miniatura|Roda d'eix horitzontal del molí de roda vertical a aceña d'Olivares, a Zamora (Espanya) Un molí de roda vertical o molí d'aigua és un complex hidràulic utilitzat en la península ibèrica del ençà. El terme pot fer referència indistintament a la totalitat de la construcció, a l'assut i canals que la complementen, i d'una manera més tècnica al giny hidràulic fet de fusta i la roda motriu de la qual es troba instal·lada a la vertical i amb el seu eix horitzontal, per a rebre de manera directa el flux de l'aigua (a diferència del molí tradicional ‘grec’ que presenta la seva roda hidràulica en horitzontal, paral·lela a la roda molinera i a la superfície de l'aigua).
Terminologia El terme complet és molí de roda vertical de paletes.
Rep el nom de molinera la cambra o espai clos dins el qual vainstal·lat el molí d'aigua.
La roda per a pujar aigua és la gran roda guarnida de recipients per a treure aigua d'un riu.
Dins el riscle o la riscla (peça de fusta flexible que, doblegada fins a unir-se els dos extrems, constitueix un cercle que serveix de caixa a les moles del molí fariner per evitar que la farina s'escampi pels costats) hi ha la mola volandera, la nadilla, la boixa i la mola sotana o mola jusana.
Història esquerra|miniatura|Molí de roda vertical a Caldas de Reyes, Galícia. A partir del seu origen grec i romà, i introduït en la península ibèrica pels musulmans, l'enginy hidràulic anomenat en gran part de la Hispània ha estat considerat per alguns historiadors, com un dels protòtips bàsics del molí tradicional.
Descrit per l'enginyer militar Vitruvi ja en l'I a. C., la renuència dels propis romans a utilitzar una màquina el treball de la qual cobria l'estament social dels esclaus va fer que el molí hidràulic no s'escampés en la península ibèrica fins a l'arribada dels musulmans en el .
Julio Caro Baroja situa la «gran revolució» de la molinería al País Basc en el segle, quan el giny conegut en la península ibèrica com aceña (molí amb roda hidràulica d'eix horitzontal), va evolucionar cap al molí hidràulic d'eix vertical amb roda col·locada en horitzontal. Per la seva part, Pierre Cuvillier localitza aquesta evolució a la Catalunya del .
El primer molí d'eix vertical ‘evolucionat’ que apareix representat, s'ha data del 1430 i és a Bohèmia; mig segle després l'arquitecte, escultor i pintor sienès Francesco di Giorgio els va pintar a la Itàlia del 1475, període en què també els representaria Leonardo da Vinci (1452-1519).
Funcionament Tot sembla indicar que a l'origen, els molins de roda vertical es construïen en el llit mateix del riu, perquè la força motriu de l'aigua fes girar una roda hidràulica vertical de paletes –emparentada amb les anomenades rodes vitruvianes–, que transmetia «el moviment de gir de l'eix horitzontal de la roda a l'eix vertical d'una pedra de moldre», gràcies al duo mecànic de la roda roda caterina (o d'àncora, o d'escapament).i la llanterna.
Per a aprofitar més bé el corrent d'aigua, augmentar la seva velocitat o cabal i no dependre tant de l'estiatge, es van crear rescloses o assuts i es van construir séquies o canals que desviaven part del curs del riu fins al molí, sense necessitat que aquest fos dins l'aigua; per aquest motiu foren coneguts com a molins de "peixera" o "caixer" (canal, séquia o rec que pren l'aigua d'un riu o d'un estany, gràcies a un assut o presa que embassa i canalitza l'aigua). Aquest giny va permetre a més modificar l'altura o nivell de l'aigua en la seva trobada amb la roda per a aconseguir amb el salt una més gran pressió, o almenys el volum suficient en els rius petits o de cabal estacional o les dues coses alhora.
L'entrada de l'aigua en la roda va generar diversos models hidrodinàmics; entre els més habituals: els d'embranzida, de caiguda o precipitació i de pas, és a dir:
L'aigua empeny una roda vertical de pales o catúfols (roda hidràulica gravitatòria), que obren més per llur pes (energia potencial) que per llur velocitat (energia cinètica), i movia uns engranatges que transmetien el moviment als moles (pedres de molí), produint la rotació d'aquestes. L'aigua es precipita o descarrega a mitjana altura sobre una roda hidràulica de paletes rectes (roda vitrubiana), la qual cosa augment així la velocitat de l'aigua. L'aigua, a la fi de la caiguda, passa de la presa al rodet per uns estrets conductes o canals reforçats anomenats sageties o preses, que impulsaven i concentraven el doll d'aigua a gran pressió contra unes rodes horitzontals (rodets) de culleres (els àleps), transmetent-se en aquest cas un moviment directament per un eix vertical (l'arbre) a un aparell on es col·locaven, en general, un joc de pedres de moldre (la inferior mola sotana o solera, que restava fixa, i la superior mòbil volandera (pedra troncocònica), que es regulaven a través de palanques, i se substituïen amb grues rústiques, anomenades "mitjalluna" o "cabirons" (de Càbries, l'estrateg grec). En general, hi havia un rodezno per cada joc de pedres de moldre (les moles), però d'aquestes podien haver-n'hi fins a dos parells, per a això es disposava d'un sistema d'embragatges per a permutar la funcionalitat dels dos jocs de pedres (qualsevol, els dos, o cap). Després de passar pel rodet, l'aigua tornava al llit per un canal de retorn, canal de desaiguament o canal/peixera baixa).
L'explicació de Vitruvi miniatura|Maqueta de fusta de la roda de Vitruvi (mNACTEC, Terrassa)
En la literatura En la novel·la El Quixot, escrita per Miguel de Cervantes, pot hom llegir en el capítol XXIX de la Segona Part de la famosa obra (1615), una descripció divertida dels molins i de llurs moliners, relat que es podria sintetitzar en aquest fragment de la conversa entre Sancho Panza i el seu senyor Don Quixot.
En la toponímia espanyola miniatura|Aceñas de Cabañales de la riba esquerra del riu Duero estant, a Zamora. Com ocorre amb el terme «molí» (o «molins»), el mot espanyol «aceña» o el seu plural «aceñas» enuncia diversos llocs o localitats a Espanya, d'entre els quals es poden enumerar:
Aceña (Caminomorisco), a Càceres Aceña de Lara, a Burgos Aceñas de Cabañales, a Zamora Aceñas de Gijón, a Zamora Aceñas de Olivares, a Zamora Aceñas de la Pinilla, a Zamora La Aceña de la Borrega, a Càceres Molino de la Aceña (Cuellar), a Segòvia Embassament de La Aceña, a Àvila
Referències
Vegeu també Sínia Roda hidràulica
Roda vertical