va ser un polític de l'Imperi Romà, actiu durant el .

Va servir als emperadors Constanci II (r. 337-361), Julià (r. 361-363), Jovià (r. 363-364) i Valent (r. 364-378), iva ser nomenat prefecte del pretori d'Orient del 369 al 377 i cònsol durant l'any 372. Convertit al paganisme sota l'emperador Julià, es va convertir a l'arianisme sota Valent i va intervenir en les disputes religioses entre arrians i cristians nicens.

Biografia Origen i caràcter D'origen àrab, Ammià Marcel·lí descriu Modest com a cruel i “completament incult".Ammià Marcel·lí, XXX, 4, 2 Al contrari, és elogiat pel retòric Libani, que va ser el seu corresponsal.Guy Sabbah, , dans , Les Belles Lettres, coll. « Études Anciennes », 31 mars 2021 (, DOI 10.4000/books.lesbelleslettres.7949, lire en ligne [archive]), p. 243–292

Malgrat els defectes que li atribuïa Ammià, Modest va gaudir d'una carrera que el va portar als càrrecs més alts de l'Imperi sota el regnat de diversos emperadors.

Carrera professional Sota Constanci II L'any 358, durant el regnat de l'emperador Constanci II, se'l va nomenar comes Orientis, càrrec que va ocupar fins a l'any 362, succeint a Nebridi. El 359, durant la segona sèrie de guerres lliurades per Sapor II (r. 309-379) contra l'Imperi Romà (que culmina amb el setge d'Amida), Modest va lluitar a la frontera. El retòric Libani, el seu corresponsal, intenta animar-lo en diverses de les seves cartes.

Modest va rebre l'ordre, l'any 359, d'ajudar el notari Pau a organitzar una comissió per jutjar diversos acusats que havien consultat l'oracle de Bes a Abidos, en violació d'una llei del 357 que prohibia la consulta d'endevins. La comissió es va reunir a Escitòpolis, a Palestina, entre les ciutats d'Antioquia i Jerusalem, on es trobaven els principals acusats. Durant el judici, Modest es va distingir per la seva brutalitat. Diverses figures polítiques i intel·lectuals d'alt rang van ser torturades.

Sota Julià La mort de Constanci II el 361, va deixar Julià com a únic governant de tot l'Imperi Romà. Julià va apartar tots els partidaris del seu predecessor dels càrrecs de poder i va col·locar els seus propis seguidors, que compartien les seves creences paganes, en els càrrecs més alts. Modest, a qui va nomenar prefecte de Constantinoble durant la seva estada a Antioquia l'estiu del 362 (durant la preparació per a la seva campanya a Pèrsia ), va ser l'únic cristià que va promoure. Aquesta promoció suggereix que Modest podria haver apostatat.Roland Delmaire, , dans , Presses universitaires du Septentrion, coll. « Histoire et civilisations », 4 mars 2020 (, DOI 10.4000/books.septentrion.48617, lire en ligne [archive]), p. 129–150

Sota Valent Anys després de la mort de Julià, el seu successor Jovià i amb l'emperador Valent ja assentat al poder, Modest va ser nomenat prefecte del pretori d'Orient, càrrec que va ocupar fins al 377. Ammià el va descriure llavors com a <<completament dedicat a la facció dels eunucs>>. El seu ascens es degué en bona part a un nou canvi religiós personal, aquest cop cap a l'arianisme, la religió professada per l'emperador. En aquest càrrec va completar la construcció de la Cisterna Modestiaca, obra de l'arquitecte Helpidi, a Constantinoble, iniciada el 363 mentre era prefecte de la ciutat.

Va rebre l'encàrrec, l'any 371, de Valent de jutjar certs oficials d'alt rang acusats de practicar la màgia i d'haver consultat un endeví (el notari Teodor) per saber el nom del seu successor. Modest va dur a terme la investigació amb crueltat. Va fer torturar i condemnar diverses figures destacades de l'Imperi, així com nombrosos intel·lectuals, en particular els dels cercles neoplatònics.

L'any següent va ser recompensat amb el consolat, que va ocupar conjuntament amb Arinteu. Va ser un dels pocs funcionaris civils d'alt rang que van ser elevats a aquesta dignitat, normalment reservada a generals d'alt rang, durant els regnats dels emperadors Valent i Valentinià I.

L'any següent, el 373, va permetre als arrians ocupar la gran església d'Edessa en detriment dels cristians nicens. Va reunir-se amb Basili de Cesarea, qui li va suplicar que es respectessin els interessos dels nicens.

Referències

Bibliografia

Categoria:Cònsols romans del segle IV Categoria:Prefectes del pretori d'Orient Categoria:Romans d'Orient del segle IV Categoria:Prefectes de la ciutat