El grimpa-soques cuirassat meridional (Xiphorhynchus aequatorialis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae), subfamília Dendrocolaptinae, pertanyent al nombrós i controvertit gènere Xiphorhynchus. És nativa d'Amèrica Central i del nord-oest d'Amèrica del Sud.
Distribució i hàbitat El grimpa-soques cuirassat meridional es distribueix des del sud-est de Nicaragua, cap al sud-est, per Costa Rica, Panamà, cap al sud per l'oest de Colòmbia, fins al sud-oest de l'Equador.
L'hàbitat natural és el sotabosc i l'estrat mitjà de selves humides, tant montanes com de terres baixes, incloent-hi selves amb arbres alts de terres baixes tropicals.
Sistemàtica El grimpa-soques cuirassat meridional va ser descrit per primera vegada pels ornitòlegs alemany Hans von Berlepsch i polonès Władysław Taczanowski l'any 1884 sota el nom científic de subespècie Dendrornis erythropygia aequatorialis; la localitat tipus és: «Chimbo, Equador».
La present espècie és tractada com el grup de subespècies X. erythropygius aequatorialis del grimpa-soques cuirassat (X. erythropygius), per les principals classificacions, però és reconeguda com a espècie separada pel Manual dels ocells del món (HBW) i Birdlife International (BLI) sobre la base de diferències morfològiques i de vocalització. El Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC), a la Proposta Núm. 964, va rebutjar l'elevació a espècie, malgrat reconèixer com a força probable que el complex X. erythropygius es tracti de més d'una espècie, potser tres (amb el grup punctigula/insolitus), a causa de la manca de dades conclusives de vocalització i genètiques.
Les principals raons apuntades per HBW per justificar la separació són: l'estriat del mantell i del dors molt menys obvi, poc format de llàgrima (sovint mínim), la cua de color castany fosc, el clapejat pàl·lid de les parts inferiors lleugerament menys dens; i el cant, amb la freqüència màxima dels xiulets, que són arrossegats creixents i no decreixents, després del primer xiulet.
El parell format per la present i X. erythropygius està agermanat amb X. triangularis, i algunes vegades han estat considerades coespecífiques, però el tractament com a espècies separades és suportat per evidències genètiques, vocalitzacions diferents i aparent absència d'intergradació (manera en què dues subespècies diferents es connecten mitjançant àrees on es troben poblacions que tenen les característiques d'ambdues).
El nom genèric masculí Xiphorhynchus es compon de les paraules del grec ξιφος xiphos que significa espasa, i ῥυγχος rhunkhos que significa bec; i el nom de l'espècie «aequatorialis», es refereix al país de la localitat tipus, Equador.
Segons HBW es reconeixen les següents tres subespècies: X. a. punctigula (Ridgway, 1889) – sud-est de Nicaragua cap al sud fins al centre de Panamà (a l'est fins a Veraguas). X. a. insolitus (Ridgway, 1909) – centre i est de Panamà (a l'oest fins a la Zona del canal) i nord-oest de Colòmbia (cap al sud al llarg de la costa fins al nord de Chocó, també a la baixa vall del Cauca al centre d'Antioquia, i a la mitja vall de la Magda; Bolívar). X. a. aequatorialis (Berlepsch & Taczanowski, 1884) – pendent del Pacífic dels Andes occidentals des de l'oest de Colòmbia (al sud des del centre de Chocó, també a l'alta vall de l'Atrato) cap al sud fins al sud-oest de l'Equador (al sud fins a l'oest).
Referències
Categoria:Furnàrids Categoria:Ocells d'Amèrica Central Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud