Les Regles de Bangkok, o formalment, "Regles de les Nacions Unides per al Tractament de les Preses i Mesures No Custodials per a les Delinqüents", són un conjunt de 70 normes centrades en el tractament de les delinqüents i les preses, adoptades per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 22 de desembre de 2010. Les Regles de Bangkok, o les "70 Regles", com es coneixen freqüentment, són el primer conjunt de normes adaptades al tractament de les preses. Complementen les normes internacionals existents sobre el tractament de les preses, en particular les Regles Mínimes per al Tractament de les Preses, que s'apliquen a totes les preses independentment del seu gènere.
Introducció El 2009, el govern tailandès, impulsat per la princesa Bajrakitiyabha, una defensora de la reforma de les presons femenines, va presentar una resolució a la Comissió de Prevenció del Delicte i Justícia Penal, un òrgan subsidiari del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides, que detallava la vulnerabilitat de les dones empresonades en un sistema construït principalment per a homes. La resolució va posar en marxa una sèrie de reunions que van culminar amb l'adopció per part de l'Assemblea General de les Nacions Unides el 2010 del primer conjunt de normes de l'òrgan centrades en les dones preses: les Normes per al Tractament de les Dones Preses i Mesures No Custodals per a les Dones Delinqüents, o les Normes de Bangkok.
El 22 de desembre de 2010, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar una resolució per adoptar les Regles de Bangkok, que animaven els estats membres a "adoptar legislació per establir alternatives a l'empresonament i donar prioritat al finançament d'aquests sistemes, així com al desenvolupament dels mecanismes necessaris per a la seva implementació".
Creixent població femenina reclusa Es calcula que les dones representen entre el dos i el deu per cent de les poblacions penitenciàries nacionals, i són el grup demogràfic de presos que creix més ràpidament. Als Estats Units, per exemple, el nombre de dones empresonades ha crescut aproximadament el doble que el dels homes, multiplicant-se per gairebé set en les últimes tres dècades. Les dades xineses no estan actualitzades, però, entre 1997 i 2002, el nombre de dones a les presons xineses va augmentar a una taxa mitjana anual del 13 per cent.
Víctimes de violència domèstica i alternatives a la presó Les dones condemnades judicialment tenen una probabilitat desproporcionada d'haver estat víctimes d'abús domèstic o sexual. Al llarg del procés de justícia penal, corren el risc de patir més abusos, violència i humiliació, per part de la policia, els funcionaris de presons i els seus companys de presó. Per a moltes dones, la custòdia significa maltractaments, amenaces de violació, tocaments, "proves de virginitat", despullar-se, escorcolls corporals invasius, insults i humiliacions de naturalesa sexual o fins i tot violació. S'han documentat casos de recluses coaccionades a oferir serveis sexuals a canvi de favors o privilegis. Tot i que les mesures alternatives a la presó —com el servei comunitari— demostren una major eficàcia en la reducció de la reincidència i en la rehabilitació, molts sistemes legals encara ignoren les necessitats específiques de les dones. Sovint, aquestes alternatives s'apliquen sense considerar les seves càrregues familiars, els antecedents de violència domèstica o les particularitats de gènere en l'addicció i el tractament de substàncies.
Referències
Categoria:Drets de la dona Categoria:Presons