El Partit dels Pobres (PdlP) fou un partit polític d'esquerra a Mèxic, després transformat en una organització guerrillera que, entre altres coses, segrestà el llavors senador i candidat a la governació de Guerrero, Rubén Figueroa Figueroa. El va fundar Lucio Cabañas a Atoyac d'Álvarez (regió Costa Grande de Guerrero) el 1967. El seu braç armat fou la Brigada Pagesa d'Ajusticiament. Tingué presència en un radi de 200 quilòmetres quadrats de la serra d'Atoyac, i comptava amb el suport de diverses poblacions pageses.
Després de la mort de Cabañas i altres insurgents clau a mans del govern el 2 de desembre del 1974, el PDLP es dissolgué. El seu llegat, i el de Cabañas, continua vigent en la política radical mexicana actual.
Sorgiment esquerra|miniatura|300x300px|Regió de Costa Grande en l'estat de Guerrero. El municipi Atoyac de Álvarez (on es va originar gran part de les hostilitats del grup) té el número 11 La versió més estesa -compartida pels seus membres- explica que el sorgiment del PDLP està vinculat a la matança del 18 de maig del 1967 al poble d'Atoyac, en l'estat de Guerrero, en què mataren cinc persones i hi hagué 27 ferits, i fou dirigida, suposadament, pel cacic Juan García Galeana, amo d'una ferreteria. Seria després d'aquest fet que el dirigent del PDLP, Lucio Cabañas, hauria optat per la via armada.
Ávila Coronel, però, argumenta que "la matança no va ser el motiu de la lluita guerrillera, [tot i que] sí que fou un detonant per a canviar l'estratègia de lluita, ja que canvià subjectivament la circumstància en què es donava el conflicte polític i generà certes condicions perquè els llauradors es decidissen per l'organització armada". Felipe Fierro explica igualment el sorgiment del PDLP com un procés més llarg, que arriba al clímax amb aquesta matança del 18 de maig, però no com a únic factor. Hi escriu:Molts pensaran que el conflicte que va desembocar en la massacre de pares de família a la plaça cívica d'Atoyac de Álvarez, Guerrero, aquell 18 de maig del 1967, fou el motiu de l'aixecament armat de Lucio Cabañas. Però la lluita i la seua concepció guerrillera ja havien estat previstes des de les comunitats en què treballà com a professor de primària. Per això va tenir acceptació, per això el van seguir centenars de joves, entre ells alguns dels seus exalumnes, fins i tot algunes dones que van destacar pel seu valor en els combats i que l'acompanyaren fins a la mort".
Ideologia L'ideari polític del PDLP, que data de març del 1973, cerca una revolució socialista. En un primer moment, a causa del seu caràcter regional i camperol, la seua activitat havia de concentrar-se en accions que combatessen els cacics i els enemics dels ejidos. En un comunicat de març del 1973 el grup estableix un total de dotze punts en què s'explica el seu model econòmic basat en la repartició de recursos i la generació de treball per a llauradors, i també clama per una expropiació dels mitjans de comunicació, tot anomenant-los "instruments de control burgesos". El grup pren idees d'Ernesto Guevara, que fou un referent ideològic important per al PDLP, i que es refereix a la importància del mitjà geogràfic com a element tàctic per al desplegament de les guerrilles, i el cita:En un segon comunicat acusen el govern de Luis Echeverría d'assassinar sistemàticament estudiants, obrers, llauradors i qualsevol opositor, i posen l'accent en les presidències del Partit Revolucionari Institucional ratllant-les de corruptes i de deixar desemparats els pobles de Guerrero i tot el país. En el següent comunicat es donava un ultimàtum a demandes com la dimissió del governador de l'estat de Guerrero, així com la dimissió d'elements policíacs acusats d'abusos i vexacions comesos contra la població civil; a més d'observar-se una influència de les guerrilles a Amèrica Llatina. No es va traduir en un suport concret, però, específic, militar, logístic o de col·laboració directa que permetés pensar que havien rebut ajut d'un país socialista. Per tant deduir que la guerrilla del PDLP s'originà per les onades guerrilleres llatinoamericanes i el comunisme internacional és una simplificació del fenomen.
La Brigada Pagesa d'Ajusticiament El braç armat del PDLP fou la Brigada Pagesa d'Ajusticiament, que realitzà tres tipus d'accions: emboscades a la policia i a l'exèrcit; execucions de cacics, o delators de la guerrilla; i assalts a bancs o grans negocis, i també segrest de polítics, funcionaris públics, cacics o empresaris, els quals presentaven com a "expropiacions".
Segrest de Rubén Figueroa El 1974, la Brigada Pagesa d'Ajusticiament segrestà a Rubén Figueroa Figueroa, cap d'una família de cacics de Guerrero des de principis del segle XX. Figueroa, el sobrenom del qual era "El Tigre de Huitzuco", era també senador, i llavors candidat a governador. La guerrilla el tingué captiu dos mesos i, una vegada alliberat i en la cadira de governador (1975-1981), Figueroa es concentrà a detenir els membres de la brigada.
Presència pública El gener de 1972, la Brigada Pagesa d'Ajusticiament segrestà el director de la Preparatòria núm. 2 de la Universitat Autònoma de Guerrero per a obligar la seua família a publicar un comunicat de premsa. Amb aquest text, es fa pública per primera volta l'existència del PDLP i de la guerrilla; el govern mexicà censurava qualsevol esment a les guerrilles, així com a les causes del seu sorgiment i els plans polítics de partits com el dels Pobres. En aquest comunicat, es feien saber els objectius de l'organització política i es desmentien les versions que volien donar-los una reputació de delinqüents (com el de lladres de bestiar), a més que reivindicava el llegat d'Emiliano Zapata i Pancho Villa en la seua ideologia.
El 1987, després de la derrota de la guerrilla per part de l'exèrcit mexicà, alguns dels seus membres publiquen una versió novel·lada que explica el sorgiment de la seua mobilització: la figura de Lucio Cabañas es construeix com la d'un heroi, hereu de la Revolució Mexicana del 1910.
En la cultura popular El 2018 la banda mexicana de ska Kendra MX, publica un senzill titulat El partit dels pobres, en el qual fa una clara referència a la biografia de Lucio Cabañas; el tema isqué just el 12 de desembre, data del seu natalici. El cor es compon per una de les seues frases més conegudes: "Ser poble, fer poble i ser amb el poble".
Vegeu també Guerra bruta a Mèxic
Referències
Categoria:Grups guerrillers americans Categoria:Partits polítics de Mèxic Categoria:Segle XX a Mèxic