va ser un metge italià, inventor de la fictícia Malaltia de K, durant l'ocupació alemanya d'Itàlia, per protegir els jueus de l'hospital Fatebenefratelli de Roma de la deportació als camps d'extermini nazis. Va ser reconegut com a Just entre les Nacions i va rebre nombroses condecoracions.

Biografia Nascut a Roma en el si d'una família catòlica, vinculada a la pràctica de la medicina. Amb només 18 anys va haver de participar en la Primera Guerra Mundial, essent condecorat amb la medalla de bronze al valor militar. El 1922 es va llicenciar en medicina amb les màximes qualificacions, malgrat que, per no voler-se inscriure al Partit Nacional Feixista, se li van negar, el 1931 i el 1933, les places de metge en cap, que havia guanyat per oposició, en dos hospitals importants. El 2 de desembre de 1933 es va casar amb Maria Adelaide Mangani, amb qui va tenir tres fills: Beatrice (1934-2006), Pietro (1937-2019) i Maria Cristina (1943).

El 1934, Fra' Maurizio Bialek, d'origen polonès, Prior de l'Hospital Fatebenefratelli, a l'Illa Tiberina de Roma, pertanyent a l'orde de Sant Joan de Déu, va nomenar Borromeo metge en cap. Sota la seva direcció, l'antic hospital, que només acollia malalts crònics, es va convertir en una de les millors institucions mèdiques de Roma.

El Dr.Borromeo, va formar equip amb el jove doctor Adriano Ossicini, partisà i un dels fundadors de l'esquerra catòlica, i amb el Dr. Vittorio Emanuele Sacertoti, d'Ancona, nebot del seu antic professor, Marco Almagià, tots dos d'origen jueu, Sacerdoti va exercir a l'hospital amb un document d'identitat fals. Després de l'Armistíci de Cassabile, a finals de setembre de 1943, durant l'ocupació alemanya de la capital, es va ordenar als jueus de Roma que lliuressin cinquanta quilograms d'or per evitar la deportació. Durant aquells dies, el Dr. Sacerdoti, amb l'aprovació del Dr.Borromeo i del prior Maurizio Bialek, va ingressar jueus a l'hospital i també en va transferir d'altres procedents de l'hospital jueu del Gueto, que estava situat just davant del Fatebenefratelli.

El 16 d'octubre de 1943 es va produïr la gran batuda al gueto, on més de mil persones van ser capturades i la majoria enviades als camps d'extermini nazi. Els que es van poder refugiar al Fatebenefratelli, amb la complicitat del professor Borromeo i del prior, se'ls va ingressar, diagnosticats de la malaltia de K, altament infecciosa, similar a la malaltia de Kock, però, en realitat una malaltia fictícia, que s'havien inventat, per mantenir un pavelló aïllat, on no s'atrevissin a entrar els alemanys. La K se'ls va acudir perquè era la inicial de Herbert Kappler, cap de policia de la Gestapo i d'Albert Kasselring, general comandant de les Schutzstafell a Roma.

Anys després, les famílies Almagià i Tedesco van donar el seu testimoni i van expressar el seu agraïment plantant arbres en honor dels seus rescatadors en un dels Boscos d'Israel i la Iad va-Xem, el 13 d'octubre de 2004, va reconèixer el Dr.Giovanni Borromeo com a Just entre les Nacions.

L'Hospital Fatebenefratelli també va ser guardonat el 2016, per la seva l'ajuda a la comunitat jueva de Roma durant el nazisme.

La Resistència El professor Borromeo i Fra Maurizio tenien instal·lada una ràdio bidireccional clandestina al soterrani de l'hospital, en contacte constant amb els partisans que operaven al Laci, especialment amb el seu amic el general Roberto Lordi (de qui era metge personal). Lordi va coordinar les tropes italianes disperses, organitzant-les per a la Resistència i subministrant armes i municions. El general Lordi va ser arrestat pels alemanys, quan, en un acte de generositat: el 17 de gener de 1944 es va presentar voluntàriament a la presó de Via Tasso, juntament amb el general Sabato Martelli Castaldi (nom en clau "Tevere") per exonerar el propietari de la fàbrica de pólvora "Stacchini", on tots dos treballaven. Els dos generals, que havien estat destituïts de l'Exèrcit Aeri per haver denunciat les deficiències i disfuncions de l'organització a través dels seus superiors, van acabar assassinats a la massacre de les Fosses Ardeatines. Tots dos van ser guardonats pòstumament amb una medalla d'or.

Després de la guerra, Giovanni Borromeo, va continuar exercint la medicina, va militar a la Democràcia Cristiana i va ser conseller de Salut amb el govern d'Alcide de Gasperi. Va morir el 1961. Vittorio Sacerdoti també va exercir la medicina, va morir el 2005 i va ser enterrat amb honors al cementiri jueu d'Ancona. Adriano Ossicini es va especialitzar en psiquiatria, però va abandonar la professió i es va dedicar a la política, arribant a ser ministre. Va morir el 2019.

Pietro Borromeo, fill del Dr. Borromeo, va recuperar i publicar les memòries del seu pare i en col·laboració amb Gordon Thomas, van ser autors d'un llibre apologètic sobre Pius XII, on la història es presenta com a part d'una iniciativa d'ajuda planificada per Giovanni Borromeo, amb el beneplàcit del Vaticà, en les setmanes anteriors a la batuda del 16 d'octubre.

Pel·lícula i sèrie televisiva El Dr. Giovanni Borromeo és el protagonista del documental My Italian Secret, encarregat al director Oren Jacoby per una Fundació italoamericana que vol destacar el paper excepcional d'Itàlia i el Vaticà en el rescat i la recuperació de jueus.

També la RAI Uno, va produir el 2026 una sèrie televisiva amb el títol Morbo K, inspirada en aquells fets

Llibres La història de Giovanni Borromeo també està publicada, en forma novel·lada, en el llibre infantil, La mentida que va salvar el món, de l'autora Nicoletta Bortolotti.

Honors Medalla d'or al valor civil Medalla de Bronzo al valor militar Orde Sobirà i militar de Malta Orde al mèrit de la República Italiana Medalla de plata al valor civil Diploma de Justos entre les Nacions d'Israel

Referències

Categoria:Morts a Roma Categoria:Morts el 1961 Categoria:Metges italians Categoria:Membres de la Resistència italiana Categoria:Justos entre les Nacions Categoria:Orde al Mèrit de la República Italiana Categoria:Científics de Roma Categoria:Nascuts el 1898