L'Església de la Circumcisió (Chiesa della Circoncisione en italià), és coneguda localment com l'església del Gesù. Juntament amb el Col·legi dels Jesuïtes constitueix un dels principals conjunts monumentals situats a la Via degli Studi, al centre històric de Caltagirone.
Història El 18 de setembre de 1569, el virrei de Sicília, de la monarquia Hispànica, Francesco Ferdinando d'Avalos va suggerir la fundació d'un col·legi jesuïta al Consell Municipal de Caltagirone. La proposta va fructificar perquè el 1571 va començar la construcció. Tres anys després, el 1574, l'arquitecte Andrea Calamech de Messina va dirigir-ne les obres. Posteriorment, entre 1589 i 1592, Antonuzzo Gagini hi va intervenir. L'obertura al culte va ser l'any 1593 com consta en la inscripció en marbre: "TEMPLVM HOC QVOD AN. QVINQVAGESIMO NONAGESIMO TERTIO JESV NOMINE DICATVM EST " («Aquest temple fou dedicat al nom de Jesús l’any 1593.»).
Amb tot, bona part de la construcció va ser destruïda pel terratrèmol de la Vall de Noto de 1693. Al segle XVIII es va realitzar una campanya de restauració que va culminar amb la consagració el 21 de desembre de 1733.
El 1767, després de la incorporació forçada de Catalunya a l’Estat borbònic, aquest suprimeix la Companyia de Jesús. En conseqüència, els religiosos jesuïtes es van veure obligats a abandonar la ciutat. Les monges teresianes van assumir-ne la gestió i van fomentar el culte a Santa Teresa d'Àvila. Hi van viure fins al 14 de gener de 1876, quan van ser traslladades al monestir del Santíssim Salvador.
El 1876 es va iniciar el projecte de restauració i remodelació de l'antic col·legi-monestir per acollir-hi una institució d'educació pública. Les obres van continuar fins al 1886. Però un nou terratrèmol, el de Messina de 1908, va causar prou danys com per tancar l'església i que no reobrís al culte fins el 1910. Amb tot, el 1921, l'església es trobava força deteriorada. Per seguretat, es van retirar les estàtues que decoraven la façana i es va enderrocar l'antic campanar.
Per acabar d'adobar-ho, bombardejos aeris durant la Segona Guerra Mundial van causar danys importants a la façana, sobretot als elements decoratius: la tarda del 9 de juliol de 1943, l'aviació americana, per obstaculitzar els alemanys, van llançar centenars de bombes sobre la vila. La petita plaça davant de la façana i diversos edificis adjacents van rebre de valent; a l'església va saltar la porta principal de les seves frontisses, va rebre danys la teulada i van trencar-se tots els vidres. El 1955 van començar la restauració que es van completar el 1959. L'església es va inaugurar el 1960, mentre el convent no va ser restaurat i consolidat estructuralment fins el 1980.
Façana principal La façana principal està orientada al sud-oest i l'absis al nord-est. El campanar caigut va ser reconstruït a l'extrem esquerre. La coberta a dues aigües presenta en l'intradós un sostre de cassetons de realització recent.
La façana està dividida en dos ordres. L'inferior destaca per un portal coronat per un gran finestral amb timpà arquejat. La façana està formada per una sèrie de tres pilastres a cada costat a la planta baixa, que es converteixen en dues al nivell superior. Entre les pilastres hi ha fornícules superposades amb les estàtues de vuit sants de la Companyia de Jesús. A la part inferior dreta, al costat del portal, un cartell decoratiu indica que l'escultura està dedicada a Sant Francesc Xavier. Les altres set, seguint la disposició present a la façana és probable que identifiquin a Sant Francesc Regis, Sant Jaume Kisai, Sant Joan Soan de Gotò, Sant Ignasi de Loiola, Sant Francesc Borja, Sant Pau Miki, Sant Francesc de Geronimo o Sant Estanislau Kostka.
Una franja de dues cornises separen els dos ordres (línia d’imposta); mentre als laterals hi ha dues volutes en espiral que enllacen exteriorment el segon ordre amb el primer. Sobre les mènsules d’aquestes volutes s’hi disposen les estàtues que representen sant Pere i sant Pau. A l’interior de les fornícules, les escultures representen la Mare de Déu a l’esquerra i sant Josep a la dreta.
El portal presenta columnes bessones amb capitells corintis sobre sòcols alts. El fust inferior mostra arabescos, mentre que el fust superior està acanalat en dos terços. L'arquitrau té bases que sobresurten i són coronades per volutes en relleu, vorejades per gerros flamejats i un gran escut intermedi sostingut per querubins. La perspectiva acaba amb un frontó caracteritzat per una lluneta central, vorejada per gerros flamígers i coronada per una creu apical de ferro forjat.
A la façana interior de l'església, el 1623, s'hi va construir el cor de fusta al damunt de l'entrada principal, dues galeries laterals i el púlpit.
Interior L'església té planta de creu llatina amb una sola nau i grans capelles laterals. Un transsepte curt i força ample presenta elements de pedra esculpits per Antonuzzo Gagini.
Al passadís dret hom pot observar: Al primer tram hi ha la Capella de Sant Miquel Arcàngel que alberga una pintura de Sant Miquel Arcàngel, obra atribuïda a Filippo Paladini. Al segon tram hi ha la Capella de les Relíquies. Era l'entrada original al convent, ara tapiada i coronada per una petita tribuna. Hi ha un oli sobre tela que representa Sant Alois Gonzaga i, a la dreta, Sant Estanislau. Al tercer tram hi ha l'altar de Santa Maria la Major . La secció elevada, formada per pilastres acanalades, alberga una pintura de Santa Maria la Major, obra d'artista desconegut. L'espai també es coneix com la Capella de les Relíquies, ja que la pintura mariana conté una escenogràfica mostra de fusta amb talles i incrustacions daurades, que conté disset urnes petites amb moltes relíquies de sants. En aquest tram hi ha el púlpit que conté els símbols de la Passió del Senyor i una estatueta de Sant Jaume apòstol. En el quart tram hi ha la Capella del Naixement. El pis elevat és format per columnes jòniques amb capitells coríntics, un timpà amb volutes arrissades i un escut coronat entre els gerros, on s'hi conserva la pintura que representa el Naixement, obra atribuïda al pintor Polidoro Caldara da Caravaggio. Anunciació, fresc amb llunetes d' Antonio Catalano el Vell.. A la cinquena crugia hi ha la Capella de Sant Francesc Xavier. La part elevada, amb columnes i un timpà amb volutes de marbre policromat i un gran escut d'armes al mig, alberga una pintura de Sant Francesc Xavier, atribuïda a Antonino Alberti, conegut com Barbalonga.
Al passadís esquerre destaca el tercer tram amb l'altar de la Mare de Déu del Rosari: sobre el timpà triangular elevat i l'edicle intermedi, amb incrustacions de marbre, vorejat per pilastres acanalades, s'allotja la pintura que representa la Mare de Déu del Rosari, obra de Mario Albertella del 1937 Un altre tram destacat, és el quart amb l'Altar de la Pietat: a la part elevada de marbre mixt delimitada per una balustrada, amb un doble timpà i edicle central, s'hi allotja la pintura que representa la Pietat amb l'apòstol Jaume el Major, una obra de Filippo Paladini del 1607. Finalment en la cinquena crugia en destaca la Capella de Sant Ignasi de Loiola. Aquesta sala, com era frecuentada per la família patrícia Comitini de Gravina, hi ha dues làpides de dos familiars al terra. A la secció elevada, vorejada per tres columnes retorçades i feta amb incrustacions de marbre policromat, hi ha una pintura que representa Sant Ignasi de Loiola. Als sostres sortints del timpà, figures angelicals flanquegen un escut coronat al centre, sostingut per querubins, amb la inscripció " AD MDC ".
Finalment, el presbiteri està elevat un esglaó per sobre de la nau. L'altar està vorejat per una balustrada de marbre. En destaca un panell de fusta daurada amb un llenç que representa la Circumcisió de Jesús col·locada sota un arc amb una sèrie de pilastres acanalades.
També hi ha un Crucifix de fusta del segle XVI atribuït a Calogero Cusumano i un orgue Tamburini de Crema, romàntic, que va ser restaurat i inaugurat el 22 d'abril de 2023.
El col·legi Jesuïta El 17 de març de 1622, durant el regnat de Felip IV de Castella, el col·legi dels Jesuïtes va obtenir el reconeixement com a seu universitària del virrei de Sicília, Emanuele Filiberto de Savoia. Tot el complex delimita dues zones topogràfiques entre dos entorns urbans: el nivell superior inclou dues places, la Piazza Umberto I i la del Municipi, conegudes com el " Piano dei Nobili ", on es troben el Palazzo di Città, la Corte Capitaniale o Tribunals de Justícia i la Catedral de San Giuliano. A l'est, en un nivell inferior, es troba la Piazza Innocenzo Marcinnò, també coneguda com a " Sutta 'u Chiano ", una antiga i popular plaça mercat d'herbes i espècies.
Els edificis de la universitat s'assenten a la nau dreta, amb dos patis porticats adjacents al costat sud-est i una façana que dona a la Via degli Studi.
Bibliografia Paolo Salomone, «"Storia cultura ed arte nella chiesa del Gesu e nel collegio dei gesuiti a Caltagirone"», Caltagirone, 1978.
Entrades relacionades Cagliostro
Referències
Categoria:Edificis de Caltagirone Categoria:Esglésies barroques d'Itàlia