miniatura|Màscara i placa en forma de guant, d'or La Necròpoli de Trebeništa (en macedoni: Требеништа) és un jaciment arqueològic a l'àrea del llac d'Ohrid, a la rodalia dels pobles de Gorenci i Trebenista, del municipi de Debarca, a Macedònia del Nord. S'hi han trobat tombes de l'edat del ferro amb rics dipòsits funeraris.
Excavacions Aquest jaciment el van descobrir per casualitat uns soldats de Bulgària durant la Primera Guerra Mundial, el 1918, i van explorar-ne cinc tombes. En el mateix any, Karel Skorpil hi trobà dues tombes més. Un altre arqueòleg que va estudiar el jaciment fou Bogdam Filov. El 1927 tots dos van publicar els resultats d'aquestes recerques. Després, uns arqueòlegs serbis van continuar-ne les exploracions. Nikola Vulic, en concret, va descobrir-hi sis noves tombes amb rics aixovars, a més d'altres amb aixovars més modestos, entre els anys 1930 i 1934. Una altra expedició arqueològica s'hi feu els 1952-1954, dirigida pels macedonis Joze Kastelic i Vasil Lahtov, que van estudiar les tombes abans explorades i van descobrir-ne altres 11 amb dipòsits funeraris pobres. Al 1972 es feu una excavació de rescat per la construcció d'una carretera, pels arqueòlegs Vlado Malenko i Pasko Kuzman. Aquests van descobrir moltes tombes amb aixovars pobres. Altres troballes d'una màscara funerària i una mà d'or al 2002 en la fortalesa d'Ohrid també s'associen al jaciment de Trebeništa.Kusmen, P. (2007): Die Ur-und Frühgeschichte der Ochrid-Struga Region, pàg. 28-29, en PRAE, In Honorem Henrieta Todorova, Acadèmia de Ciències de Bulgària, Sofia, pàg. 23-30 (en alemany).
Troballes Els set soterraments rics descoberts al principi eren tombes de fossa disposades en dues fileres i contenien un dipòsit funerari semblant compost per armes, atuells i joies. Dos en contenien màscares d'or. Després es van descobrir altres sis tombes més amb aixovars rics que incloïen altres dues màscares d'or, sandàlies d'or i atuells, entre altres objectes, però en tres d'aquestes darreres no hi havia armes. Alguns objectes, com els cascos, eren de bronze, i les espases i les llances eren de ferro. Respecte als atuells, els materials emprats eren bronze, argent, vidre i ceràmica. També n'hi ha abundància d'ambre. Les restes òssies conservades són escasses i les trobades en les recerques més antigues estan mal documentades.
Entre els objectes singulars més destacats se'n poden assenyalar, a més de les màscares d'or, un pectoral d'or decorat amb lleons, un crater de volutes i una enòcoa de la Tomba I, un casc decorat amb dos lleons atacant un senglar, rosasses i genets i un altre crater de volutes de la Tomba VIII.
D'altra banda, en el grup de tombes amb dipòsits funeraris pobres, els objectes trobats foren peces de ceràmica de fabricació autòctona, unes quantitats petites d'ambre, polseres, fíbules i puntes de llança, entre altres.
Els objectes trobats en aquest jaciment es troben en diferents museus: en l'Arqueològic de Sofia, a Bulgària, en el Nacional de Belgrad, a Sèrbia, i en l'Institut per a la Protecció de Monuments Culturals i Museu Nacional d'Ohrid, a Macedònia del Nord.
Interpretacions Una primera interpretació de les troballes fou la de Karel Skorpil, que assenyalà que les tombes pertanyien a guerrers caiguts en batalla i les assignà al segle V abans de la nostra era.
Bogdan Filov va analitzar el material dels objectes, els va datar de cap a finals del segle VI o començament del V ae, i els va relacionar amb els jaciments tracis de Duvanli i Válchitran. També assenyalà els paral·lelismes de molts dels objectes de bronze amb uns altres de procedència grega o del sud d'Itàlia. D'altres objectes, com els cascs d'estil il·liri i alguns atuells, pensa que malgrat la influència grega, els de Trebeništa eren de fabricació autòctona. D'altra banda, remarca que algunes de les petites joies, com unes fíbules amb decoració en espiral, tenen un estil que s'ha conservat des de finals de l'edat del bronze. Respecte a la decoració d'alguns dels objectes, els relaciona amb la ceràmica coríntia del segle VII ae. Malgrat certes similituds que es poden observar entre alguns dels objectes d'or d'aquest jaciment i els de Micenes, Filov no veu un paral·lel clar que pogués apuntar cap a relacions traciomicèniques en les joies de Trebeništa, donades les diferències que hi ha tant en la cronologia com en la construcció de les tombes. Respecte a la identitat dels enterrats, Filov considera probable la teoria, exposada ja per altres autors, que fossen mercenaris grecs que lluitaven a Macedònia.
L'arqueòleg serbi Nikola Vulic va assenyalar que el descobriment de les tombes amb aixovar molt més pobre a pocs metres de les riques indica que no era un lloc d'enterrament de mercenaris grecs sinó una necròpolis tant d'aristòcrates autòctons il·liris com de la població comuna. Va destacar també el fet que a les tombes IX, X i XII no hi havia armes, sinó objectes d'or i joies, per la qual cosa podria tractar-se de tombes de dones. Més tard, les anàlisis de restes òssies de la Tomba X van confirmar que eren els d'una dona. Aquest arqueòleg també pensava que la necròpoli es devia haver utilitzat durant un llarg període, entre els segles VII ae i IV-III ae, i que l'assentament associat a la necròpoli devia estar situat al poble de Gorenci, on les excavacions van traure a la llum algunes troballes, tot i que escasses. Respecte als materials, esmenta la procedència de l'Àtica d'alguns objectes de ceràmica de figures negres.
L'arqueòleg macedoni Vasil Lahtov interpretà les troballes com a part d'una cultura que tenia una àmplia distribució geogràfica. Així, la denominada "Cultura de Trebeništa" s'estendria entre la mar Adriàtica a l'oest, alguns indrets de Sèrbia i Montenegro al nord, unes zones del nord de Grècia i la desembocadura del riu Estrímon a l'est. Possiblement l'origen d'aquesta cultura es trobaria en tribus del sud d'Il·líria. Aquest autor també distingeix entre els objectes de fabricació autòctona i els estrangers. Un altre arqueòleg macedoni, Pasko Kuzman, atribueix el jaciment a la cultura il·líria, pels trets de molts dels objectes que associa als d'altres llocs amb aquesta cultura.
Altres investigadors han realitzat més tard altres interpretacions. Respecte als ritus funeraris, alguns pensen que l'escassa presència de restes d'ossos indica que en alguns casos es practicà la inhumació del cadàver i en altres la cremació. Sobre les màscares funeràries, s'ha assenyalat que eren un indicador important de l'estatus social del difunt, i fins i tot hi ha qui ha pensat que possiblement són un signe de la deïficació del mort. La decoració dels craters de volutes també s'ha interpretat com a indicador de diferents activitats socials, com ara la cria de bestiar i les festivitats. Potser els ocupants de les tombes riques, donat el seu equipament, fossen guerrers, tot i que hi ha investigadors que creuen que no n'hi ha proves concloents. El cap de la comunitat sembla ser l'ocupant de la Tomba I. Respecte a la Tomba IX, contenia una màscara d'or, però s'ha assenyalat que no era un guerrer. Podria ser un membre de l'elit però ——donada l'absència d'un crater de bronze a l'aixovar, i en canvi la presència d'útils de ferrer—— estaria dedicat a alguna mena de labor relacionada amb el control de l'economia i l'artesania. Uns altres opinen que es tractaria de la tomba d'una dona, però en tot cas gaudiria d'un alt estatus social.
L'origen ètnic s'ha tractat de deduir pels trets dels dipòsits funeraris, especialment les joies, les màscares, les armes o l'ambre. Alguns s'han recolzat també en els testimoniatges d'autors de l'Antiguitat. Alguns investigadors pensen que devia ser una comunitat de tracis; uns altres creuen que serien pelagons, de la tribu dels molossos; uns altres, que pertanyien a una cultura grecoil·líria; uns altres, que eren il·liris de la tribu dels enqueleus —serien emigrants de Beòcia que haurien conservat els costums funeraris des de l'època micènica; altres, que eren peonis; uns altres, que eren brigis i que d'aquests haurien procedit els antics macedonis. En tot cas, s'ha assenyalat que es tractava d'un lloc en què s'han donat fortes connexions interculturals.
Referències
Categoria:Jaciments arqueològics de Macedònia del Nord