de nom de soltera Mühlau, va ser una guàrdia d'un camp de concentració alemany que va ser condemnada i executada com a criminal de guerra en el judici de Bergen-Belsen.

Origen, activitats professionals i vinculació amb l'entorn de les SS Elisabeth Mühlau era filla del treballador forestal Josef Mühlau i la seva esposa; tenia almenys cinc germans. Després d'acabar l'escola primària, va treballar com a mainadera i ajudant de cuina des del 1933 fins al maig de 1938, i després com a perruquera. Durant la Segona Guerra Mundial, es va allistar a les SS nazis a principis d'octubre de 1941, i va completar l'entrenament com a guàrdia sota el comandament de Dorothea Binz al camp de concentració de Ravensbrück i, posteriorment, va supervisar treballs externs.

Servei al camp de concentració d'Auschwitz El març de 1942, es va oferir voluntària per al servei al camp principal del camp de concentració d'Auschwitz i va ser assignada com a supervisora al taller de sastreria per a presoners. Des d'allà, va ser traslladada l'agost de 1942 al camp de dones d'Auschwitz-Birkenau, on, segons el seu propi relat, aviat va contraure tifus i va ser hospitalitzada. Després de la seva hospitalització, va assumir el càrrec de l'estació de paquets de Birkenau a finals de desembre de 1942, on va supervisar aproximadament entre 25 i 30 presoneres. Segons el seu testimoni, els paquets entrants de la Creu Roja o dels familiars dels presoners es van registrar a l'estació de paquets i després es van distribuir als presoners corresponents. També era la principal responsable de la distribució de pa al camp. Va dur a terme aquestes tasques fins al setembre de 1944. Posteriorment, va ser traslladada de nou al camp principal d'Auschwitz, on es va convertir en la líder del camp de dones. El novembre de 1944, va ser ascendida a supervisora en cap del camp de dones al camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau i va romandre en aquest càrrec fins a l'evacuació d'Auschwitz el gener de 1945.John Cramer: „Tapfer, unbescholten, mit reinem Gewissen“. KZ-Aufseherinnen im ersten Belsen-Prozess eines britischen Militärgerichts 1945. In: Simone Erpel (Hrsg.): Im Gefolge der SS: Aufseherinnen des Frauen-Konzentrationslagers Ravensbrück, Berlin 2007, S. 106.

Es va prometre el dia 15 d'agost de 2942 amb Heinz Volkenrath (1920), un agent de les SS-Unterscharführer que treballava a l'oficina del comandament del camp de concentració d'Auschwitz, amb qui es va casar poc després.

Servei al camp de concentració de Bergen-Belsen, arrest i empresonament miniatura|Presoneres que transportaven els cossos dels presoners des d'un camió fins a una fossa comuna al camp de concentració de Bergen-Belsen són capturades i treballaren com a guàrdies del camp de concentració. Com a part de l'«evacuació», Volkenrath va marxar el dia 18 de gener de 1945 a Auschwitz i hi van arribar el 5 de febrer de 1945, va ser enviada al camp de concentració de Bergen-Belsen, on va treballar sota les ordres del comandant del camp Josef Kramer. Segons el seu propi relat, va tornar a emmalaltir al cap d'uns dies i, després d'una estada a l'hospital, no va reprendre les seves funcions com a supervisora principal fins al dia 23 de març de 1945.

El 15 d'abril de 1945, el camp de concentració de Bergen-Belsen va ser alliberat per les tropes britàniques, que van trobar més de 10.000 morts i aproximadament 60.000 supervivents. El personal del camp de les SS va ser executat el 17 d'abril. L'abril de 1945, Elisabeth Volkenrath va ser arrestada i se li va ordenar que retirés tots els cossos i els enterrés en fosses comunes. Posteriorment, Volkenrath va ser portada a la presó de Celle juntament amb els altres membres del personal del camp. El maig de 1945, va ser interrogada allà per investigadors de l'Equip d'Investigació de Crims de Guerra (WCIT), amb Hanns Alexander present i actuant com a intèrpret. Abans d'aquest interrogatori, els investigadors havien après de la brutalitat de Volkenrath a través de declaracions d'expresoners. Inicialment, Volkenrath va proporcionar informació sobre els seus antecedents sense reticències. Tanmateix, va negar la seva implicació en els assassinats a la cambra de gas del camp de concentració d'Auschwitz. En resposta a la pregunta final d'Alexander sobre qui era el responsable de les condicions d'Auschwitz, va nomenar el comandant del camp, Rudolf Höß, i també el Reichsführer SS Heinrich Himmler. Es va preparar una declaració jurada basada en el contingut essencial d'aquest interrogatori i autoritzada per Volkenrath.

Judici i sentència de mort En el judici de Bergen-Belsen, del 17 de setembre fins al 17 de novembre de 1945 a Lüneburg, Volkenrath va ser acusada de crims comesos a Auschwitz i Bergen-Belsen. Com tots els altres acusats, es va declarar "no culpable" al començament del judici. Malgrat els relats de testimonis creïbles, va negar haver participat en assassinats en massa i va negar les acusacions de maltractament de presoners. Tot i que va admetre haver presenciat seleccions a Auschwitz, va negar haver-hi participat activament. Va afirmar que no estava informada sobre el destí dels seleccionats i transportats en camions, i que no sabia res de les cambres de gas. Va admetre haver bufetejat presoners que desobeïen les ordres, justificant-ho com una manera de mantenir l'ordre al camp. Tanmateix, va insistir que la seva participació en el maltractament de presoners era una "maleïda mentida". Fins i tot va arribar a fer la grotesca afirmació que havia estat castigada pel seu servei al camp d'Auschwitz igual que els presoners, ja que les guàrdies havien de viure en condicions similars. A més, les guàrdies no sempre havien rebut els seus salaris a temps o íntegrament. Ella havia assenyalat repetidament, però sense èxit, al comandant del camp les condicions catastròfiques del camp de concentració de Bergen-Belsen.

El 17 de novembre de 1945, va escoltar el veredicte, juntament amb Irma Grese i Johanna Bormann. Les tres dones van ser declarades culpables i condemnades a mort a la forca. L'11 de desembre, Volkenrath i els altres deu condemnats van ser traslladats de Lüneburg a la presó de Hamelín sota fortes mesures de seguretat. El botxí britànic Albert Pierrepoint va executar les condemnes a mort el 13 de desembre. Volkenrath va ser la primera executada aquell dia; l'hora de la seva mort va ser datada a les 9:34 del matí.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs Breu biografia d'Elisabeth Volkenrath (amb moltes fotos i articles de premsa contemporanis)

Categoria:Persones del voivodat de Baixa Silèsia Categoria:Membres de les SS Categoria:Morts a la Baixa Saxònia Categoria:Executats a la forca