El prefecte de la ciutat de Constantinoble era la figura encarregada de l'administració de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient, en l'antiguitat tardana i l'edat mitjana.
Quan l'emperador romà Constantí I el Gran (r. 306-337) refundà Bizanci com a «Nova Roma» (posteriorment Constantinoble), elegí un procònsol per administrar la ciutat. A finals de la dècada del 350, Constanci II (r. 337-361) expandí el senat de la ciutat i el feu igual al de Roma. Així doncs, l'11 de setembre o 11 de desembre del 359 es nomenà un prefecte de la ciutat de Constantinoble, dit igualment eparca (, éparkhos). El prefecte era un dels principals subordinats de l'emperador. Igual que el seu homòleg romà, el prefecte constantinopolità pertanyia a la classe senatorial més alta, els il·lustres, i seguia els prefectes del pretori en la jerarquia imperial.Notitia Dignitatum, Pars Orientalis, I. Com a tal, era un càrrec de gran prestigi i autoritat. Era un dels pocs alts càrrecs que no podien ser ocupats per un eunuc. Així mateix, el prefecte era el cap formal del senat i en presidia les reunions. Per aquest motiu, el senat havia de ratificar el nomenament del prefecte. A diferència dels altres alts càrrecs administratius de l'Estat (prefectes del pretori i vicaris de les diòcesis), que tenien connotacions militars, els antics orígens civils del prefecte eren emfatitzats pel seu ús d'una toga com a vestit cerimonial.Bury (1923), Book I, Ch. 2, pàg. 28 i 29
El prefecte era responsable únic de l'administració de la ciutat de Constantinoble i la seva rodalia. Les seves funcions anaven des de la seguretat fins a la regulació i supervisió dels gremis, les corporacions i les institucions públiques. La guàrdia urbana, o taxiotes, estava sota la seva autoritat, mentre que la presó de la ciutat estava situada al soterrani de la seva residència oficial, el pretori, davant del fòrum de Constantí. Igual que passava a Roma, la guàrdia nocturna era gestionada per un prefecte subordinat, el nicteparca o prefecte nocturn. Tanmateix, a la dècada del 530, part de l'autoritat de vigilància i regulació de la ciutat passà a dos nous càrrecs establerts per Justinià I (r. 527-565). El 535, el pretor dels demos, o pretor de la plebs, que anava al capdavant de vint soldats i trenta bombers, fou nomenat responsable de seguretat i l'extinció d'incendis, mentre que el 539 es creà el càrrec de qüesitor per acotar la immigració descontrolada des de les províncies cap a la ciutat, així com per supervisar el comportament públic i portar a judici els criminals sexuals i els heretges.
En el període romà d'Orient mitjà (segles -, el prefecte era considerat el jutge suprem de la capital, després del mateix emperador. El seu paper en la vida econòmica de la ciutat també era d'importància primordial. El Llibre del prefecte, del , estipula les normes que han de seguir els diversos gremis sota l'autoritat del prefecte. El prefecte també nomenava els catedràtics de la Universitat de Constantinoble i s'ocupava del repartiment gratuït de blat als ciutadans. Segons el Cletorològion, de finals del , els seus dos principals ajudants eren el símpon i el logoteta del pretori. A més a més, hi havia els caps i jutges dels districtes de la ciutat, els paratalassites, que administraven la costa i els ports de la capital i els peatges corresponents, així com diversos inspectors, els caps dels gremis, que verificaven i homologaven els pesos, les balances i les mercaderies amb el segell del prefecte.
Les funcions i l'autoritat del càrrec restaren més o menys intactes fins a principis del . Pot ser que perdurés a l'Imperi Llatí després de la presa de la ciutat el 1204, en el marc de la Quarta Croada, i que fos assimilat al castellà de la ciutat. Tanmateix, després de la reconquesta de la ciutat pels romans, a l'Imperi Romà d'Orient sota la dinastia dels Paleòlegs (1261-1453), el prefecte fou substituït per diversos cefalaticevonts (‘homes en cap’), cadascun dels quals supervisava un districte de la capital, que havia perdut bona part de la seva població.
Referències
Bibliografia
Categoria:Constantinopolitans Categoria:Càrrecs administratius de l'Imperi Romà d'Orient