El U-429 va ser un submarí tipus VIIC de la Kriegsmarine de l'Alemanya nazi, construït originalment per a la Regia Marina italiana durant la Segona Guerra Mundial.
Disseny Els submarins alemanys de tipus VIIC van ser precedits pels submarins de tipus VIIB més curts. L'U-429 tenia un desplaçament de 769 tones (757 tones llargues) quan estava a la superfície i de 871 tones (857 tones llargues) mentre estava submergit. Tenia una longitud total de 67,10 m (220 peus 2 polzades), una longitud del buc de pressió de 50,50 m (165 peus 8 polzades), una mànega de 6,20 m (20 peus 4 polzades), una alçada de 9,60 m (31 peus 6 polzades) i un calat de 4,74 m (15 peus 7 polzades). El submarí estava propulsat per dos motors dièsel sobrealimentats de sis cilindres i quatre temps Germaniawerft F46, produint un total de 2.800 a 3.200 cavalls de potència (2.060 a 2.350 kW; 2.760 a 3.160 shp) per al seu ús a la superfície, dos motors elèctrics de doble efecte Siemens-Schuckert GU 343/38–8 que produïen un total de 750 cavalls de potència (75500 kW); shp) per utilitzar-lo submergit. Tenia dos eixos i dues hèlixs d'1,23 m (4 peus). El vaixell era capaç d'operar a profunditats de fins a 230 metres (750 peus).
El submarí tenia una velocitat màxima en superfície de 17,7 nusos (32,8 km/h; 20,4 mph) i una velocitat màxima submergida de 7,6 nusos (14,1 km/h; 8,7 mph). Quan estava submergit, el vaixell podia operar durant 80 milles nàutiques (150 km; 92 milles) a 4 nusos (7,4 km/h; 4,6 mph); mentre que a la superfície podia viatjar 8.500 milles nàutiques (15.700 km; 9.800 milles) a 10 nusos (19 km/h; 12 mph).
L'U-429 estava equipat amb cinc tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre muntats a la proa i un a la popa), catorze torpedes, un canó naval SK C/35 de 8,8cm (3,46 polzades), 220 projectils i un canó antiaeri C/30 de 2 cm (0,79 polzades). El vaixell tenia una tripulació de d'entre 44 i 60 oficials i mariners.
Historial de servei La seva quilla va ser col·locada el 14 de setembre de 1942 per la Danziger Werft de Danzig. Aleshores va ser comissionat com a S-4 el 14 de juliol de 1943 sota el comandament del Tenente di vascello Angelo Amendolia.
Després de l'armistici italià del 8 de setembre de 1943, la Kriegsmarine va prendre possessió del U-429 , que encara es trobava en aigües alemanyes, juntament amb l'U-428 i l'U-430. Aquests vaixells no es van considerar prou avançats ni útils per al servei de guerra complet, i el 27 d'octubre de 1943 van ser lliurats a flotilles d'entrenament per al servei al Mar Bàltic, entrenant tripulacions de submarins per al seu enviament a vaixells operatius, principalment amb base a França. Després d'una vida útil molt tranquil·la, l'U-429 va quedar atrapat en un moll obert durant un atac de la Vuitena Força Aèria dels Estats Units a la ciutat de Wilhelmshaven el 30 de març de 1945 i destruït pels bombardejos, tot i que la seva tripulació no era a bord en el moment de l'atac.
Comandants T.V. Angelo Amendolia - 14 de juliol – 8 de setembre de 1943 Oblt.z.S. Ernst-August Racky - 27 d'octubre de 1943 – 15 d'octubre de 1944 Oblt.z.S. Martin Kuttkat - 16 d'octubre de 1944 – 30 de març de 1945
Dramatització moderna La pel·lícula del 2003 In Enemy Hands presenta un U-429 fictici , que captura la tripulació d'una versió fictícia del .
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Submarins alemanys de la Segona Guerra Mundial Categoria:Vaixells italians de la Segona Guerra Mundial