indicador més alt l'aconsegueix.
Per a aquestes eleccions, les aliances electorals per als vots sobrants foren les següents:
Junts i Israel Beitenu Yaxar i Els Demòcrates Llista Conjunta i Llista Àrab Unida
Cronologia D'acord amb els articles 8 i 9 de la Llei bàsica d'Israel sobre la Kenésset, les eleccions s'han de convocar quatre anys després de les anteriors, el primer o tercer dimarts del mes hebreu de Heixvan, depenent en si l'any anterior fou un any de traspàs jueu. Les eleccions es poden anticipar si cau el govern i es dissol la Kenésset o postergar si el mandat de la Kenésset s'estén en una votació que requereix una majoria absoluta qualificada de 80 vots a favor i només és possible en cas d'especials circumstàncies que impedeixin la celebració d'eleccions.
D'acord amb l'article 36 de l'esmentada llei, si la Kenésset anterior és va dissoldre abans de l'expiració del seu mandat, les properes eleccions s'han de celebrar el següent mes de Heixvan després que s'hagin complert 4 anys del mandat de la Knesset actual. D'ençà del 1970, totes les eleccions excepte les de 1988 han estat eleccions anticipades. Atès que les eleccions de 2022 van tenir lloc el mes de Heixvan, es va plantejar la qüestió de si, un cop transcorreguts quatre anys des de les últimes eleccions, el pròxim Heixvan seria el 2027 o el 2026. El Tribunal Suprem va decidir que seria el 2026; així que, les properes eleccions van ser previstes per al 27 d'octubre de 2026, sempre que no hi hagués cap avançament electoral.
Les eleccions estan convocades per al dia 27 d'octubre de 2026. Havent completat el seu mandat de quatre anys, la 25a Kenésset s'ha convertit en la primera legislatura israeliana en esgotar el seu mandat d'ençà de 1988 i el 37è govern ha estat el primer en completar el seu mandat d'ençà de 1973. La Kenésset es va dissoldre el 17 de juliol de 2016. Els partits polítics poden presentar les seves candidatures fins al 8 de setembre a les 10 del vespre i els acords per a compartir els vots sobrants fins al 16 d'octubre. El vot a les missions diplomàtiques i ambaixades serà el 20 d'octubre.
Els resultats finals es confirmaran el 4 de novembre.
Partits polítics miniatura|Acte de les eleccions primàries dels Demòcrates de cara a confeccionar la llista per a les eleccions d'octubre de 2026 El 30 de juny de 2024, el Partit Laborista i Mérets van anunciar un acord per fusionar-se i crear un nou partit, Els Demòcrates, amb Yair Golan com a líder.