Marina Severa (morta abans del 375) fou una emperadriu romana consort, la primera esposa de l'emperador Valentinià I. Era mare de qui després fou l'emperador Flavi Gracià.
Nom El seu nom complet no se sap pas. Marina Severa són els dos noms que se li donen en les fonts primàries. Sòcrates Escolàstic de Constantinoble l'anomena Severa mentre que Joan Malales, en el Chronicon Paschale i Joan de Niciu l'anomenen Marina.Timothy Barnes, «Ammianus Marcellinus and the Representation of Historical Reality» (1998), p. 123-124.
Marina Severa es casà amb Valentinià abans que ell ascendís al tron. El seu fill, Gracià, va nàixer l'any 359 a Sírmium de Pannònia. Valentinià fou elegit emperador el 364. Ell es divorcià de Marina Severa al voltant de l'any 370 per a casar-se amb Justina, vídua de l'usurpador Magnenci.Walter E. Roberts, «Valentinian I (364-375 ae)» .
Segons Sòcrates Escolàstic de Constantinoble: «Estant Justina privada així del seu pare, encara continuava sent verge. Un temps després va conéixer a Severa, l'esposa de l'emperador Valentinià, i va tenir tracte freqüent amb l'emperadriu, fins que la seua intimitat va aconseguir tal magnitud que acostumaven a banyar-se juntes. Quan Severa va veure Justina en el bany, va quedar impressionada per la bellesa de la verge, i en parlava a l'emperador. L'emperador va considerar com podia casar-se amb Justina, sense repudiar a Severa, que li havia donat a Flavi Gracià, a qui ell havia fet August una mica abans. Per tant, va idear una llei, i feu que es publicàs en totes les ciutats, per la qual es permetia a qualsevol home tenir dues esposes legítimes».
Aquest relat fou rebutjat per historiadors posteriors, que consideraren improbable la legalització de la bigàmia. Timothy Barnes i altres, però, consideren que aquesta decisió de permetre només a alguns romans divorciar-se i després tornar a casar-se s'enfrontava amb el cristianisme que encara no acceptava el concepte de divorci. Barnes considera que Valentinià desitjava seguir endavant amb la reforma legal tot cercant una legitimitat dinàstica que asseguràs la seua presència en el tron.Timothy Barnes, «Ammianus Marcellinus and the Representation of Historical Reality» (1998), p. 123-125.
Joan Malales, el Chronicon Paschale i Joan de Nikiû assenyalen que Severa fou bandejada pel fet que estava implicada en una transacció il·legal. Barnes considera aquesta història com un intent de justificar el divorci de Valentinià I sense tirar-li la culpa a l'emperador. Segons el relat de Joan de Niciu: «Perquè aquest just i equitatiu emperador odiava l'opressió i jutjava amb la veu de la justícia i practicava l'equitat. Aquest gran emperador no va lliurar pas ni la seua dona, l'emperadriu Marina. Ella havia comprat un jardí viver d'una plantadora, i no li havia pagat el preu que valia, pel fet que els taxadors l'havien valorat per consideració a l'emperadriu i així s'havien inclinat a fer-li un favor. I quan davant el pius Valentinià elogiaren el que la seua esposa havia fet, envià hòmens temorosos de Déu a taxar aquell jardí i els obligar amb un jurament solemne perquè el valorassen amb justícia i equitat. I quan els taxadors arribaren a aquest jardí, trobaren que ella havia estat culpable de greu injustícia i havia donat a la dona una petita part del preu. I quan l'emperador sabé el que valia, va traure l'emperadriu de la seua presència i l'expulsà del palau i prengué com a esposa una dona anomenada Justina, amb la qual va viure la resta de la seua vida. Pel que fa a la primera dona, l'expulsà i l'exilià de la ciutat, i retornà el jardí a la dona que li l'havia venut».
Quan Valentinià va morir l'any 375, el soterraren a l'església dels Sants Apòstols a Constantinoble, al costat de la primera dona.
Referències
Precedida per: CharitoEmperadriu romana consort 364-h. 370 (amb Àlbia Dominica, 364-h. 370)Succeïda per: Àlbia Dominica i JustinaPrecedida per: Eutròpia (306-312)Emperadriu mare de Roma, 370-375Succeïda per: Justina
Categoria:Familiars d'emperadors romans Categoria:Emperadrius Categoria:Romans del segle IV