Who's That Knocking at My Door, originalment titulada I Call First, és una pel·lícula dramàtica independent estatunidenca de 1967, escrita i dirigida per Martin Scorsese i protagonitzada per Harvey Keitel i Zina Bethune. Va ser el debut com a director de llargmetratges de Scorsese i el debut de Keitel com a actor.

Explorant temes de la culpa catòlica similars als de la seva pel·lícula posterior Mean Streets, la història segueix al italoestatunidenc J.R. (Harvey Keitel) mentre lluita per acceptar el secret amagat per la seva núvia independent i d'esperit lliure (Zina Bethune). La pel·lícula es va estrenar en el Festival Internacional de Cinema de Chicago en 1967.

Argument J.R. (Harvey Keitel) és un típic jove catòlic d'ascendència italiana als carrers de la ciutat de Nova York. Fins i tot d'adult, roman prop de casa amb un grup bàsic d'amics amb els quals beu i es diverteix. S'involucra amb una noia local que coneix en el Ferri de Staten Island i decideix que vol casar-se i establir-se. A mesura que la seva relació s'aprofundeix, ell rebutja la seva oferta de tenir relacions sexuals perquè creu que és verge i vol esperar en lloc de "consentir-la".

Un dia, la seva núvia li diu que una vegada va ser violada per un exxicot. Això aixafa a J.R., qui la rebutja i intenta tornar a la seva antiga vida de beure amb els seus amics. No obstant això, després d'una festa particularment salvatge amb amics, s'adona que encara la mestressa i torna al seu apartament un matí primerenc. Maldestrament li diu que la perdona i diu que "es casarà amb ella de totes maneres". En escoltar això, ella li diu que el matrimoni mai funcionaria si el seu passat li pesa tant. J.R. s'enfureix i la flama "puta", però ràpidament es retracta i diu que està confós per tota la situació. Ella li diu que es vagi a casa i ell torna a l'església catòlica, però no troba consol.

Repartiment Harvey Keitel com a J.R. Zina Bethune com la noia Ann Collette com la noia dels somnis Lennard Kuras com Joey Michael Scala com Sally Gaga Harry Northup com Harry Tuai Yu-Lan com la noia dels somnis Saskia Holleman com la noia dels somnis Martin Scorsese com a gàngster (no acreditat)

Producció Who's That Knocking at My Door es va filmar al llarg de diversos anys, sofrint molts canvis, noves direccions i diferents noms en el camí. La pel·lícula va començar en 1965 com un curtmetratge d'estudiants sobre J.R. i els seus amics que no feien res, anomenat Bring on the Dancing Girls. En 1967, la trama romàntica amb Zina Bethune es va introduir i es va unir amb la pel·lícula anterior, i el títol es va canviar a I Call First.

La pel·lícula es va rodar amb una combinació de càmeres de 35 mm i 16 mm. Scorsese va filmar la major part del metratge de 35 mm amb una cambra Mitchell BNC, una cambra molt enutjosa que impedia la mobilitat. Va optar per filmar diverses escenes amb la càmera Eclair NPR de 16 mm per a introduir una major mobilitat. Després va ampliar el metratge a 35 mm.

Estrena La pel·lícula es va estrenar en el Festival Internacional de Cinema de Chicago al novembre de 1967. Finalment, en 1968, el distribuïdor d'explotació Joseph Brenner va oferir comprar la pel·lícula i distribuir-la amb la condició que s'agregués una escena de sexe per a donar-li angles d'explotació sexual a la pel·lícula, amb finalitats de màrqueting. Scorsese va filmar i va editar un muntatge tècnicament bell, però en gran part gratuït, de J.R. fantasiant amb ficar-se al llit amb una sèrie de prostitutes, filmada a Amsterdam, Països Baixos, amb un Keitel visiblement major, i la pel·lícula finalment va esdevenir Who's That Knocking at My Door, anomenada així per la cançó de 1959 de The Genies, que tanca la pel·lícula.

La pel·lícula va ser reeditada al febrer de 1970 per Medford Film Distribution sota el títol de J.R., no obstant això, tots els llançaments posteriors s'han publicat sota el títol de 1968.

Recepció El crític estatunidenc Roger Ebert va fer a la pel·lícula una crítica extremadament positiva després de la seva estrena mundial en el Festival Internacional de Cinema de Chicago al novembre de 1967, quan encara es deia I Call First. Va cridar a la pel·lícula "un treball que és absolutament genuí, artísticament satisfactori i tècnicament comparable a les millors pel·lícules que s'estan fent en qualsevol lloc. No tinc reserves a descriure-la com un gran moment en les pel·lícules estatunidenques".

Quan la pel·lícula finalment es va estrenar en cinemes dos anys després, Ebertva admetre que tal vegada havia estat una mica més ansiós amb la seva primera ressenya, admetent que "Scorsese era ocasionalment massa obvi i la pel·lícula té seriosos defectes estructurals". No obstant això, encara era molt positiu cap a la pel·lícula i va suggerir que "és possible que, amb més experiència i maduresa, Scorsese dirigeixi pel·lícules més polides i acabades".

Aparicions i cameos La mare de Martin Scorsese, Catherine Scorsese, apareix breument com la mare de J.R. cuinant al començament de la pel·lícula i servint menjar prop del final. La Sra. Scorsese continuaria apareixent en moltes de les pel·lícules del seu fill fins a la seva mort en 1997. El mateix Scorsese apareix sense acreditar com un dels gàngsters. Fins al dia d'avui, encara fa cameos en moltes de les seves pel·lícules. El paper de Sally Gaga l'interpreta Michael Scala, el pare del raper Pizon.

Premis i nominacions +PremiCategoriaReceptorResultatRef(s)Festival Internacional de Cine de ChicagoMillor pel·lículaMartin ScorseseNominat

Referències

Categoria:Pel·lícules dirigides per Martin Scorsese Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 1967 Categoria:Pel·lícules dramàtiques dels Estats Units