El Palau Venier-Manfrin és un edifici arquitectònic de Venècia, situat al barri de Cannaregio amb vistes al canal de Cannaregio, a l'esquerra del palau Savorgnan.
Història Deriva d'un antic palau Priuli construït a la primera meitat del , les restes del qual encara són visibles en algunes parts de la façana posterior.
Dos segles més tard, el palau va passar a Federico Venier, marit d'Elena Priuli, que el va fer reconstruir entre 1734 i 1737 segons un disseny d'Andrea Tirali. Heretat pels seus fills, va ser comprat per Girolamo Manfrin, un conegut empresari tabaquer, el 1788. El nou propietari es va encarregar de remodelar l'edifici segons els nous gustos neoclàssics, recorrent als pintors Giovanni Battista Mengardi i Giuseppe Zais i a l'ornamentista David Rossi. En els anys següents va acumular una gran quantitat de llibres, obres d'art i peces d'història natural, convertint-lo en un veritable museu.
A la mort de Manfrin el 1802, el complex va passar al seu fill Pietro i, el 1835, a la seva filla Giovanna. El 1849, l'herència es va dividir entre els dos fills d'aquesta última, i el palau va acabar en mans de Lina Plattis a Sardenya.
Arquitectura El palau té una façana llarga de tres pisos d'alçada. L'enfocament estilístic de la façana principal, feta de pedra d'Ístria, és vagament neoclàssic, però anticipa elements racionalistes, que es poden veure sobretot en el disseny de les dues files d'obertures quadrades a les dues plantes principals, la primera de les quals està equipada amb balustrades. Aquestes obertures senzilles permeten una il·luminació perfecta dels espais interiors. Cornises de corda i una cornisa dentada a la part superior tallen la façana horitzontalment.
Els interiors estan embellits amb pintures del segle XVIII i objectes d'art de Giuseppe Zais i Giambattista Mingardi. Darrere del palau hi ha un jardí que, juntament amb el gran parc del Palau Savorgnan, s'ha convertit en un parc públic.
Referències
Bibliografia
Venier-Manfrin