L'església de Sant Domènec (Chiesa di San Domenico en italià), també és coneguda com l'església de Maria Santíssima del Rosario. És un espai monumental situat al centre històric de Caltagirone. Pertany a l'orde dels Dominics.

Història de l'església de Sant Domènec El primer convent dominicà fou construït fora muralles i va ser utilitzat com a hospici a partir del 1507. Va ser abandonat el 1558.

La institució va ser reoberta el 1643 en unes noves instal·lacions al costat de l'església de Santa Rosalia. El 1650 era un vicariat amb dos sacerdots i un germà llec. Va ser suprimit l'any 1652 per un decret del papa Innocenci X.

Amb tot el cop més dur per a l'església va ser el terratrèmol de la Val di Noto de 1693, que va ser destruïda.

No va ser reconstruïda fins als anys 1801 i 1808 segons un disseny de Carlo Maria Longobardi Savalza, marquès de Schifaldi, amb contribucions del municipi i dels fidels.

El temple es troba al llarg de la Via Don Luigi Sturzo, al carrer de San Giorgio, una antiga artèria urbana que connecta l'església del mateix nom amb el cor del centre històric, on es troba la casa de la vila o consistori. Davant de l'església de San Domenico, el carrer s'eixampla (Largo San Domenico) per formar una plaça rectangular, llavors connecta, mitjançant un pla inclinat, amb l'església del Santissimo Salvatore, que és just al davant.

El 1867 l'estat italià va confiscar-la i després, el 1888, la va vendre al bisbat de la diòcesi de Caltagirone.

L'església va restar tancada al culte durant diversos anys per inseguretat. Després, el 1982, va ser restaurada pel bisbat a l'Associació d'Amics de la Música, que la va transformar en un auditori.

L'edifici miniatura|upright=1.3|L'església de Sant Domènec a Caltagirone en una vista panoràmica L'església té una façana barroca, de forma còncava feta amb carreus. Està coronada amb un artístic portal amb timpà delimitat per dos petits campanars bessons amb quatre campanes construïts el 1838. El frontó triangular té l'escut d'armes dels dominicans (un gos amb una torxa a la boca i una estrella de vuit puntes).

La façana té dos ordres superposats amb una perspectiva lleugerament còncava. Està connectat al carrer per dos trams d'escales isòsceles amb baranes de ferro forjat.

El portal d'entrada a l'església està coronat per un timpà triangular, dividit per columnes jòniques amb capitells corintis.

Per separar l'arquitectura superior hi ha un imponent entaulament.

L'estructura interna és d'una sola nau amb una volta pintada al fresc del 1800. La pintura representa Sant Domènec en presència de la Trinitat i la Mare de Déu, té un terra de marbre del 1963 i capelles laterals amb altars de marbre policromat.

L'absis, sense altar i amb l'escut de l'orde dominicà, està decorat amb pintures a l'oli que representen Sant Domènec i Santa Rosalia, obres d'artistes desconeguts de l'època.

Categoria:Articles amb coordenades via plantilla cal coor Categoria:Esglésies barroques d'Itàlia Categoria:Edificis de Caltagirone Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Patrimoni de la Humanitat a Sicília