miniatura|Representació dels Dotze Imams, ca. 1980 miniatura|Pintura iraniana del que representa els Dotze Imams, episodis de les seves vides i els xiïtes rebent la seva recompensa el Dia de la Resurrecció Els Dotze Imams (; ) són els successors espirituals i polítics del profeta de l'islam Mahoma segons la branca imamita de l'islam xiïta, incloent-hi també els alauites i els alevis.
Segons la teologia imamita, els Dotze Imams són humans exemplars que no només governen la comunitat amb justícia, sinó que també són capaços de guardar i interpretar la xara i el significat esotèric de l'Alcorà. La sunna de Mahoma i dels imams són una guia i un model a seguir per la comunitat, ja que estan dotats d'isma o infal·libilitat, és a dir que són lliures d'error i de pecat, a més d'haver estat escollits per decret diví a través de Mahoma.
Imamat En el xiisme imamita es creu que el profeta islàmic Mahoma i la seva família són infal·libles, ja que posseeixen la hikma, és a dir, coneixen la raó última de totes les coses. En aquest sentit, l'opressió i el patiment que van patir els Dotze Imams per part dels altres musulmans no va ser fortuït, sinó que ofereix als seus devots un mitjà per accedir a la gràcia divina.
La creença en l'existència d'una guia divina, l'imamat, és una creença fonamental en la doctrina xiïta imamita i es basa en la idea que Déu no deixaria mai la humanitat sense accés a una guia divina.
Segons els imamites, no hi ha hagut mai cap moment en la història de l'islam en què no hi hagi hagut un imam legítim, que és l'autoritat divinament designada en tots els assumptes de fe i de llei per a la comunitat musulmana. Alí, cosí i gendre de Mahoma, va ser el primer dels Dotze Imams i, segons els imamites, l'únic successor legítim de Mahoma. A ell el van succeir els descendents masculins de Mahoma a través de la seva filla Fàtima. Tots els imams posteriors són fills de l'imam anterior, a excepció d'al-Hussayn, que va succeir el seu germà al-Hàssan. El dotzè i últim imam és Muhàmmad al-Mahdí, que els imamites creuen que encara és viu, amagat en el que anomenen l'Ocultació Major, fins que torni per portar justícia al món.
Els musulmans imamites i alevis creuen que els Dotze Imams van ser predits en el hadit dels dotze successors. A més de l'Alcorà, els imams també es guien per altres textos com ara el Llibre d'al-Jafr, que dona una interpretació cabalística de l'Alcorà, o Al-jàmia, un llibre que Mahoma hauria dictat a Alí i que sobretot contindria preceptes legals, a més de conèixer directament la versió inalterada dels antics llibres sagrats: la Torà i l'Evangeli.
Alguns dels imams també tenen un paper destacat en alguns ordes sufís que els consideren caps espirituals de l'islam. De fet, moltes de les sílsiles o «cadenes espirituals» de molts ordes sufís condueixen a Mahoma a través d'un dels Dotze Imams.
Llista NúmeroNom KunyaTítols en àrab Títols en persa Títols en turcEls títols dels imams en àrab són utilitzats per la majoria de xiïtes imamites que usen l'àrab com a llengua litúrgica, inclosos els ussulís, els akhbarís, els xaykhís i, en menor mesura, els alauites. Els títols en persa són usats principalment pels xiïtes iranians i d'Àsia meridional. Els títols en turc són usats pels alevis i signifiquen, literalment, «Primer Alí», «Segon Alí», «Tercer Alí» etcètera. Cf. Vida (ec) Vida (H) Lloc de naixementEdat quan va assumir l'imamatEdat en morirDurada de l'imamatImportànciaCausa i lloc de defunció Lloc d'enterrament1Alí ibn Abi-Tàlib Abu-l-Hàssan Amir al-Muminín()(‘Príncep dels Creients’) al-Murtada()(‘el Desitjat’) al-Wassí()(‘el Marmessor’) al-Walí()(‘el Sant’) Hàydar()(‘Lleó’)
Sheer-e-Khuda()(‘el Lleó de Déu’) Shah-e-Mardan()(‘el Rei dels Braus’)
Birinci Ali599–661 23 aH–40 La Meca, Hijaz336128Cosí i gendre de Mahoma. Segons el xiisme imamita és l'única persona que ha nascut a la Kaba, el lloc més sant de l'islam, i el primer home que va acceptar obertament l'islam. L'islam xiïta el considera el legítim successor de Mahoma. Els sunnites el reconeixen com el quart califa. Ocupa una important posició en la immensa majoria d'ordes sufís (turuq): els membres d'aquests ordes estableixen el seu vincle espiritual amb Mahoma a través d'ell.Assassinat a Kufa pel kharijita Abd-ar-Rahman ibn Múljam, que va ferir-lo al cap amb una espasa enverinada quan estava prostrat, pregant, durant la nit del Destí del mes de Ramadà. Enterrat a la mesquita de l'Imam Alí a Najaf, Iraq.2al-Hàssan ibn Alí Abu-Muhàmmad al-Mujtaba()(‘l'Escollit’) Sibt an-Nabí()(‘Net del Profeta’)
İkinci Ali625–670 3–50 Medina, Hijaz39478El net més gran que va sobreviure Muhàmmad, a través de la seva mare Fàtima az-Zahrà, al-Hàssan va succeir el seu pare Alí com a califa a Kufa i, després d'un regnat de set mesos, va renunciar al control de l'Iraq després d'un tractat de pau amb Muàwiya ibn Abi-Sufyan.Enverinat per la seva esposa a Medina per ordre del califa Muàwiya (punt de vista xiïta). Enterrat al cementiri d'al-Baqí, Medina, Aràbia Saudí.3al-Hussayn ibn Alí Abu-Abd-Al·lah Sàyyid aix-Xuhadà()(‘Senyor dels Màrtirs’) al-Madhlum()(‘l'Oprimit’) Sibt an-Nabí()(‘Net del Profeta’)
Üçüncü Ali626–680 4–61 Medina, Hijaz465711Net de Muhàmmad i germà petit d'al-Hàssan, al-Hussayn va rebutjar la legitimitat del califa Yazid ibn Muàwiya, el fill de Muàwiya. Com a conseqüència, ell i la seva família van ser assassinats a la batalla de Karbala per les tropes de Yazid. Des d'aleshores, la commemoració del martiri d'al-Hussayn ha esdevingut central en la identitat xiïta.Assassinat i decapitat a la batalla de Karbala. Enterrat a la mesquita de l'Imam al-Hussayn a Karbala, Iraq.4Alí ibn al-Hussayn Abu-Muhàmmad as-Sajjad()(‘el Que es prosterna’) Zayn al-Abidín()(‘Adorn dels Devots’)
Dördüncü Ali658/659-712 38–95 Medina, Hijaz235734Autor de les pregàries d'As-Sahifa as-Sajjadiyya, ‘L'escriptura d'as-Sajjad’, coneguda com «Psalm de la Casa del Profeta». Va sobreviure a la batalla de Karbala perquè se li va prohibir participar-hi a causa d'una malaltia que el debilitava.Enverinat per ordre del califa al-Walid a Medina. Enterrat al cementiri d'al-Baqí, Medina, Aràbia Saudí.5Muhàmmad ibn Alí Abu-Jàfar Bàqir al-Ulum()(‘Qui esberla les Ciències’)
Beşinci Ali677–732 57–114 Medina, Hijaz385719Les fonts sunnites i xiïtes el consideren un estudiós del dret primerenc i eminent, respectat pel seu mestratge a molts estudiants.Enverinat per Ibrahim ibn Walid ibn Abd-Al·lah a Medina per ordre del califa Hixam ibn Abd-al-Màlik. Enterrat al cementiri d'al-Baqí, Medina, Aràbia Saudí.6Jàfar ibn Muhàmmad Abu-Abd-Al·lah as-Sàdiq()(‘el Veraç’)
Altıncı Ali702–765 83–148 Medina, Hijaz316534Va fundar l'escola de jurisprudència jafarita i va desenvolupar la teologia imamita. Va ensenyar molts erudits en diferents camps del saber, inclosos Abu-Hanifa i Màlik ibn Anas en fiqh, Wàssil ibn Atà i Hixam ibn al-Hàkam en teologia i Jàbir ibn Hayyan en ciència i alquímia.Enverinat a Medina per ordre del califa al-Mansur. Enterrat al cementiri d'al-Baqí, Medina, Aràbia Saudí.7Mussa ibn Jàfar Abu-l-Hàssan I al-Kàdhim()(‘el Que es conté’) as-Sàbįr()(‘el Pacient’)
Yedinci Ali744–799 128–183 Al-Abwa', Hijaz205535Va ser el cap de la comunitat xiïta durant el cisma entre la branca ismaïlita i les altres branques després de la mort de l'imam Jàfar as-Sàdiq. Va crear una xarxa d'agents que recaptaven el khums de la comunitat xiïta a l'Orient Mitjà i al Gran Khorasan. Ocupa una alta posició en el mahdawisme, ja que els seus membres tracen el seu «llinatge» fins a Muhàmmad a través seu.Empresonat i enverinat a Bagdad, Iraq, per ordre del califa Harun ar-Raixid. Enterrat a la mesquita Al-Kadhimiyya a Bagdad, Iraq.8Alí ibn Mussa Abu-l-Hàssan II ar-Ridà()(‘la Complaença’)
Sekizinci Ali765–817 148–203 Medina, Hijaz355520Coronat príncep pel califa al-Mamun, ar-Ridà va ser conegut per les discussions i debats que va mantenir tant amb erudits musulmans com no musulmans.Enverinat a Mashad, Iran, per ordre del califa al-Mamun. Enterrat a la mesquita de l'Imam ar-Ridà a Mashad, Iran.9Muhàmmad al-Jawad Abu-Jàfar al-Jawwad()(‘el Generós’) at-Taqī()(‘el Temorós de Déu’)
Dokuzuncu Ali810–835 195–220 Medina, Hijaz82517Va ser conegut per la seva generositat i pietat en front de la persecució del Califat Abbàssida.Enverinat per la seva esposa, filla del califa al-Mamun, a Bagdad, Iraq, per ordre del califa al-Mú'tassim. Enterrat a la mesquita Al-Kadhimiyya a Bagdad, Iraq.10Alí ibn Muhàmmad Abu-l-Hàssan III al-Hadí()(‘el Guia’) an-Naqí()(‘el Pur’)
Onuncu Ali827–868 212–254 Surayya, un poble proper a Medina, Hijaz84234Va reforçar les xarxes de delegats de la comunitat xiïta. Els enviava instruccions i a canvi rebia ajuda financera dels creients en forma de khums i de vots religiosos.Enverinat a Samarra, Iraq, per ordre del califa al-Mútazz. Enterrat a la mesquita d'al-Askarí a Samarra, Iraq.11al-Hàssan ibn Alí Abu-l-Mahdí al-Askarí()(‘el Soldat’)
Onbirinci Ali846–874 232–260 Medina, Hijaz22286Després de la mort del seu pare, el califa abbàssida al-Mútamid va limitar molt la seva llibertat. En aquesta època la repressió de les comunitats xiïtes va ser molt gran a causa del seu creixement en nombre i poder.Enverinat per ordre del califa al-Mútamid a Samarra, Iraq. Enterrat a la mesquita d'al-Askarí a Samarra, Iraq.12Hujjat-Al·lah ibn al-Hàssan Abu-l-Qàssim al-Mahdī()(‘el Guiat’) al-Qàim()(‘el Que s'aixeca’) al-Ghàib()(‘l'Ocult’) Baqiyyat Al·lah()(‘la Continuació de Déu’) Hújjat Al Muhàmmad()(‘la Prova de la Casa de Muhàmmad’) Walí al-Asr () (‘el Protector del Temps’)
Onikinci Ali869–present 255–present Samarra, Iraq5desconegutpresentD'acord amb la doctrina del xiisme imamita doctrine, és l'actual imam i el mahdí promès, una figura messiànica que retornarà amb el profeta Issa (Jesús). Restablirà el govern legítim de l'Islam i establirà la justícia i la pau a la terra.D'acord amb la doctrina del xiisme imamita, viu ocult des de l'any 874 i continuarà així mentre Déu ho vulgui.
Notes
Referències
Bibliografia
Vegeu també Ahl al-Kissa Successió de Mahoma Hadit dels dotze successors Els Catorze Infal·libles Sàyyida Nissà-al-Alamín
Enllaços externs
Categoria:Teologia islàmica Categoria:Imams imamites