Characteres generum plantarum (títol complet: , 'Característiques dels tipus de plantes collides, descrites i dibuixades durant un viatge a les illes de les mars del sud, en els anys 1772–1775, per Johann Reinhold Forster i Georg Forster") és una obra dels anys 1775/1776 de Johann Reinhold Forster i Georg Forster sobre els descobriments botànics que feren durant el segon viatge de James Cook.

L'obra conté 78 gravats, la majoria dels quals retrata dissecacions de flors en grandària natural. Introdueix 94 noms binomials de 75 gèneres, dels quals 43 encara són noms acceptats hui. Molts gèneres de plantes van rebre noms d'amics o patrons dels Forsters. El llibre es publicà traduït a l'alemany el 1779. És una obra important com a primera publicació de noms i descripcions de les espècies nadiues de Nova Zelanda.

Context Johann Reinhold Forster fou el principal company científic de James Cook en el seu segon viatge dels 1772–1775. El seu fill Georg Forster l'acompanyà com a dibuixant i assistent. Georg i Anders Sparrman replegaren espècimens botànics, un alumne de Carl von Linné que hi havia estat contractat com a assistent per Reinhold Forster. Després del retorn a Anglaterra, es va publicar. Reinhold Forster intentà utilitzar-lo per a augmentar la seua reputació com a científic i per a competir amb el botànic del primer viatge de Cook, Joseph Banks. Estava preocupat amb el fet que Banks ja havia publicat la majoria dels noms de les espècies i volia poder reivindicar el descobriment de les espècies que havia trobat com a troballa pròpia.

Characteres va ser preparat durant el viatge, escrit ràpidament, i contenia molts errors. Reinhold Forster més tard es planyé de la publicació apressada i de no haver consultat Banks per a conéixer les seues opinions i accedir a les seues col·leccions. Cook va intentar, sense èxit, interrompre la publicació del llibre a la tardor del 1775, però Lord Sandwich va donar el seu permís perquè el llibre fos publicat a càrrec de Forster. La primera edició se'n presentà al rei Jordi III el novembre del 1775.

Contingut L'obra comença amb una dedicatòria al rei Jordi III, explica el context del viatge i descriu els mètodes emprats i les contribucions de Reinhold, Georg Forster, i de Sparrman. S'excusa per contenir només 75 gèneres. Mentre els dos Forsters són llistats com a autors, Georg Forster afirmà més tard que les descripcions eren totes d'ell i de Sparrman, ja que son pare estava més preocupat per la zoologia. El llibre conté 78 plaques de plantes, descrites per Dan Henry Nicolson com "quasi totes les dissecacions florals en grandària natural, per tan poc atractives".miniatura|Johann Reinhold Forster i Georg Forster, per John Francis Rigaud, Londres 1780. La planta en l'ala del barret és una Forstera sedifolia i l'ocell a la mà de Reinhold Forster és una campana de Nova ZelandaLes plantes s'anomenaren d'acord amb el model taxonòmic linneà. En algunes, els noms locals o l'ús van influenciar l'elecció dels noms. Per exemple, Diospyros incloent Diospyros major, els Forsters els van anomenar Maba, referint-se al seu nom tongalés. Xylosma s'anomenà Myroxylon ('arbre de mirra'), referint-se a l'ús que els habitants en feien per a perfumar l'oli de cabell a la base de coco. Molts gèneres van rebre noms d'amics o patrons, com ara Barringtonia, en homenatge a Daines Barrington, i Pennantia, per Thomas Pennant.

Importància i controvèrsia L'obra és una important contribució a la botànica de Nova Zelanda, la primera publicació que contenia noms i descripcions de les espècies nadiues. Les observacions anteriors de Banks i Solander del primer viatge de James Cook es varen publicar molt més tard. Dels 94 binomis de 75 gèneres de l'obra, 43 són noms acceptats hui.

William Wales, l'astrònom del viatge amb Cook, va afirmar que "no havia estat capaç d'extraure'n cap informació, tret que havien trobat, en total, 75 noves plantes, però si aquestes eren totes, o alguna, diferent del que va ser descobert pel Sr.Banks, ell no pogué saber-ho." Més tard, Elmer Drew Merrill va acusar els Forsters de piratejar el treball de Solander en Characteres i de no utilitzar els noms de Solander; no hi ha, però, evidències que tinguessen accés als manuscrits de Solander o Banks després del viatge. Els botànics Dan Henry Nicolson i Francis Raymond Fosberg, que van estudiar les contribucions botàniques dels Forsters del segon viatge de Cook, observen que el treball no fou plagiat de Solander, sinó fet durant l'expedició, com ho palesen els manuscrits de Forster del viatge, cosa que Merrill no sabia.

Referències

Bibliografia

Categoria:Llibres de botànica