Suite de Presumptament mort (en rus: Uslovno ubity), op. 31, és una obra de caràcter satíric per a un espectacle de varietats i circ composta per Dmitri Xostakóvitx l'estiu de 1931 a Leningrad. L'obra, amb llibret de Vsèvolod Voievodin i Ievgueni Riss, s'ha traduït també com a Mort condicionada o Hipotèticament assassinat.

Història El 1931, Dmitri Xostakóvitx va compondre una partitura de grans dimensions per a un espectacle que reunia nombroses figures destacades del món de l’entreteniment. L’argument d’aquesta barreja desenfadada de sàtira i agitprop —tan delirant com lleugera— se situava en el context d’un simulacre de bombardeig aeri, en què diversos participants feien de víctimes d’un atac («oficialment morts», per dir-ho així). No és estrany que la censura interpretés aquesta dramatització d’un assumpte polític sensible com una mofa.

L'espectacle va ser concebut per al Music-Hall de Leningrad, explorant una trama que guardava paral·lelismes amb la novel·la satírica El vedell d'or d'Ilf i Petrov. L'estrena va tenir lloc el 2 d'octubre de 1931, sota la direcció musical d'Issaak Dunaievski i amb la participació de l'orquestra de jazz de Leonid Utiósov.Dmitri Shostakovich Catalogue. Moscou: DSCH Publishers, 2016, p. 168-170. La producció va comptar amb destacats coreògrafs com Fiodor Lopukhov i efectes de circ coordinats per Ievgueni Guerxuni.

L’espectacle, considerat escandalós, fou retirat després d’una única funció i la partitura original es va perdre. De la partitura orquestral original de Xostakóvitx, que constava de 38 números, només han sobreviscut l'Obertura i "La ruïna de la ciutat".McBurney, Gerard. «Declared dead, but only provisionally. Shostakovich, Soviet music-hall and Uslovno ubityi». A: Soviet Music and Society under Lenin and Stalin. Routledge, 2004. La resta de l'obra es va conservar principalment en reducció per a piano als Arxius Estatals de Literatura i Art de Sant Petersburg. La suite reconstruïda per Gerard McBurney a partir de 21 números orquestrals recuperats ofereix una successió vibrant de galops, polques juganeres, marxes i valsos plens d’empenta.

El compositor va reutilitzar nombrosos fragments d'aquesta partitura en obres posteriors: la "Marxa de camuflatge" va passar a ser la "Marxa de Fortinbras" al Hamlet (op. 32), la "Bacanal" es va reciclar a l'òpera Lady Macbeth de Mtsensk i altres números van ser incorporats als ballets El pern (op. 27) i El corrent límpid (op. 39). El número de "l'Arcàngel Gabriel" utilitza un tema de Columbus (op. 23) que reapareixeria més tard en el seu primer concert per a piano (op. 35).

Estructura L'obra original constava de 38 números, entre els quals destaquen:Muzyka Collected Works: Vol. 28 (reducció per a piano). Moscou: Muzyka Publishers.

Obertura Andante - Allegro Ruïna de la ciutat Allegro Primera cançó de Maixenka Segona cançó de Maixenka Transició a l'hospital de campanya El camp (Paisatge) Polka Marxa. Camuflatge El fons del riu Final de l'Acte I. Dansa dels vencedors temporals Introducció a l'Acte II. Petruixka Tempesta Arribada del camió Malabaristes i cambreres El paradís. Vol dels querubins El paradís. Vol dels àngels Adagio Bacanal de Joan de Kronstadt i Paraskeva Piatnitsa Vals Els dotze apòstols (inclou una breu cita de l'òpera Faust de Charles Gounod) Número de l'arcàngel Gabriel

Instrumentació La plantilla orquestral requerida és la següent: 2 flautes (la II doblant amb flautí), 1 oboè, 1 clarinet, saxòfons (soprano, alt i tenor), 1 fagot. 2 trompes, 2 trompetes, 1 trombó, 1 tuba. Timbales i percussió (tambor militar, bombo i plats). Banjo, piano i secció de corda.

Referències

Categoria:Obres de Dmitri Xostakóvitx Categoria:Composicions musicals del 1931 Categoria:Música incidental