El coll de Bagargieta (en basc Bagargietako lepoa, Bagargi o Bagargiak, en francès col de Bagargi) és un pas de muntanya del Pirineu basc situat a la regió històrica de Zuberoa i actualment al departament francès dels Pirineus Atlàntics, regió de Nova Aquitània. Té una alçada de 1.330 m i es troba a la comuna de Larraine. Hi passa la carretera departamental D 19, que comunica la vall de l'Irati, a l'oest, amb Larraine, a la vall del Larraineko ühaitza o gave de Larraine, a l'est. Està situat entre el Pic des Escaliers (1.472 m), al nord, i el Pellusegagne (1.594 m), al sud. Les aigües del seu vessant est s'escolen a través del riu Gerrendoi, el qual neix molt a prop del coll, i que, junt amb altres rierols, acaba formant el Larraineko ühaitza, a la conca de l'Ador, mentre que les del seu vessant oest formen l'Iratzabaleta, que també neix molt a prop del coll i que s'acabarà convertint en l'Irati, pertanyent a la conca de l'Ebre. Aquest coll, per tant, fa de divisòria de les aigües que van a parar a l'oceà Atlàntic de les que ho fan a la Mediterrània.

Toponímia En basc, Bagargiak significa faig clar, de manera que el nom del coll fa referència a la propera Selva d'Irati, l'extrem nord-est de la qual el forma el coll de Bagargieta.

Detalls de l'ascensió L'ascensió pel vessant est comença a Ligi-Atherei i inclou la pujada a la localitat de Larraine, la qual s'ha considerat com una ascensió independent al Tour de França, anomenada côte de Larrau, on sempre s'ha classificat de tercera categoria al Gran Premi de la Muntanya. A més, també inclou, poc abans del cim, el coll d'Organbidexka. Té una longitud de 22,4 km, en què se supera un desnivell de 1.204 m, amb un pendent mitjà del 5,4 % i un tram de desnivell màxim del 14 %. Els primers 8 km, fins abans d'iniciar l'ascens al poble de Larraine, segueixen el riu Larraineko ühaitza i són molt planers, amb un pendent de l'1 % o el 2 % i un tram pla entre els quilòmetres 2 i 3. La pujada a aquesta localitat, de 3 km, té un pendent variable, amb sectors de 1.000 m al 8 %, 10 % i 5 %, respectivament. Després de 2 km de descens, comença l'ascensió tal com es considera al Tour de França. El primer quilòmetre, al 4 %, és el menys costerut, seguit de 3 km al 6 %. Els següents 4 km presenten el pendent més pronunciat, d'entre el 10 % i el 13 %, mentre que a l'entorn del coll d'Organbidexka, situat a uns 500 m del cim, torna a suavitzar al 7 %.

Pel vessant oest, en canvi, l'ascensió és molt curta. D'una banda, la carretera que segueix la vall de l'Urbeltza no té continuïtat més enllà del pont d'Orgate, mentre que en direcció oest de seguida comença l'ascensió al proper coll de Burdinkurutxeta (1.135 m). D'aquesta manera, l'ascensió arranca a la confluència de les carreteres departamentals D 19 i D 18, la darrera de les quals mena a l'esmentat coll de Burdinkurutxeta. Té una longitud de 6,4 km, en què se supera un desnivell de 321 m, amb un pendent mitjà del 5 % i un tram de pendent màxim de l'11,4 %. El pendent d'aquest vessant és força suau, majoritàriament d'entre el 2 % i el 3 %, tot i que també hi ha alguns sectors al 6 %, 7 % o 8 %, aquest darrer, el més costerut d'aquest vessant, entre els quilòmetres 4,5 i 5.

Una tercera opció d'ascens recorre el vessant nord des del coll de Burdin Olatze (901 m) a través d'una estreta pista asfaltada que també inclou el pas pel coll d'Ahrantsus (928 m). Aquesta ascensió té 10,5 km de longitud, en què se supera un desnivell de 501 m, amb un pendent mitjà del 4,8 % i un tram de pendent màxim del 13,9 %. Els tres primers quilòmetres, fins poc després del coll d'Ahrantsus, tenen un pendent de només l'1 % o el 3 %. A partir d'aquest es manté entre el 6 % i el 9 %, tot i que entre els quilòmetres 6 i 9 es troba un tram de descens i sectors de 1.000 m plans o al 3 %, respectivament. Els sectors més costeruts d'aquest vessant es troben entre els quilòmetres 4 i 5 i en els últims 500 m, ambdós al 9 %.

Ciclisme Tour de França El coll de Bagargieta s'ha superat en tres ocasions al Tour de França, dues pel vessant oest, en què es va classificar com de segona categoria al Gran Premi de la Muntanya, i una pel vessant est, considerat com de primera categoria.

La primera vegada que aquest coll es va incloure al Tour de França fou en l'edició de 1986, en què va ser la segona ascensió d'una etapa que va recórrer diversos colls d'Iparralde i que va acabar a Pau. El primer al coll fou el francès Ronan Pensec, líder de la classificació del Gran Premi de la Muntanya, en una etapa que s'acabaria enduent l'espanyol Pedro Delgado, en imposar-se a l'esprint al seu company d'escapada i portador del mallot groc, el francès Bernard Hinault.

L'any següent es va tornar a incloure en una etapa semblant i en què també era la segona dificultat muntanyosa del dia. En aquella ocasió, el primer al cim fou el mexicà Raúl Alcalá, que en aquells moments encapçalava la classificació del Gran Premi de la Muntanya.

Calgué esperar 16 anys per tal que el coll de Bagargui es tornés a incloure al Tour de França, en aquella ocasió com a avantpenúltima dificultat muntanyosa, a uns 88 km de la línia d'arribada, d'una jornada pirinenca en què també es van superar el coll de Soudet i el coll de Burdinkurutxeta, com a passos de muntanya més destacats. El primer al cim fou l'estatunidenc Tyler Hamilton, que s'imposaria a la meta després d'una escapada en solitari de 96 km.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya al Tour de FrançaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant1986122BaionaPauOest1987132BaionaPauOest2003161PauBaionaEst

Activitats Esquí Fins a principi de l'any 2023, el vessant oest del coll de Bagargieta allotjava l'estació d'esquí de fons d'Irati (en francès Iraty), l'única en actiu a Iparralde. Després de tres temporades molt dolentes per la manca de neu i l'augment d'episodis de fort vent, en què l'estació només es va poder obrir tres dies a l'hivern 2020–2021, cap el 2021–2022 i només vuit al 2022–2023, la Comissió sindical de Zuberoa (en francès Commission syndicale du Pays de Soule) va decidir renunciar a l'esquí en aquest indret. L'estació s'havia obert l'any 1968 i va arribar a tenir un remuntador de 1978 a 1980. Des del tancament, només s'ofereixen itineraris amb raquetes, un dels quals, de 5 km de longitud, comença molt a prop del coll.

Excursionisme El coll de Bagargieta és punt de pas del sender de gran recorregut GR 10, el qual segueix longitudinalment els Pirineus pel seu vessant nord. A més, també és punt d'inici de diversos senders abalisats que permeten recórrer l'entorn del coll i ascendir als cims del voltant, com el Pic des Escaliers (1.472 m).

Ornitologia L'entorn del coll de Bagargieta, concretament el proper coll d'Organbidexka, al vessant est, és un punt d'observació d'aus migratòries. Cada any des de 1979, de mitjan juliol a mitjan novembre, membres de l'associació Organbidexka Col Libre (OCL) compten el ocells migradors que passen a través del coll, principalment rapinyaires, com el milà negre, el milà reial, l'aligot vesper europeu, l'esparver o l'arpella, però també d'altres com la grua europea, la cigonya blanca o el corb marí gros.

Referències

Categoria:Geografia dels Pirineus Atlàntics Categoria:Ports de muntanya del ciclisme Categoria:Colls de França Categoria:Colls dels Pirineus