va ser una escriptora en llengua francesa i una psicoanalista belga.
Biografia Jacqueline Harpman va néixer el 5 de juliol de 1929 a Etterbeek (Brussel·les), filla de Jeanne Honorez i Andries Harpman. La parella exportava teixits i puntes belgues a les colònies del nord d'Àfrica i van decidir mudar-se a un apartament després del naixement de Jacqueline. Era la segona filla de la parella; la seva germana gran, Andrée, era nou anys més gran que ella. Durant la Segona Guerra Mundial, la seva família jueva es va refugiar a Casablanca, al carrer de Nancy, ara rebatejat com a carrer Ichbilia (Sevilla en àrab), on van viure fins al 1945.. Una part important de la seva família paterna va ser deportada a Auschwitz durant la guerra i allà van morir. Jacqueline va continuar els seus estudis secundaris al Col·legi Mers Sultan de Casablanca perquè el liceu francès de Casablanca li estava tancat a causa de la seva herència jueva. També tindria la desgràcia d'haver d'escoltar l'odi de Jacques Doriot cap als jueus. Va ser mentre recordava els seus sentiments aquell dia que va escriure En quarantaine (En quarantena). En aquesta escola va conèixer la senyoreta Barthes, que havia estat la seva professora de francès i a qui, segons ella, deia que li devia el seu amor per la llengua pura dels segles XVIII i XIX. En tornar a Brussel·les el 1945, va acabar els estudis secundaris al Lycée de Forest i després va començar a estudiar medicina a la Université Libre de Bruxelles (ULB). El 1948, malalta de tuberculosi, va ser ingressada al Sanatori Universitari d'Eupen, on va començar a escriure una novel·la inèdita, Les Jeux dangereux (Jocs perillosos).. Va romandre postrada al llit durant dos anys en aquest sanatori. La penicil·lina li va permetre reprendre els estudis de medicina i va continuar el doctorat, tot i que no el va completar. El 1953 es va casar per primera vegada amb el cineasta flamenc Émile Degelin. Va col·laborar amb ell en l'escriptura i la direcció de diverses pel·lícules. Es van divorciar el 1962.
Jacqueline Harpman va continuar escrivint i exercint com a psicoanalista fins a la seva mort el 24 de maig de 2012, a causa d'un càncer.. Va morir en pau a casa seva envoltada del seu marit i les seves filles.
Obres L'Amour et l'Acacia coll. Nouvelles, 1958) Brève Arcadie (Julliard, 1959), prix Victor Rossel. L'Apparition des esprits (Julliard, 1960) Les Bons Sauvages (Julliard, 1966) La Mémoire trouble (Gallimard, 1987) La Fille démantelée (Stock, 1990) La Plage d'Ostende (Stock, 1991) La Lucarne (Stock, 1992) Le Bonheur dans le crime (Stock, 1993) Moi qui n'ai pas connu les hommes (Stock, 1995) Orlanda (Grasset, 1996) prix Médicis L'Orage rompu (Grasset, 1998) Dieu et moi (Mille et une nuits, 1999) Récit de la dernière année (Grasset, 2000) Le Véritable Amour (Ancrage, 2000) La Vieille Dame et moi (Le Grand Miroir, 2001) En quarantaine (Mille et une nuits, 2001) Ève et autres nouvelles (Espace nord, 2001) La Dormition des amants (Grasset, 2002) prix du roman CF de Belgique Le Placard à balais (Le grand miroir, 2003) Jusqu'au dernier jour de mes jours (Labor, 2004) Le Temps est un rêve (Le Grand Miroir, 2004) Le Passage des éphémères (Grasset, 2004) La Forêt d'Ardenne (Le grand miroir, 2004) En toute impunité (Grasset, 2005) Du côté d'Ostende (Grasset, 2006) Mes Œdipe (Grand Miroir, 2006) Ce que Dominique n'a pas su (Grasset, 2007) Écriture et Psychanalyse (Mardaga 2011)
Referències
Categoria:Persones d'Etterbeek Categoria:Escriptors belgues en francès Categoria:Escriptors belgues del segle XXI Categoria:Morts a Brussel·les Categoria:Escriptors de la Regió de Brussel·les-Capital Categoria:Escriptors morts al segle XXI Categoria:Escriptors belgues nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1929