Molt soroll per no res (Viel Lärm um nichts), op. 11, és una música incidental d'Erich Wolfgang Korngold, composta entre l’estiu de 1918 i 1919 per a l'obra de William Shakespeare. La va dedicar al director Egon Pollack. Es va estrenar el 6 de maig de 1920 al Palau de Schönbrunn de Viena, amb el compositor dirigint la Filharmònica de Viena. Té una durada aproximada de 45 minuts.
Origen i context El compositor havia entrat en contacte amb Max Reinhardt ja el 1910, coincidint amb l’estrena de la Simfonia núm. 8 de Gustav Mahler a Múnic. En aquell moment, Reinhardt —vint-i-quatre anys més gran que Korngold— ja era una figura consolidada del món teatral berlinès i fins i tot havia estat objecte d’una biografia. El 1912 va posar en escena per primera vegada la comèdia de Shakespeare Viel Lärmen um Nichts —el conegut Much Ado About Nothing— al Deutsches Theater de Berlín. Anys més tard, el 1918, quan va rebre l’encàrrec de tornar-la a dirigir a la Volksbühne de Viena, va proposar a Korngold que en compongués la música incidental. El projecte va anar prenent dimensions cada cop més ambicioses fins al punt que es va haver de traslladar a un espai més gran. Finalment, l’estrena va tenir lloc el 6 de maig de 1920 al Teatre del Palau de Schönbrunn, amb el mateix Korngold al capdavant de la direcció musical.
Korngold havia enllestit la música per a Much Ado About Nothing força abans que la producció de Max Reinhardt arribés a escena el maig de 1920. De fet, més de tres mesos abans ja n’havia preparat una suite orquestral en cinc moviments, que va presentar amb un èxit immediat. Aquesta suite recull diversos fragments breus pensats per a moments concrets de la comèdia, centrada en l’enginyós duel verbal entre Benedick i Beatrice —una «guerra alegre» que acaba transformant-se en una declaració d’amor. Després d’una obertura viva i seductora, apareix una escena íntima —amb un toc subtil d’ironia— situada a la cambra nupcial d’Hero, protagonista d’una trama amorosa paral·lela. Tot seguit, una secció de caràcter còmic i cerimoniós retrata el ridícul constable Dogberry i el seu discret ajudant Verges. El conjunt continua amb un episodi pastoral ambientat en un jardí i culmina amb una animada *hornpipe* destinada a una escena de mascarada.
Recepció Quan l’obra es va estrenar al palau de Schönbrunn, la música de Korngold va ser rebuda amb gran entusiasme. L’èxit encara es va ampliar quan la producció es va traslladar al Burgtheater de Viena, on va assolir prop de vuitanta representacions abans de continuar el seu recorregut al Residenztheater de Múnic. Posteriorment, el compositor en va fer diverses adaptacions: una versió per a violí i piano (quatre moviments, sense l’obertura) i una altra per a piano sol (tres moviments, també sense l’obertura ni l’intermezzo).
Referències
Categoria:Obres d'Erich Wolfgang Korngold Categoria:Composicions musicals del 1919 Categoria:Música incidental