Idittu és un dels nombrosos noms alternatius que rep l'iratxo, un geni nocturn de la mitologia basca. Es tracta d'una mena de follet entremaliat que és especialment conegut a Guipúscoa i Biscaia. No és malèvol, però li agrada guiar qualsevol que, mogut per la curiositat, el segueixi a través de barrancs, precipicis i altres llocs perillosos, on sovint es diu que resideix el diable.
A banda d'Idittu, l'Iratxo s'anomena també, segons la zona, Iditu, Iditxu, Irel, Irelu, Irel-suzko, Ireltsu, Ireltxu o Ieltxu.
Creences Llocs No gaire lluny del pont anomenat Ibarrekozubi a Gautegiz-Arteaga, aquests genis apareixien com a flames de foc que emergien de terra, cosa que feia sospitar que no fossin més aviat focs follets. A Bermeo, a la zona d'Erreginazubi, vagaregen pel camp, sense entrar mai a la zona urbana, des del toc d'ànimes al toc d'alba o, en alguns casos, fins que canta el gall. Els habitants de la casa Atxurra deien que de nit, en forma de llums, s'allunyaven molt, viatjant per les muntanyes.
En forma d'ocell Resurrección María de Azkue i José Miguel de Barandiarán van descriure l'idittu com un ocell que apareixia de nit quan ningú no l'esperava ni el cridava i quan ho feia, alenava foc per la boca, com si fos un drac, abans de volar, de manera que qualsevol que el veiés se sentia atret a seguir-lo. La llegenda diu que aquest estrany ésser és capaç de desorientar qui el segueixi tot alterant la llum i les ombres de la lluna; així, el viatger que el segueix es perd, travessant els boscos als quals el condueix, sense adonar-se que en la seva desorientació. L'ieltxu el condueix a avencs o congostos. Les rases i les cavernes són l'habitatge habitual d'aquest esperit. Una flama ardent en la nit fosca és el que acostuma a assenyalar la seva presència. En aparèixer inesperadament, inspira terror.
En forma de porc Barandiarán va recollir la següent contalla:
Referències
Bibliografia
Vegeu també Iratxo
Categoria:Personatges de la mitologia basca Categoria:Follets Categoria:Animals en la mitologia basca