Marí (en grec: Μαρίνος) va ser un dels col·laboradors més lleials i importants de l'emperador romà d'Orient Anastasi I (r. 491–518). Va exercir dues vegades com a prefecte del pretori d'Orient, va supervisar algunes de les reformes fiscals d'Anastasi, va donar suport a les polítiques promonofisites de l'emperador i va liderar la marina romana en una batalla crucial que va acabar amb la rebel·lió del general Vitalià a Tràcia. Va sobreviure durant el règim de Justí I (r. 518–527), quan va exercir el seu segon mandat com a prefecte del pretori, però aviat va ser apartat del poder i va morir en algun moment abans del 539.
Biografia Marí era nadiu d'Apamea, a Síria. i, com la majoria dels sirians, era monofisita.. No se sap res de la seva joventut, però el 498 va ser nomenat per Anastasi com a funcionari financer sènior (tractator, i més tard chartularius) del departament fiscal de la prefectura pretoriana d'Orient, responsable de la diòcesi d'Oriens, que abastava la seva Síria natal. També sembla que va ser nomenat per al càrrec de logoteta. El seu predecessor al càrrec, Joan el Paflagoni, va supervisar la reforma de l'encunyació de moneda d'Anastasi.. Des d'aquest càrrec, Marí es va convertir en un dels principals assessors financers de l'emperador, especialment en assumptes fiscals; també va ser responsable de la institució dels vindices, funcionaris encarregats de recaptar l'impost de l'annona, que fins aleshores havia estat responsabilitat dels prefectes provincials. Els detalls de la reforma són obscurs, i l'opinió contemporània sobre els seus efectes està dividida: Joan Laurenci, la postura del qual és hostil a Marí, la culpa d'empobrir les províncies, mentre que un panegíric de Priscià afirma que va ser un gran alleujament per als agricultors. Tot i que el nou sistema sembla haver tingut èxit en augmentar els ingressos estatals, va ser àmpliament modificat i finalment abandonat en la seva major part en regnats posteriors.. miniatura|Semis de l'emperador Anastasi I (r. 491–518). Cap a la dècada del 500, Marí s'havia convertit en "l'assessor de més confiança" d'Anastasi (segons l'historiador John B. Bury), i va ser recompensat amb un nomenament a la prefectura pretoriana d'Orient, probablement a principis del 512. Sembla que va ocupar el càrrec fins a principis del 515.; . A la tardor del 512, Marí va animar Anastasi a donar suport obertament a la versió monofisita de l'himne litúrgic Trisagi, que el patriarca Timoteu havia inserit a la litúrgia fins i tot a Santa Sofia. Com a resultat, la població majoritàriament calcedonianana de Constantinoble va iniciar una gran revolta el 4 de novembre contra la versió "herètica", obligant Marí i Plató, el prefecte urbà, a respondre amb força en un intent de reprimir la pertorbació. Els enfrontaments van continuar, però, i el 6 de novembre la població calcedoniana es va reunir al Fòrum de Constantí i va iniciar un aldarull que gairebé va costar el tron a Anastasi: les estàtues d'Anastasi van ser enderrocades, el vell general Areobind, emparentat per matrimoni amb la dinastia teodosiana, va ser proclamat emperador i la casa de Marí va ser incendiada. Va caldre una aparició personal d'Anastasi a l'Hipòdrom de Constantinoble per calmar la multitud, que exigia que Marí i Plató fossin llançats a les bèsties.; .
El 515, Anastasi va confiar a Marí la tasca de liderar la campanya contra Vitalià, el magister militum per Thracias (general de Tràcia), que s'havia rebel·lat contra les polítiques promonofisites d'Anastasi i marxava cap a la capital imperial, Constantinoble. Aquest nomenament inusual d'un funcionari civil per comandar un exèrcit es devia a la reticència dels dos generals que comandaven els exèrcits imperials al voltant de Constantinoble, Patrici i Joan, a enfrontar-se a Vitalià, a qui coneixien personalment. Malgrat la seva manca d'experiència militar, Marí va derrotar la flota rebel en una batalla a l'entrada del Bany d'Or. Segons el relat de Joan Malales, això es va aconseguir mitjançant l'ús d'una substància química a base de sofre inventada per un tal Procle d'Atenes (probablement Procle), similar al foc grec posterior. Marí va desembarcar amb els seus homes a la costa de Siques (l'actual Gàlata), prop de Bytharion (l'actual Tofane), i va derrotar els rebels que hi va trobar. Desanimats per les pèrdues patides, Vitalià i el seu exèrcit van fugir cap al nord, cap a Anàplo, a l'empara de la nit, retirant-se més enllà fins a Anquíal.
Tot i que es registra que es va unir al praepositus sacri cubiculi (camarlenc) Amanci per instigar disturbis a Santa Sofia poc després de l'ascensió de Justí I (r. 518–527) al tron, Marí va aconseguir sobreviure a la transició al nou règim. Va ser nomenat prefecte del pretori per segona vegada el 519, i fins i tot es diu que va decorar un bany públic amb escenes de la vida de Justí, inclosa la seva arribada a Constantinoble com a pobre camperol.; . Va morir en algun moment abans del 539. De la seva família només se sap que tenia una filla, i que el seu fill va ser nomenat governador a Líbia (Marmarica o Cirenaica), on va resultar particularment rapaç..
Referències
Bibliografia
Categoria:Almiralls romans d'Orient Categoria:Prefectes del pretori d'Orient Categoria:Romans d'Orient del segle VI Categoria:Militars asiàtics Categoria:Polítics sirians