Bubalus teilhardi és una espècie extinta de mamífer artiodàctil de la família dels bòvids que visqué al nord i l'est de la Xina i el canal de les Penghu (Taiwan durant el Plistocè mitjà i superior. Forma part de la fauna de les Penghu.
Descobriment El descobriment de B. teilhardi fou anunciat el 1932 pel paleontòleg xinès Yang Chung-Chien i el geòleg francès Pierre Teilhard de Chardin. Els fòssils havien estat trobats a Zhoukoudian, al districte de Fangshan, a uns 48 km al sud-oest de Pequín. És el mateix lloc on el 1929 havia estat descoberta la volta del crani de l'home de Pequín. Des d'aleshores s'han trobat nombroses restes de B. teilhardi a la localitat 13 de Zhoukoudian.
El nom específic teilhardi commemora Pierre Teilhard de Chardin, en reconeixement de les seves contribucions a l'estudi de la paleontologia dels vertebrats a la Xina. A més a més, se n'han trobat fòssils a Shaanxi, Jiangsu, i Zhejiang. B. teilhardi tenia la segona distribució més extensa de la desena d'espècies de búfals de la Xina, després de . Tanmateix, no sembla que fos present al sud de la Xina.
El 1995, investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals de Taiwan trobaren un crani de B. teilhardi al canal de les Penghu. La morfologia del crani, els nuclis de les banyes i les dents del maxil·lar superior evoca l'holotip l'espècie. Aquest descobriment indica que la caiguda del nivell del mar durant el Plistocè creà un pont continental entre Taiwan i la Xina continental, que permeté la migració d'aquesta espècie a l'illa.
Morfologia B. teilhardi és un dels representants més grossos del gènere Bubalus. Té la regió interorbitària relativament ampla, la regió frontal voltada i un perfil facial inclinat. Darrere de les banyes, el crani és més llarg, les regions superior i occipital exhibeixen un alt grau de convexitat posterior i la cresta occipital està ben desenvolupada. Les dues banyes s'estenen horitzontalment cap enrere amb una forma de mitja lluna o de ve baixa, amb la vora anterior plana i la superior còncava. El perfil de la base del nucli de la banya sembla un acutangle i li dona un aspecte general esvelt.
Hi ha estudis que suggereixen que B. tingi, descobert el 1925, hauria de ser classificat com a subespècie de B. teilhardi.
Evolució El paleontòleg Yang Chung-Chien analitzà la morfologia del crani i les banyes de diversos fòssils de búfals xinesos i els repartí entre dues branques principals: B. teilhardi, de nuclis esvelts, i , de nuclis curts i gruixuts. Altres estudis poliren aquesta classificació: , de nuclis esvelts, representa una branca evolutiva diferent de B. teilhardi, mentre que els altres búfals xinesos pertanyen a la branca de B. brevicornis.
Referències
Categoria:Búfals Categoria:Bòvids del Plistocè Categoria:Mamífers fòssils trobats a la República Popular de la Xina