va ser un advocat i polític brasiler. El seu assassinat va resultar un simbol de la lluita pels Drets Humans al país, motiu pel qual va ser inclòs en el Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria l'any 2025.

Biografia Manoel Mattos era un jove advocat que exercia a la seva localitat natal, Itambé; un modest municipi de la regió pernambucana de Mata Norte, a 40 kms de distància de la costa i limítrof amb l'estat de Paraíba. Aviat va involucrar-se en la investigació de la mort d'un camperol, client seu, a mans d'un grup de sicaris (grupo de extermínio, en portuguès) que actuava a banda i banda de la frontera interestatal, una zona que era coneguda com «Frontera de la por». La dificil situació del proletariat recordava l'antic coronelisme i, d'acord amb les paraules del també advocat Manoel Moraes, als latifundistes els resultava «més econòmic pagar a un criminal que el cost de la via judicial».

L'any 2000, Mattos va presentar-se a les eleccions municipals d'Itambé, obtenint l'escó de regidor amb el major nombre de vots en la història del poble. Preocupat per l'alta taxa d'homicidis de treballadors rurals —només al seu poble van haver 37 homicidis similars en el quinquenni anterior, i cap d'ells s'havia resolt—, va promoure la instal·lació d'una Comissió de Drets Humans a la cambra municipal. Va ampliar la seva actuació política fora dels límits locals, i va participar en comissions d'investigació a les Assemblees Legislatives de Pernambuco i Paraíba, així com a Brasília, on el 2003 va declarar davant la Cambra de Diputats en la comissió coneguda com CPI da Pistolagem, que investigava casos d'amenaces i assassinats de minifundistes i camperols per part d'esquadrons de la mort, contractats pels grans terratinents de la zona.

Com a advocat, va continuar defensant els interessos dels seus clients per la via legal, el què va generar l'enemistat dels oligarques. Va rebre amenaces i assetjament, va patir un intent d'atropellament, va ser emboscat i tirotejat. La situació de Mattos va arribar a la Comissió Interamericana de Drets Humans, que va dictaminar que el govern brasiler havia d'assignar-li una escorta de la policia federal, una mesura mai va ser implementada. No obstant, va prosseguir amb la seva tasca legal, com a membre de la Xarxa d'Advocats Populars i integrant de la Comissió de Drets Humans del Col·legi d'Advocats del Brasil (OAB). Pel que fa a la seva carrera política, va ocupar el càrrec de vicepresident de la delegació del Partit dels Treballadors a Pernambuco i va ser nomenat assessor del diputat federal Fernando Ferro.

Assassinat La nit del 24 de gener de 2009, Manuel Mattos es trobava amb uns amics en una casa a la platja d'Acaú, al terme municipal de Pitimbú, al litoral sud de Paraíba. Dos encaputxats armats van accedir al domicili i van demanar a tothom que jaguessin a terra, excepte Mattos. L'advocat va ser executat amb dos trets, a boca de canó, amb una escopeta del calibre 12.

De seguida, el cas va rebre atenció mediàtica, de dins i fora del Brasil. La família i diverses associacions, com l'OAB, van reclamar al govern que la investigació recaigués en la policia federal, enlloc de la policia local, per la nul·la confiança que es tenia en aquest cos i la sospita que els implicats en l'assassinat estiguessin vinculats amb les forces i cossos de seguretat.

Els investigadors van trobar ràpidament al propietari de l'arma, José Nílson Borges. qui va delatar Flávio Inácio Pereira com l'autor intel·lectual del crim. Pereira era un antic policia militar, que havia passat gairebé 5 anys empresonat després d'haver sigut denunciat per Mattos en la CPI da pistolagem. A més, va ser detingut com a instigador el germà del primer, el policia militar Cláudio Roberto Borges, que també havia sigut citat per Mattos en la seva intervenció a Brasília. Dies després van ser detinguts José da Silva Martins, com l'autor material dels trets, i Sérgio Paulo da Silva, el segon assaltant.

Malgrat que els fets s'havien produït a Paraíba, la fiscalia va sol·licitar que el judici es traspassés a Pernambuco, doncs alguns membres de la judicatura paraibana havien sigut víctimes d'amenaces. La vista va tenir lloc a Recife l'abril de 2015. El jurat popular va sentenciar Flávio Pereira i José Martins a 26 i 25 anys de presó, respectivament. Els altres tres acusats van ser absolts per manca de proves.

Llegat i reconeixements El 2004, el Congrés Nacional del Brasil havia aprovat l'esmena constitucional núm. 45, que habilitava la investigació i jutjament dels casos d'homicidi per part d'autoritats federals —en substitució de les locals o estatals— en determinades circumstàncies. Emperò, fins a la mort de Manoel Mattos, encara no s'havia aprovat cap petició per acollir-se a aquesta llei. Fins al 2020, el Suprem Tribunal Judicial ha autoritzat la «federalització» de dos casos més.

En virtut de la Llei Federal núm. 15.194, de 2025, el Congrés Nacional del Brasil va decretar la inscripció de Manoel Bezerra de Mattos Neto en el Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria, un memorial cenotàfic situat a l'interior del Panteó de la Pàtria i de la Llibertat Tancredo Neves de Brasília, creat per honorar la memòria de les persones que van servir en la construcció i defensa del país i els seus valors.

La filla de Manoel, Manuella Mattos, dirigeix l'Instituto Manoel Mattos, una entitat que ofereix defensa legal gratuïta a Itambé.

Notes

Referències

Bibliografia complementària

Enllaços externs

Categoria:Polítics de Pernambuco Categoria:Advocats brasilers Categoria:Activistes brasilers Categoria:Morts el 2009 Categoria:Polítics assassinats Categoria:Morts a l'estat de Paraíba Categoria:Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria Categoria:Regidors Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Advocats morts al segle XXI Categoria:Advocats nascuts al segle XX Categoria:Polítics morts al segle XXI Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1968