Phillip Barker és un artista, cineasta i dissenyador de producció canadenc, amb seu a Toronto, Ontario.
Com a dissenyador de producció, el seu treball inclou onze llargmetratges i dues òperes en directe amb el director Atom Egoyan. El 2006, Barker va rebre un premi del Sindicat de Directors del Canada per assoliment destacat en disseny de producció pel seu treball a Where the Truth Lies d'Atom Egoyan.
El disseny de producció de Barker també ha aparegut en pel·lícules de directors com Brian De Palma, Mira Nair, Lisa Cholodenko i Neil LaBute i Adam Bernstein.
Recentment, es va presentar una retrospectiva de les seves pròpies pel·lícules (escrites i dirigides per) al Festival del Curtmetratge de Clermont-Ferrand, el Festival du nouveau cinéma, el Festival Internacional de Cinema de Toronto, el Festival de Cinema de Kaohsiung (Taiwan), Det Danske Filminstitut i l'Institut Canadenc del Cinema. La retrospectiva va anar acompanyada d'un llibre de 200 pàgines Strange Machines, The Films of Phillip Barker de l'escriptor i cineasta Mike Hoolboom.
EarthWorm, un nou curtmetratge escrit i dirigit per Barker i cocreat amb Seungwoo Park, va guanyar el Gran Premi del Canadà al festival de cinema Regard i va ser seleccionat com a Top Ten del Canadà pel Festival Internacional de Cinema de Toronto el 2024.
Primers anys Phillip Barker va néixer a Bradford (Yorkshire), Anglaterra. El seu pare era mecànic d'automòbils i la seva mare infermera.
L'interès de Barker pel cinema va començar el 1967, quan el seu pare va portar a casa una càmera i un projector de Super-8. La família de Barker es va traslladar al Canadà l'any següent. El seu pare havia comprat la càmera de pel·lícula per documentar el viatge. Va completar els seus estudis secundaris a la Thomas A. Stewart Secondary School de Peterborough, Ontario, on el seu germà Mike va ser un dels fundadors de la sèrie de concerts Folk Under the Clock de la ciutat.Werner Bergen, "Former city man nominated for Genie Award". Peterborough Examiner, January 27, 2001.
Va assistir a l'Ontario College of Art, començant amb il·lustració comercial, i més tard va passar a formes d'art més experimentals, incloent-hi l'art d'instal·lació que incorporava elements de cinema i vídeo.
Carrera Barker va passar un any i mig a París, abans de traslladar-se a Amsterdam, on va viure del 1982 al 1987, guanyant-se la vida treballant com a pintor escènic. El 1986, va estrenar la seva peça de performance titulada "Trust a Boat, 'Pel·lícula-escultura per a una casa'" dins d'una casa al canal del Keizersgracht. La performance es va veure des del carrer de sota mentre les escenes es representaven a nou finestres de l'edifici de tres pisos. Aquestes escenes consistien en una barreja d'actuacions en directe i projeccions de pel·lícules amb música. Barker també va ser dissenyador de producció de la pel·lícula neerlandesa de 1987 Zoeken naar Eileen (Buscant l'Eileen), del director Rudolf van den Berg.
En tornar al Canadà, Barker va continuar creant peces d'instal·lació que incorporaven elements del cinema, vídeo, escultura i actuacions en directe, sovint exposades en llocs públics. També va treballar en anuncis i vídeos de rock per ajudar-se a mantenir-se.
A l'Expo de Sevilla '92, Barker va contribuir amb una obra d'art al pavelló canadenc. La seva obra consistia en una tenda inundada instal·lada al mig d'un vast estany. Imatges de desastres ecològics canadencs es projectaven a les parets de la tenda.
El 1995, Barker va estrenar el curtmetratge A Temporary Arrangement. La pel·lícula va guanyar el premi a la millor pel·lícula experimental al Festival Internacional de Cinema de Melbourne de 1996, i també va aparèixer a la sèrie de dues parts de TVOntario Exposures: The Art of Film and Video, que es va emetre el 2005. La pel·lícula presenta imatges compostes que es van fer combinant nou fotogrames, tots rodats en Super-8 i disposats en una quadrícula que després es va transferir a 35 mm.
Barker va treballar en la producció teatral d'Egoyan de l'òpera de Richard Strauss Salome, presentada per la Canadian Opera Company el 1996. Barker va crear elements de pel·lícula i vídeo projectats per a la representació. La primera de moltes col·laboracions amb Egoyan, tots dos es van conèixer després que Egoyan assistís a un dels espectacles de Barker que es feia en un edifici abandonat que havia estat propietat de la CBC. L'obra consistia en una delicada casa de paper que estava suspesa sobre una bassa d'aigua poc profunda i a les parets es projectaven imatges de pel·lícula de super 8 en blanc i negre de diverses persones flotant en un riu. Egoyan va dir sobre l'experiència: "De vegades, simplement passa. Veus una peça d'un nou artista i respon a alguna cosa que portes dins d'una manera directa i poderosa. Vaig tenir aquesta experiència fa gairebé vint-i-cinc anys quan vaig descobrir per primera vegada l'obra de Phillip." Després de l'espectacle, Egoyan va deixar una nota a Barker al llibre de visites de l'espectacle, convidant-lo a treballar amb ell.
Barker i Egoyan van treballar junts a la pel·lícula The Sweet Hereafter. Barker va ser nominat, juntament amb Patricia Cuccia, en la categoria d'Assoliment en Direcció Artística/Disseny de Producció als 18ns Premis Genie pel seu treball a la pel·lícula. També va treballar amb Egoyan el 1997 en una pel·lícula protagonitzada pel violoncel·lista Yo-Yo Ma que es va emetre com el quart episodi de la sèrie de telefilms de sis parts Inspired by Bach.
El 1998, Barker va treballar amb la directora Mira Nair en la versió televisiva de la novel·la My Own Country, així com amb Egoyan en la seva producció de l'òpera de cambra Elsewhereless del compositor canadenc Rodney Sharman. Barker també va estrenar el seu curtmetratge I am always connected, que utilitzava material reutilitzat d'una peça d'instal·lació que va fer per a la Galeria Lumen Travo a Amsterdam el 1984
L'any següent va estrenar la seva pel·lícula Soul Cages, que presenta una quadrícula de quaranta-cinc fotogrames de pel·lícula Super 8 disposats en un sol fotograma de pel·lícula de 35 mm, una expansió de la tècnica que va emprar a A Temporary Arrangement. Soul Cages va guanyar el premi al millor curtmetratge al The Atlantic Film Festival, al millor curtmetratge dramàtic de la Canadian Society of Cinematographers i, amb la productora Simone Urdl, Barker va compartir una nominació al millor curtmetratge d'imatge real als 21ns Premis Genie.
A la dècada del 2000 es van produir més col·laboracions entre Barker i Egoyan. Barker va ser el dissenyador de producció de les pel·lícules Ararat (2002), Where the Truth Lies (2005), Adoration (2008) i Chloe (2009). Barker va rebre nominacions als premis Genie pel seu treball a Ararat i Where the Truth Lies. El 2006 va rebre un premi del Sindicat de Directors del Canadà per assoliment destacat en disseny de producció per Where the Truth Lies. El seu treball als decorats de la pel·lícula va aparèixer en un número de la revista Canadian Interiors aquell mateix any. Barker va construir una suite presidencial de 3.000 peus quadrats als Shepperton Studios de Londres, inspirada en l'arquitectura i el disseny de Morris Lapidus durant el seu període MiMo per a la pel·lícula.
El Festival Internacional de Cinema de Toronto va incloure el curtmetratge de Barker, Malody, a la seva llista dels Deu millors curtmetratges del Canadà del 2012. El 2013 Malody va rebre el Prix Créativité al Festival du nouveau cinéma de Montreal, a més del Le prix Hors Pistes (el premi "fora de pista" o "tot terreny") al Festival Hors Pistes celebrat al Centre Pompidou de París.
Barker va ser dissenyador de producció de la sèrie de televisió Reign del 2013 al 2015, així com a la sèrie de CBS del 2016 American Gothic. Va ser nominat, juntament amb Robert Hepburn i Brad Milburn, al Millor Disseny de Producció o Direcció Artística en un Programa o Sèrie de Ficció pel seu treball a Reign als Canadian Screen Awards del 2016.
El 2017, Barker va estrenar el seu curtmetratge Shadow Nettes. A la pel·lícula, un pescador ensenya al seu fill l'ús de la "xarxa d'ombra", una tècnica de pesca tradicional que porta el pescador i que projecta la seva silueta en una pantalla. Utilitzant els seus gestos projectats, el pescador atrau les preses a les seves xarxes. Shadow Nettes es va presentar a diversos festivals de cinema internacionals el 2017 i el 2018 i va guanyar el premi al Millor Curtmetratge Canadenc al Festival Internacional de Cinema de Vancouver de 2017. També es va presentar a la sèrie de la CBC 'Canadian Reflexions.
Barker va tornar a col·laborar amb Egoyan a la pel·lícula Guest of Honour, que es va estrenar el 2019. El seu treball a la pel·lícula li va valer una nominació al Millor Assoliment en Direcció Artística / Disseny de Producció als Premis Canadian Screen Awards del 2021.
També el 2019, Barker i el seu company cineasta Mike Hoolboom van llançar una gira amb una retrospectiva de les pel·lícules de Barker, titulada Strange Machines: The Films of Phillip Barker. La gira també va incloure el llançament d'un llibre amb el mateix títol que va ser editat per Hoolbloom. La retrospectiva es va presentar al TIFF Bell Lightbox, l'Institut Canadenc del Cinema, així com el Festival del Curtmetratge de Clermont-Ferrand de 2019.
Barker també va formar part d'un panell de dissenyadors de producció al Festival Internacional de Cinema de Toronto de 2019, juntament amb François Audouy (The Wolverine, Logan, Ford v Ferrari), Craig Lathrop (The Lighthouse, The witch) i Zosia Mackenzie (Castle in the Ground.)
El 2020, Barker va treballar com a dissenyador de producció a la tercera temporada de Star Trek: Discovery. Va ser suggerit al productor executiu de la sèrie, Alex Kurtzman, que havia vist algunes de les pel·lícules experimentals de Barker. També va ser nominat a un premi del Gremi de Directors del Canadà al Millor Disseny de Producció - Sèrie Dramàtica, pel seu treball a la sèrie.
Filmografia Cinema Com a dissenyador de producció Any Pel·lícula Director Notes 1987 Zoeken naar Eileen Rudolf van den Berg 1997 The Sweet Hereafter Atom Egoyan Bach Cello Suite #4: Sarabande Atom Egoyan Curtmetratge, posteriorment televisat 2000 Ararat Atom Egoyan 2004 Cavedweller Lisa Cholodenko2005 Where the Truth Lies Atom Egoyan The River King Nick Willing 2006 The Wicker Man Neil LaBute 2007 Redacted Brian De Palma2008 Camille Gregory Mackenzie Adoration Atom Egoyan 2009 Chloe Atom Egoyan 2011 Breakaway Robert Lieberman2013 Cottage Country Peter Wellington Devil's Knot Atom Egoyan 2014 The Captive Atom Egoyan2017 Perfect Citizen Paris Barclay Telefilm 2019 Guest of Honour Atom Egoyan 2023 Seven Veils Atom Egoyan
Com a director Any Pel·lícula Notes 1984 I Am Always Connected Curtmetratge 1996 A Temporary Arrangement Curtmetratge 1999 Soul Cages Curtmetratge 2003 Regarding Curtmetratge 2008 Night Vision Curtmetratge 2010 Slow Blink Curtmetratge televisiu Little Films About Big Moments Un d'una sèrie de curtmetratges 2012 Malody Vídeo curt 2015 Dredger Curtmetratge 2017 Shadow Nettes Curtmetratge 2024 EarthWorm Curtmetratge
Televisió Any Producció Creador(s) Notes 2013-15 Reign Laurie McCarthy i Stephanie SenGupta 2016 American Gothic Corinne Brinkerhoff 2020 Star Trek: Discovery Bryan Fuller i Alex Kurtzman Temporada 3 2021 The Sinner Derek Simonds Temporada 4 Premis i nominacions