Mandó MavrogenusEl cognom podia també tenir la forma Mavrogeni (Μαυρογένη). (en , ), nascuda el 1796 i morta a juliol del 1848, és una heroïna de la Guerra d'Independència de Grècia (1821-1830). Era una dona rica: va finançar un esquadró que operava des de Míkonos, i això li va valer el títol de tinenta general.

Biografia Orígens i infantesa Els Mavrogenus eren una família fanariota originària de Paros, que havia anat ascendint a poc a poc en l'administració otomana. Mandó Mavrogenus era, doncs, la reneboda de l'hospodar Nikólaos Mavrogenis.

Mandó Mavrogenus nasqué a Trieste, a l'Imperi Austríac (actual Itàlia). Era filla de Zacharati Chatzi Bati i Nikólaos Mavrogenis, un comerciant i membre de la Filikí Etería (una societat secreta que promovia els ideals de les revolucions francesa i americana a Grècia i als Balcans). Va estudiar filosofia i història antiga en una universitat de Trieste. Parlava francés, italià i turc amb fluïdesa.

Guerra d'Independència El 1809, es trasllada a l'illa de Paros amb la família, i el 1818 va saber pel seu pare, membre de la Filikí Etería, que s'estava preparant la Guerra d'Independència de Grècia. Després de la mort del seu pare, se'n va a Tinos.

Quan va començar la revolució, se n'anà a l'illa de Míkonos, on va instar els dirigents a unir-se al moviment. Es diu que va prometre que es casaria amb qui alliberàs Grècia dels turcs.

Es va fer càrrec de pagar mariners i soldats, va ajudar els filhel·lens i els refugiats, i utilitzà les seues connexions en cercles occidentals per a promoure la causa de la independència. Prompte es feu famosa a Europa i la idealitzaren com una heroïna romàntica que s'enfrontava als turcs al capdavant de les seues tropes. Així, és el tema de l'obra de J. Ginouvier Mavrogénie ou l'héroïne de la Grèce (1825), amb un apèndix que conté una Carta a les dames parisenques, segurament apòcrifa, i protagonista en episodis de la història de la revolució grega de F. Pouqueville. El retrat laudatori que Maxime Raybaud en fa en les seues Mémoires (1825) és més prosaic. La va conéixer a Tinosjanvier al 1822; després d'haver recordat que "els qui han escrit fins ara sobre Grècia parlen tots sense conéixer Mavrogénous." Hi afirma: "No és, com s'ha afirmat, una guerrera que es dedica a combats cos a cos amb els turcs més intrèpids; però si no serveix al seu país amb el seu braç, li ha estat molt útil d'altres maneres, sia amb el sacrifici complet de la seua fortuna, sia per l'ús que fa de la seua influència sobre els seus conciutadans". (Gordon, History of the Greek Revolution, T1 .)

Acció al començament de la guerra Va armar dos vaixells corsaris i els va encarregar que perseguissen els pirates que havien atacat Míkonos i altres illes de les Cíclades.

També equipà 150 soldats, enviats a fer campanya al Peloponnés. Proporcionà suport financer a l'illa de Samos, que era atacada pels turcs. Més tard, envià 50 soldats més al Peloponnés, que van participar en el setge de Tripolizza i la caiguda de la ciutat a l'octubre del 1821. Donà suport financer als soldats i a les seues famílies que participaren en una campanya al nord de Grècia.

Més tard va ajuntar una flota de sis vaixells i una força d'infanteria formada per setze companyies de 50 soldats cadascuna. Participaren en la batalla de Carist el 1822. L'organització també finançà una campanya cap a Quios, que no pogué evitar la massacre que hi va tenir lloc. Un altre grup de 50 soldats fou enviat per a reforçar les tropes de Nikitas Stamatelópulos en la batalla de Dervenakia el juliol del 1822. Quan la flota otomana va aparéixer a les Cíclades, va tornar a l'illa de Tinos i vengué les seues joies per a finançar l'equipament dels 200 soldats que lluitaren contra l'enemic i per a donar suport als supervivents del primer setge de Mesolongi, unes 2.000 persones. Aquests soldats també participaren en altres batalles, com les del Pèlion, Ftiòtida i Levàdia.

El 22 d'octubre del 1822, els habitants de l'illa van repel·lir un desembarcament otomà, sota el seu comandament, segons Pouqueville. (Revue encyclopédique, TXXVII, 1825, notice 262 lire en ligne)

Estada al Peloponnés esquerra|miniatura|Casa habitada per Mandó Mavrogenus a Nàuplia Es va traslladar a Nàuplia el 1823 per a ser al centre de la lluita, i deixà darrere la seua família, inclosa la mare, que la va repudiar per les seues decisions. Va ser allà on va conéixer Dimítrios Ypsilantis, amb qui es va prometre. Però el maig d'aquell mateix any, la seua casa s'incendià i la fortuna fou robada. En conseqüència, va anar a viure a Trípoli amb el seu promés (que aleshores s'havia retirat de la vida pública), mentre Yeoryios Dhikeos la mantenia.

Quan Dimitrios Ypsilantis va trencar amb Mandó Mavrogenus, ella tornà a Nàuplia, on va subsistir quasi com una rodamon, arruïnada pels deutes.

Quan acabà la guerra, el primer cap d'estat grec de la Primera República Grega, Ioannis Kapodístrias, li va atorgar el rang de tinenta general i li va oferir allotjament a Nàuplia, on es va traslladar. Tenia una espasa amb la inscripció "Δίκασον Κύριε τους αδικούντας με, τους πολεμούντας με, βασίλευε των Βασιλευόντων" ('Senyor Déu, jutja els qui em fan mal, els qui m'ataquen, regna sobre els governants'). Es creu que aquesta espasa data de l'època de l'emperador Constantí I el Gran. Mandó Mavrogenus li la regalà a Ioannis Kapodístrias.

Després de la mort d'Ypsilantis al 1832, i amb motiu dels seus conflictes polítics amb el primer ministre Ioannis Kolettis, la van exiliar de Nàuplia i hagué de tornar a Míkonos, on va escriure les seues memòries. Encara vivia en una gran pobresa. (M Raybaud, Mémoires sur la Grèce, T2 .)

Final de la vida Mandó Mavrogenus es traslladà a l'illa de Paros el 1840, on vivien alguns familiars seus. Vivia a Paroikia en una casa que ara és un monument històric, a prop de la Panagia Ekatontapyliani (l'església de la Mare de Déu) davant de la qual la van soterrar.

Va morir a l'illa el juliol del 1848, oblidada i en la pobresa, després de donar tota la seua fortuna a la Guerra de la Independència. (Histoire de la régénération de la Grèce, T.IV Livre IX.)

Homenatges miniatura|252x252px|Bust de Mandó Mavrogenus a Atenes

Per a honorar Mandó Mavrogenus, la gent de Míkonos posà el seu nom a una plaça del centre de la ciutat, on hi ha un bust seu. Molts carrers de tot el país també duen el seu nom. El govern grec ha emés monedes commemoratives en honor seu. Entre els anys 1988 i 2001, les monedes de 2 dracmes duien la seua imatge a l'anvers. El 1971 es va rodar una pel·lícula sobre la seua vida, titulada Mandó Mavrogenus. El seu paper l'interpreta Jenny Karézi.

Notes i referències

Categoria:Paros Categoria:Herois Categoria:Morts a Grècia Categoria:Persones de Trieste Categoria:Nascuts el 1796