L'església Redona (en búlgar: Кръгла църква), coneguda també com a església Daurada (Златна църква - Zlatna tsarkva) o església de Sant Joan (църква "Свети Йоан" - tsarkva "Sveti Yoan"), és una gran església ortodoxa medieval parcialment preservada, situada a la ciutat de Preslav, antiga capital del Primer Imperi búlgar i hui una ciutat del nord-est de Bulgària. L'edifici data de començament del segle X, quan regnava el tsar Simeó I el Gran. Les excavacions del jaciment s'iniciaren els 1927-1928.
Considerada un dels més impressionants exemples de l'arquitectura medieval búlgara, l'església Rodona s'anomena així per la forma peculiar d'una de les seues tres seccions, la cel·la, una rotonda on es fa el servei litúrgic. El dibuix de l'església inclou també un gran atri i un recinte d'accés rectangular (nàrtex) amb dues torres d'homenatge circulars.
L'església ha estat comparada amb altres exemples d'arquitectura religiosa del període paleocristià del Caucas i del preromànic carolingi per la seua planta característica, que és molt diferent d'altres edificis coetanis búlgars o romans d'Orient. El seu nom alternatiu, Església Daurada, és una al·lusió a la possible identificació amb la "nova església daurada" de Preslav esmentada en fonts medievals.
El ric interior de l'església Redona, amb un ús abundant de mosaics, rajoles i detalls de marbre, la diferencia d'altres esglésies de Preslav. L'interior s'ha decorat amb centenars de dibuixos de bucs, animals i figures. Les inscripcions medievals a les parets contenen noms de sants en grec medieval i inscripcions murals en els alfabets glagolític i ciríl·lic.
Context Fundada al 681 en la condició d'estat pagà, a Bulgària, fou formalment cristianitzada pel clergat romà d'Orient en la dècada dels 860 a petició del kniaz ('príncep') Borís I (r. 852–889). El dret de convertir Bulgària al cristianisme es materialitzà en una disputa entre el patriarca de Constantinoble i el papa. En convertir-s'hi, Borís esperava resoldre problemes ètnics interns i millorar les relacions exteriors de Bulgària, que no era tractada amb equitat pels reis cristians europeus.Crampton, p. 9–11.
L'església Redona es va construir durant el regnat del fill i successor de Borís, Simeó I el Gran (r. 893–927), les campanyes del qual consolidaren la superioritat de Bulgària sobre els romans, tot i temporalment, i arribà a amenaçar la capital romana, Constantinoble. Va ampliar el territori del Primer Imperi búlgar pels BalcansStavreva, p. 19. fins a l'Adriàtic i l'Egeu. Simeó també va conquerir els territoris que corresponen als moderns estats de Sèrbia i Montenegro, a més d'eliminar l'amenaça dels magiars al nord. Considerat un dels majors dirigents búlgars de tots els temps, Simeó fou un mecenes de la literatura i de les arts; el seu regnat és considerat l'"edat d'or" de la cultura medieval de Bulgària, sobretot per la influència literària exercida sobre Europa eslava de l'època.Stephenson, p. 18.Crampton, p. 16–17.
La ciutat de Preslav va ser instituïda com a capital de Bulgària al començament del regnat de Simeó, en part per què l'anterior, Pliska, s'associava amb el paganisme. Simeó va transformar Preslav en un centre cultural que rivalitzava amb Constantinoble. Alguns dels més preeminents erudits de l'"Era d'Or de Bulgària" treballaven a l'Escola Literària de Preslav. Pensada més com a residència reial i mostra del poder cultural búlgar i no tant com a fortalesa, la ciutat es vantava de les seues impressionants obres arquitecturals, palaus i dotzenes d'esglésies. Hi destacava l'Església Redona, considerada "un dels més impressionants monuments de l'arquitectura medieval búlgara"Delev. i una "expressió de les majors conquestes de la cultura de l'Antiga Bulgària".Stephenson, p. 18–19.Totev, p. 58.
Identificació i història miniatura|Vista del centre de la rotonda en direcció al nàrtex, amb la successió d'espais i pòrtics L'església Redona és coneguda com la "nova església daurada" citada en un colofó d'una traducció a búlgar antic de les Oracions contra els arians d'Atanasi d'Alexandria. El text afirma que la traducció la va fer Constantí de Preslava per ordre del knyaz Simeó i que la copià Teodor Dox, "en la boca del Ticha l'any 6415 indicció 14 [l'any 907], on el mateix príncep havia manat construir la santa nova església daurada". No se sap pas si la "boca del Ticha" és una referència a un tram estret del riu, al gual d'Ustie a prop de la ciutat o a un determinat lloc a prop de les muralles de la ciutat i molt proper a les ruïnes de l'Església Redona. L'estudiós Stancho Vaklinov considera que la identificació de l'Església Redona amb la "nova església daurada" és "incontestable", mentre que l'historiador d'art Nikola Mavrodinov pensa que és "probable". I l'historiador A. P. Vlasto creu que la identificació "no és absolutament correcta".Curta, pàg. 220.Nikolova, p. 88–89.Vaklinov, p. 196.Mavrodinov, p. 150.Vlasto, p. 171.
Si l'església de la nota marginal es considera l'església Redona, llavors la data de construcció seria uns pocs anys abans del 907. Alguns estudiosos suggereixen que pot haver estat construïda directament sobre una basílica romana molt anterior a causa de la planta antiquada. La part principal de l'obra la degué finançar Simeó, que sembla haver-ne estat el principal patró. Un altre possible patró (ctetor) d'almenys part de l'obra degué ser un alt oficial eclesiàstic (cartofílac) de nom Paul, que és esmentat en una inscripció de dins l'església.Balgarska entsiklopedia A–Ya.Nachev, p. 18.Nikolova, p. 91–92.Nachev, p. 17.
Hi ha un debat en els cercles acadèmics búlgars sobre si l'església hauria estat construïda amb la intenció de ser una església monàstica o una catedral autònoma. Si els edificis contigus a l'església s'interpreten com a part residencial d'un monestir, es construirien després de la conclusió de l'església Redona, durant el regnat de Pere I (r. 927–969). L'absència d'entrades a aquests edificis a la façana voltada per a l'església i la presència d'un atri gran fan aquesta hipòtesi poc probable. Un altre argument en contra d'haver estat una església monàstica és la seua implantació, aïllada en relació amb altres edificis, però així i tot accessible al públic fora del centre de la ciutat. L'estudiós Bistra Nikolova la considera la catedral de la ciutat i la compara, per la seua funció, amb la Gran Basílica de Pliska. Un altre investigador, Krastyu Miyatev, l'entén com l'església reial de Simeó, mentre que l'historiador d'art Nikola Mavrodinov i l'arqueòleg Totyu Totev insisteixen que hauria pertangut a un monestir des de la seua fundació.Nikolova, p. 89.Nikolova, p. 54.Miyatev, p. 98.Mavrodinov, p. 151.Totev, p. 63.
Les primeres excavacions a l'indret es feren els 1927-1928 pels arqueòlegs del Museu Arqueològic Nacional de Sofia i per la Societat Búlgara d'Antiguitats sota la direcció de Yordan Gospodinov. Una segona expedició, dirigida per Krastyu Miyatev, hi va fer estudis molt més aprofundits. El 1927, l'església Redona, juntament amb tota la Preslav medieval, es declarà reserva històrica i arqueològica i col·locada sota protecció de l'estat com a patrimoni nacional. El 1970, s'inclogué en una llista de monuments culturals d'importància nacional.Nikolova, p. 88.
L'església de Santa Petca en Russe, oberta el 1944, és una reconstrucció de l'església Redona de Preslav. L'església Redona es va restaurar a finals de la dècada dels 1990 i començament de la dels 2000. El 27 de maig del 2007 s'inaugurà a la rodalia de l'església Redona un monument dedicat al tsar Simeó en commemoració del 1.080é aniversari de la seua mort. Malgrat no ser una església en ús, s'hi fan baptismes i casaments.
Arquitectura i estil alt=Um desenho da planta da igreja, com um largo pátio, um nártex retangular e uma cela circular.|esquerra|miniatura|280x280px|Planta simplificada
Localització i estil L'església Redona es va construir fora de la ciutadella de Preslav, que devia incloure només el Palau Reial i els edificis annexos, com ara la Basílica Reial. L'església era dins el perímetre urbà, a l'àrea sud-est, a 250 m de la Porta Sud. Hui, l'església Redona i totes les altres ruïnes de la Preslav medieval no són massa lluny de la ciutat moderna, la "Nova Preslav" (Veliki Preslav), capital administrativa d'un municipi de la província de Xumen, al nord-est de Bulgària.Nikolova, p. 93.Koeva.
Tot i que en aquesta època cap església construïda a les regions poblades pels eslaus als Balcans obeís als cànons de l'arquitectura romana d'Orient de l'època, l'església Redona n'és prou diferent a causa del seu pla circular i centralitzat, únic en l'arquitectura medieval búlgara. La naturalesa arredonida i dinàmica de les seues formes contrasta amb els bruscos dibuixos rectangulars del període. És molt probable que el seu dibuix s'haja inspirat en els edificis del final del període romà i començament del període romà d'Orient , les ruïnes del qual es trobaven disperses i en gran nombre per tot el territori búlgar. La disposició de la planta, en concret de la rotonda, és semblant a la d'algunes esglésies de l'època de Justinià I, com ara la Basílica de San Vidal de Ravenna, la Petita Santa Sofia (església dels Sants Sergi i Bacus) de Constantinoble i la Rotonda de Galeri de Tessalònica. Malgrat que la seua planta és inusual, la tecnologia i els recursos emprats en la construcció són característics del i semblants als d'altres monuments de Preslav.Curta, p. 221.Vaklinov, p. 199–200.Miyatev, p. 69.
Les esglésies romanes d'Orient no són l'única font d'inspiració que els investigadors atribueixen a l'església Redona. Alguns associen el disseny a influències armènies, segurament portades a Bulgària per artesans del Caucas. En general, les esglésies balcàniques amb planta antiquada, com la de la Redona als Balcans, es relacionen amb la migració de monjos capadocis, armenis o georgians. Un altre possible model d'inspiració podria ser l'arquitectura de l'època de Carlemany, en particular en la Capella Palatina d'Aquisgrà, a la regió occidental d'Alemanya, amb què l'església Redona té en comú algunes característiques. En l'època de la construcció de l'església Redona, Bulgària estava en contacte directe amb l'Imperi franc. Una característica de l'església Redona que els acadèmics consideren una notòria influència carolíngia és la presència del westwerk.Kazhdan, p. 335.Vaklinov, p. 200.Totev, p. 61.
Descripció L'església Redona es divideix en tres seccions successives: un atri de gran dimensió (o pati), el nàrtex i la cel·la (també anomenada nau o, pel seu format, rotonda). Mavrodinov i l'arqueòleg Karel Skorpil creuen que el nàrtex i la cel·la foren els primers espais construïts.Nikolova, p. 92.
L'església té una longitud total de 38,5 m, incloent-hi l'atri. L'estructura és feta sobretot per blocs calcaris i argamassa, la qual té un to roig dins de l'absis. El pis era revestit de taulells de marbre i pedra, amb argamassa vermella en el nàrtex i blanca en els altres espais. En l'atri, en les arcades i, possiblement, en la cúpula, s'utilitzaren rajoles grogues i roges.Nikolova, p. 91. miniatura|300x300px|Atri de l'església, pel qual s'accedeix al nàrtex, originàriament descobert i tancat. Són encara visibles les bases de les columnes, apartades dels contraforts i, al centre, les ruïnes del pou L'accés a l'església Redona es fa per l'atri, un espai tancat i descobert que permet accedir al nàrtex. L'entrada té tres portals, un en cada façana, i el portal oest n'és el més elaborat i grandiós. El seu format és si fa no fa quadrat i té 12,20 m x 14,30 m. Al bell mig del pati es va construir un pou.Mavrodinov, p. 152.
Els costats de l'atri són decorats amb arcs recolzats en pilars. N'hi ha catorze arcs: quatre en cadascuna de les tres parets i dos més en cada cantonada de la paret occidental. L'atri té igual nombre de columnes cilíndriques.
Nàrtex