La Simfonia núm. 3, op. 45, és una simfonia del compositor hongarès László Lajtha, composta entre els anys 1947 i 1948 durant la seva estada a Londres. La simfonia fou estrenada a Londres el març de 1949 per la Royal Philharmonic Orchestra sota la direcció de Adrian Boult. A Hongria, l’obra es va interpretar per primera vegada sota la batuta de János Ferencsik.
L’obra deriva directament de la música escrita per a la pel·lícula Murder in the Cathedral, dirigida per Georg Höllering a partir del drama homònim de T. S. Eliot sobre el martiri de Thomas Becket. Tot i el seu origen cinematogràfic, Lajtha va concebre la simfonia com una composició plenament autònoma, pensada per ser interpretada independentment de la pel·lícula.
Origen i context Entre 1947 i 1948, Lajtha va passar un any a Londres amb la seva família, convidat per Georg Höllering per compondre la música de la versió cinematogràfica de Murder in the Cathedral. Aquest període va coincidir amb un moment d’intensa productivitat creativa, afavorida pel fet que el compositor no havia d’assumir múltiples encàrrecs per guanyar-se la vida. A més de la Simfonia núm. 3, d’aquesta música de pel·lícula deriven altres obres com Temptacions, les Onze variacions per a orquestra i el Quintet per a arpa núm. 2.
Malgrat haver rebut ofertes prometedores per establir-se a Londres, Lajtha va decidir tornar a Hongria per motius patriòtics. El retorn, però, va marcar un gir decisiu i negatiu en la seva vida: en el context polític de la postguerra, fou assetjat, destituït dels seus càrrecs oficials i se li va confiscar el passaport. L’any 1948 assenyala així l’inici d’una etapa de declivi personal i professional.
Concepció estètica Lajtha defensava fermament que la música de cinema no havia de limitar-se a il·lustrar imatges, sinó que havia de posseir valor artístic propi. En una carta adreçada el 1948 al musicòleg Bence Szabolcsi, el compositor explicava que la seva música no servia de fons ni descrivia accions, sinó que mantenia una relació d’igualtat amb la imatge i el text. Tant Höllering com Eliot compartien aquesta visió, i aquest darrer afirmà que només la música de Lajtha podia completar i elevar el contingut espiritual del drama. Aquesta concepció explica que la Simfonia núm. 3 pugui ser apreciada plenament sense cap referència a la pel·lícula, com una obra simfònica d’alta intensitat expressiva.
Estructura L’obra consta de dos moviments:
Lento, quasi rubato Allegro molto e agitato
El primer moviment s’inicia de manera poc habitual amb una melodia dolorosa exposada per un clarinet solitari, al qual s’afegeixen gradualment la resta d’instruments. El segon moviment, d’un caràcter febril i apassionat, es caracteritza per una figuració enèrgica de corxeres dins d’un àmbit tonal reduït, que gira obsessivament sobre si mateixa i domina també la secció conclusiva de l’obra.
Recepció La pel·lícula Murder in the Cathedral va rebre dos premis al Festival de Cinema de Venècia de 1951, inclòs el Gran Premi. Tot i això, la pel·lícula no va gaudir d’una bona acollida general i fou considerada llarga i avorrida per part de la crítica. En canvi, fins i tot els crítics més severs van reconèixer el valor excepcional de la música de Lajtha, que ha perdurat com una de les seves aportacions més destacades al gènere simfònic.
Referències
Categoria:Composicions musicals del 1949 Lajtha 03 Categoria:Simfonies de László Lajtha