La Cultura de la ceràmica perforada (del 3200 al 2300 abans de la nostra era) és una cultura arqueològica que reflecteix un estil de vida de caçadors-recol·lectors de la transició del mesolític al neolític, al sud d'Escandinàvia, sobretot a les costes de Svealand, Götaland, Illes Åland, el nord-est de Dinamarca i el sud de Noruega.

Fou contemporània, i més tard se superposà a la Cultura Funnelbeaker (dels vasos d'embut), una cultura neolítica que es va originar al sud d'Alemanya, i a la Cultura de la ceràmica cordada, una cultura de l'edat del bronze inicial que s'originà al sud-est de Polònia. La forma de vida se'n basava sobretot en la caça (animals terrestres i marins com les foques), la pesca i la recol·lecció de plantes. S'hi troba una gran quantitat de ceràmica amb forats (d'ací el nom), així com un estil de vida mig sedentari amb presència de pobles. També se n'han trobat restes d'ovelles i porcs, però en una quantitat massa petita per sostenir una economia ramadera. L'agricultura sembla haver-ne estat absent.

La Cultura de la ceràmica perforada planteja preguntes sobre la transició d'un estil de vida de caçadors-recol·lectors (període mesolític) a un altre d'agrícola (període neolític) a Escandinàvia. Abans es pensava que aquest grup neolític s'originava a partir de la Cultura Funnelbeaker, situada més al sud d'Alemanya, que abandonà l'agricultura a causa de latituds massa fredes per al conreu de blat, i tornà a un estil de vida de caçadors-recol·lectors tot i conservar certs trets com la producció de ceràmica i la introducció dels primers animals domesticats a Escandinàvia. Els tipus de ceràmica produïts per les dues cultures difereixen, però, així com la fabricació d'eines i les pràctiques funeràries. A més, alguns estudis paleogenètics mostren que les poblacions de la Cultura de la ceràmica perforada i la Funnelbeaker són genèticament diferents; alguns individus de la Cultura de la ceràmica perforada, però, es van barrejar (és a dir, s'encreuaren amb emigrants neolítics). La recerca ara se centra en l'aculturació de les poblacions autòctones mitjançant el contacte amb poblacions neolítiques assentades més al sud.

Pel que fa a la ceràmica, l'origen de la ceràmica perforada sembla ser més antic i diferent de la ceràmica de la Cultura Funnelbeaker (dels vasos d'embut). S'acosta més a la ceràmica de la Cultura de Narva, i això indica un origen oriental més que no pas neolític. Aquesta mena de ceràmica s'hauria usat per a emmagatzemar i cuinar productes obtinguts en la caça i la pesca. D'això es dedueix que la invenció de la ceràmica no va dependre pas de la invenció de l'agricultura, i que va evolucionar independentment en molts llocs.

Objectes miniatura|Figureta característica d'Åloppe, a Uppland, Suècia esquerra|miniatura|200x200px|Trindyxa (destral redona de pedra), de Gotland, a Suècia La Cultura de la ceràmica perforada (en suec: Gropkeramiska kulturen) deu el nom a l'ornamentació de la ceràmica, normalment amb petits forats redons i línies horitzontals. Els recipients són uniformes i solen tenir bases punxegudes per a facilitar la col·locació a terra o sobre el foc. L'alçada varia des d'uns pocs centímetres fins a 40 cm. Els pobles de la costa est de Suècia han trobat grans quantitats de ceràmica. A Fagervik, a prop de la badia de Bråviken a Östergötland, els arqueòlegs han trobat 170.000 fragments, però poques eines de sílex. La ceràmica de Fagervik ha proporcionat una cronologia de cinc fases:

Fagervik 1 representa la ceràmica de la Cultura de la ceràmica en forma d'embut, mentre que Fagervik 2-4 representen la de la ceràmica perforada. Fagervik 3 i 4 es consideren típics d'aquesta cultura. La ceràmica de Fagervik 4 sol ser molt porosa perquè l'argila es combinava amb pedra calcària. Fagervik 5 consta de peces de la Cultura de la ceràmica cordada.

Les puntes de sageta fetes amb fulles de sílex abunden a la costa oest d'Escandinàvia, i la ceràmica hi és rara. Per això, la Cultura de la ceràmica perforada era menys homogènia que les cultures agrícoles coetànies que la van continuar.

La seua col·lecció d'eines i armes fou en gran part manllevada de les cultures Funnelbeaker i de la ceràmica cordada, tot i que aquestes eren molt conservadores en la producció. La seua ceràmica característica es devia basar en la de probablement es basava en la de Funnelbeaker, però el que era exclusiu de la Cultura de la ceràmica perforada eren les figuretes d'animals d'argila.

Economia i etnologia miniatura|Distribució geogràfica de la Cultura de la ceràmica perforada miniatura|Tjocknacking yxa (destral de mànec gruixut), de Nericia, una destral de pedra característica tant de la Cultura de la ceràmica perforada com de la dels vasos d'embut De l'estudi de la ceràmica es desprén que no hi va haver cap salt tecnològic entre la Cultura dels vasos d'embut i la de la ceràmica perforada, i que les dues semblen haver coexistit amb pocs conflictes. A totes les àrees, l'economia es basava sobretot en la pesca i la caça d'animals terrestres i foques, així com en la recol·lecció de plantes, com es pot veure en jaciments com ara Ajvide a Gotland. Tant ossos d'ovelles com de porcs, però, es troben habitualment en jaciments de la Cultura de la ceràmica perforada, i això indica que alguns aspectes de la forma de vida neolítica no es van pas abandonar quan aquesta cultura va emergir de Funnelbeaker.

Sembla, però, que les poblacions feren una transició, com és el cas de l'illa de Gotland, d'una subsistència agrícola a una de basada en la pesca. L'anàlisi isotòpica indica que els individus de la Cultura dels vasos d'embut es caracteritzaven per una dieta terrestre, mentre que els de la ceràmica perforada tenien una dieta més marina. Ací, els resultats indiquen que dos grups coetanis diferents van coexistir a la mateixa illa durant centenars d'anys amb identitats culturals, estils de vida i dietes diferents.

La singular casa palafit d'Alvastra, al sud-oest d'Östergötland, pertany a la Cultura de la ceràmica perforada en els atuells, però a la dels vasos d'embut per les eines i les armes. La caça i la recol·lecció combinades amb l'agricultura i la ramaderia demostren una economia mixta, que potser era comuna al sud d'Escandinàvia llavors.

Tombes Les seues pràctiques funeràries no són pas ben conegudes, però a Västerbjers, a l'illa de Gotland, s'ha descobert un gran nombre de cementeris, on la pedra calcària ha preservat notablement les tombes. A dins, els arqueòlegs han desenterrat esquelets estirats d'esquena, acompanyats d'eines d'os i banya ben conservades. Molts artefactes importats donen fe dels vincles comercials continus amb el continent escandinau, Dinamarca i Alemanya. Els enterraments són en general inhumacions directament a terra, agrupades en cementeris.

Llengües Els seus vincles amb la Cultura Funnelbeaker (dels vasos d'embut), probablement preindoeuropea, i amb la Cultura de la ceràmica cordada, probablement protoindoeuropea, són debatuts. Com que aquesta llengua no ha deixat pas rastre, les seues afiliacions lingüístiques continuen sent un misteri. S'ha suggerit que la gent d'aquesta cultura parlava una llengua relacionada amb les llengües ugrofineses i va proporcionar característiques lingüístiques úniques subjacents a la hipòtesi del substrat germànic.

Així, doncs, s'han suggerit préstecs lèxics dels caçadors-recol·lectors d'aquesta cultura al protogermànic, en concret, la possible adopció del protogermànic *selhaz 'segell' (noruec antic: selr, anglés antic: seolh, alt alemany antic: selah) així com protobaltofinés *šülkeš 'segell' (finés: hylje, estonià: hüljes), que provindria de la cultura subneolítica de la Ceràmica perforada amb una influència predominantment marina.

Poblacions i genètica L'anàlisi de l'ADN de restes humanes d'antics habitants escandinaus indica que els habitants de la Cultura de la ceràmica perforada no són pas els ancestres directes de la majoria dels escandinaus moderns (inclosos els sami del nord d'Escandinàvia), sinó que estan més relacionats amb les poblacions contemporànies de l'àrea bàltica oriental. Aquestes troballes donen suport a hipòtesis derivades d'anàlisis arqueològiques que proposen una substitució de la població neolítica o postneolítica d'Escandinàvia. Aquestes dades són coherents amb la idea que el Bàltic oriental és un refugi genètic per a algunes poblacions de caçadors-recol·lectors europees.

Un estudi genètic publicat el 2019 confirma aquestes troballes i demostra que els individus de la cultura posterior de la destral de batalla (Cultura de la ceràmica cordada) no són pas descendents genètics directes dels grups de la Ceràmica perforada. Aquest canvi genètic sols es pot explicar per una emigració a Escandinàvia de persones amb una gran proporció d'ascendència de les estepes pòntiques (Cultura iamna).

Un estudi publicat el 2020 conclou que l'arribada a Escandinàvia dels pastors de la Cultura de la ceràmica cordada va influir culturalment, però no genèticament (mitjançant migració o intercanvi de parelles), en els habitants de la Cultura de la ceràmica perforada.

Així doncs, aquests caçadors-recol·lectors (tant pel que fa a l'estil de vida com a la genètica) de la Cultura de la ceràmica perforada van coexistir molt a prop (però sense un flux genètic significatiu) amb les poblacions de la Cultura dels vasos d'embut en el 4 mil·lenni abans de la nostra era, i amb la Cultura de la ceràmica cordada (destrals de combat), a la primera meitat del 3r mil·lenni abans de la nostra era.

Referències

Categoria:Cultures neolítiques d'Europa Categoria:Història d'Escandinàvia