El negroamaro és un cep de raïm negre de l'espècie Vitis vinifera, fruit de l'encreuament de la varietat maiolica i una altra de desconeguda. És autòctona de la península de Salento, al sud d'Itàlia, i una de les varietats més representatives de la viticultura de la Pulla. Etimològicament, el seu nom deriva de la combinació dels termes negro (negre») i amaro («amarg»), fent referència al color fosc i als tanins potents del vi. També existeix una hipòtesi alternativa que proposa que és una repetició del terme "negre" en llatí (niger) i en grec antic (mavro), que en dialecte local esdevingué maru, significant, per tant, "negre-negre" per emfatitzar la intensitat del seu color. No obstant això, estudis genètics han descartat qualsevol parentiu directe amb les varietats gregues modernes. Així mateix, tot i que s'havia especulat amb una possible relació amb la sangiovese, les anàlisis d'ADN més recents han refutat aquesta teoria, consolidant el negroamaro com una varietat autòctona diferenciada. 

Actualment, és la varietat principal de moltes Denominacions d'Origen (DOC) de la zona, com ara Salice Salentino, Brindisi o Copertino, on sovint es barreja amb una petita proporció de malvasia nera di Brindisi per suavitzar la seva rusticitat.

Ampelografia Els ceps de negroamaro presenten un vigor elevat i un port que pot variar, tot i que tradicionalment s'ha cultivat en el sistema de "alberello" (vas). Les fulles són grans, pentagonals i generalment de tres a cinc lòbuls, amb un sinus peciolar en forma de lira. El raïm és de mida mitjana, de forma troncocònica o piramidal, curt i compacte. El gra és mitjà-gran, de forma ovalada, amb una pellofa gruixuda, consistent i de color negre violaci molt fosc, gairebé opac, recoberta d'abundant pruïna.

Està catalogada amb el número 8456 al Vitis International Variety Catalogue (VIVC).

Característiques agronòmiques És una varietat extremadament ben adaptada als climes càlids i secs. Destaca per la seva gran resistència a la sequera i a les altes temperatures típiques del sud d'Itàlia. S'adapta bé a diversos tipus de sòls, tot i que prefereix els argilo-calcaris rics en potassi.

Té una brotada mitjana-tardana i una maduració també mitjana-tardana (entre finals de setembre i principis d'octubre). Cal destacar l'existència del clon Negroamaro Precoce, el qual es diferencia de la varietat estàndard per una maduració significativament més primerenca, aproximadament uns vint dies abans.  Té una bona resistència als fongs (oïdi i míldiu), però, tot i tenir la pell gruixuda, po ser sensible a la botritis si hi ha pluges intenses durant la verema. 

Característiques enològiques Històricament utilitzada per a vins de tall per donar color i alcohol a vins del nord d'Itàlia i França, avui dia s'elabora com a monovarietal d'alta qualitat. Els vins negres de negroamaro tenen un color robí intens amb reflexos porpra que evolucionen cap al granat amb l'envelliment.

Aromàticament, ofereix un perfil complex i rústic, amb notes de fruita negra (pruna, mora), tocs terrosos, regalèssia, tabac i espècies com el clau o la canyella. En boca són vins amb cos, càlids (alt grau alcohòlic), amb tanins presents però rodons i un final lleugerament amarg molt característic (que reforça la teoria etimològica popular). També és molt apreciada per a l'elaboració de vins sobremadurats (com el Gratticciaia) i vins rosats (rosato), que són molt populars a la Pulla per la seva frescor i estructura.

Situació geogràfica La seva presència és gairebé exclusiva de la regió de la Pulla, concentrant-se a les províncies de Lecce, Brindisi i Tàrent. És la columna vertebral de la viticultura del Salento. Algunes de les denominacions més importants on participa són la DOC Salice Salentino, DOC Brindisi, DOC Copertino i DOC Squinzano. 

Tot i que la superfície de vinya va disminuir durant el segle XX a causa de les arrencades subvencionades per la UE, en les últimes dècades s'ha estabilitzat i recuperat prestigi gràcies a l'aposta per la qualitat enfront de la quantitat, comptant amb unes 11.000 hectàrees plantades aproximadament.

Sinonímies El negroamaro compta amb un gran nombre de sinonímies registrades, entre les quals s'inclouen: Abbruzzese, Abruzzese, Aglianico, Albese, Amaro Nero, Amaronero, Arbese, Arbise, Don Ambrosio, Jonico, Lacrima, Lacrimo, Lagrima, Mangia Verde, Mangiaverde, Mangiaverme, Mentuonico, Morese, Negra della Lorena, Negroamaro, Nero Amaro, Nero Leccese, Nicra Amaro, Nigroamaro, Niuri Maru, Niuru Maru, Purcinara, San Lorenzo, San Marzuno, Uva Cane i Uva Olivella.

Referències

Categoria:Varietats viníferes d'Itàlia Categoria:Pulla