Johanna Bormann (10 de setembre de 1893 a Birkenfelde, Prússia Oriental - 13 de desembre de 1945 a Hameln) va ser una supervisora alemanya en diversos camps de concentració i va pertànyer a les SS nazis.
Vida Al tribunal el 1945, Bormann va declarar que formava part del seguici de les SS. Les dones només podien unir-se a les SS com a membres auxiliars i per motius econòmics. El seu primer càrrec com a guàrdia va ser el 1938 al camp de concentració de Lichtenburg, a la província prussiana de Saxònia, on va ser assignada a la zona de cuina juntament amb 49 altres guàrdies femenines sota el comandament de la supervisora en cap Jane Bernigau. El maig de 1939, després del tancament del camp de concentració de dones de Lichtenburg, va ser transferida al nou camp de concentració de Ravensbrück per supervisar grups de treball de presoneres, incloent-hi la cuina i els detalls de treball externs.
El maig de 1943, Bormann havia estat transferida al camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau, on inicialment va ser assignada com a guàrdia, amb Margot Drechsel i Maria Mandl entre les seves superiors. En assignacions posteriors, Bormann va ser destinada a les operacions agrícoles del camp de concentració d'Auschwitz, concretament a la granja Babitz, la granja Budy i Rajsko, on supervisava els detalls de treball de les presoneres.John Cramer: „Tapfer, Unbescholten, mit reinem Gewissen“. KZ-Aufseherinnen im ersten Belsen-Prozess eines britischen Militärgerichts 1945. In: Simone Erpel (Hrsg.): Im Gefolge der SS: Aufseherinnen des Frauen-Konzentrationslagers Ravensbrück. Berlin 2007, S. 106. Pegava les presoneres i les atacava amb el seu gos. Era temuda pels presoners per la seva crueltat i, per tant, sovint l'anomenaven "Mostela" o "La Dona dels Gossos".
L'agost de 1944 va ser transferida al subcamp de Hindenburg OS a Silèsia, on supervisava presoneres que treballaven en la producció d'armes. Durant l'evacuació d'Auschwitz, Bormann va acompanyar un transport de presoners via Gross-Rosen a Bergen-Belsen el gener de 1945, i va arribar a mitjans de febrer de 1945.John Cramer: „Tapfer, Unbescholten, mit reinem Gewissen“. KZ-Aufseherinnen im ersten Belsen-Prozess eines britischen Militärgerichts 1945. In: Simone Erpel (Hrsg.): Im Gefolge der SS: Aufseherinnen des Frauen-Konzentrationslagers Ravensbrück. Berlin 2007, S. 106. A Bergen-Belsen – com abans a Auschwitz-Birkenau vaa treballar sota les ordres de Josef Kramer, Irma Grese i Elisabeth Volkenrath. Era responsable de la porquera i supervisava l'equip de treball que hi treballava.
El camp de concentració de Bergen-Belsen va ser alliberat per les tropes britàniques el 15 d'abril de 1945, revelant una realitat terrorífica amb més de 10.000 morts i uns 60.000 supervivents, cosa que va obligar el personal de les SS a enterrar els cossos en fosses comunes.Karin Orth: Die Konzentrationslager-SS. München 2004, S. 266f. Després del seu arrest i interrogatori a Celle, Juana Bormann va ser jutjada al Judici de Bergen-Belsen (setembre a novembre de 1945), acusada de crims comesos tant a Auschwitz com a Bergen-Belsen. Durant el procés, basat en testimonis, Bormann va negar haver colpejat presoners, però va ser acusada per cinc expresoners i un coacusat d'una brutalitat particular: llançar repetidament el seu gos contra presoners indefensos per ferir-los o matar-los, un fet que li va valer el sobrenom a la premsa internacional de "La dona amb el gos", tot i que ella va defensar que el gos, propietat del comandant del camp, Friedrich Hartjenstein, només havia estat utilitzat per a la caça i havia jugat amb els presoners sota el seu comandament.John Cramer: „Tapfer, Unbescholten, mit reinem Gewissen“. KZ-Aufseherinnen im ersten Belsen-Prozess eines britischen Militärgerichts 1945. In: Simone Erpel (Hrsg.): Im Gefolge der SS: Aufseherinnen des Frauen-Konzentrationslagers Ravensbrück. Berlin 2007, S. 108.
Bormann, que s'havia declarat "no culpable" al començament del judici, va ser sentenciada a mort per penjament el 17 de novembre de 1945. El botxí britànic Albert Pierrepoint va executar la sentència el dia 13 de desembre de 1945 a la presó de Hameln, l'hora de la seva mort es va registrar a les 10:38. En la mateixa data i hora també foren executades Irma Grese i Elisabeth Volkenrath.
Bibliografia Ernst Klee: Auschwitz. Täter, Gehilfen, Opfer und was aus ihnen wurde. Ein Personenlexikon. S. Fischer, Frankfurt am Main 2013, . United Nations War Crimes Commission (Hrsg.): Law reports of trials of war criminals, selected and prepared by the United Nations War Crimes Commission. 3 Bände. William S. Hein Publishing, Buffalo NY 1997, ISBN 1-57588-403-8 (Reprint der Originalausgabe von 1947–1949). John Cramer: „Tapfer, Unbescholten, mit reinem Gewissen“. KZ-Aufseherinnen im ersten Belsen-Prozess eines britischen Militärgerichts 1945. In: Simone Erpel (Hrsg.): Im Gefolge der SS: Aufseherinnen des Frauen-Konzentrationslagers Ravensbrück, Redaktion: Jeanette Toussaint, Johannes Schwartz und Lavern Wolfram (Schriftenreihe der Stiftung Brandenburgische Gedenkstätten, Band 17). Metropol Verlag, Berlin 2007, ISBN 978-3-938690-19-2. J. M. Müller: Angeklagte Nr. 9: Die „Hyäne von Auschwitz“ im Kreuzverhör. Das Protokoll. 1. Auflage. BoD, Norderstedt 2020, ISBN 978-3-7519-9549-8.
Referències
Enllaços externs Breu biografia de Johanna Bormann (amb moltes fotos i articles de premsa contemporanis)
Categoria:Morts el 1945 Categoria:Alemanys Categoria:Morts a la Baixa Saxònia Categoria:Persones de Turíngia Categoria:Executats a la forca Categoria:Nascuts el 1893