La Veronica aragonensis és una planta amb flors del gènere Veronica que actualment s'inclou dins de la família de les plantaginàcies. És una espècie endèmica de la península ibèrica amb tres nuclis disjunts coneguts: 2 a la Ribagorça aragonesa i un tercer a més de 500km, a la serra de la Sagra, a Granada.

Descripció Totes les veròniques són bastants semblants, amb les fulles oposades i les típiques flors petites, amb dos estams divergents i la corol·la amb quatre pètals soldats únicament a la base, dels quals un és més petit, de color lilós o rosaci, amb les venes tenyides de color més fosc, agrupades en un raïm.

Algunes d'elles tenen en comú el fet de ser petites herbes o mates, més o menys llenyoses que viuen en ambients extrems de l'alta muntanya. Aquest seria el cas de la V.aragonensis però també V.aphylla, V.alpina, V.bellidiodes, V.nummularia, V.fruticulosa... V.aragonensis es diferencia bastant bé de la resta per que seria la única on les flors surten clarament a l'axil·la de les fulles. També són axil·lars a la verònica afil.la, una espècie propera però que normalment té les fulles reunides en una roseta basal i les flors en un raïm llargament pedunculat que surt d'enmig d'aquesta roseta i pren tot l'aspecte d'un raïm terminal. Com que aquests caràcters són una mica variables, per distingir clarament aquestes dues espècies cal fixar-nos en les fulles i els fruits: ambdues tenen fulles finament dentades i poden ser més o menys pubescents, però les de V.aragonensis són més petites i proporcionalment més estretes (7-11x2-4 mm) i la càpsula (fruit) és aproximadament tant llarga com els sèpals. En canvi les de V.aphylla poden fer entre 6-50x4-30 mm i les peces del calze són molt més curtes que les càpsules.

En general, V.aragonensis és una petita mata amb la base llenyosa i les tiges reptants que difícilment supera un pam d'alçada. Els raïms tenen poques flors, normalment entre 3 i 8, curtament pedunculades.

Hàbitat i distribució És una espècie que viu en tarteres i llocs pedregosos, preferentment sobre pedra calcària a l'alta muntanya (estatge alpí o subalpí), als Pirineus normalment entre 1100 i 2500 metres d'altitud.

Als Pirineus se n'ha trobat únicament a dos nuclis de la provincia d'Osca (un als Pirineus axials i l'altre a la zona de la serra de Guara), arribant fins a la comarca de la Ribagorça, al Turbó i Bissaürri. Fa relativament poc temps se'n va localitzar un tercer nucli a la sierra de la Sagra, prop de Sierra Nevada. No hi ha cap cita confirmada a Catalunya, però com que viu molt a prop i en ambients particularment poc accessibles, no es pot descartar que es pugui trobar en alguna altra tartera de pedra calcària dels Pirineus centrals.

Taxonomia Veronica aragonensis va ser descrita inicialment com Veronica humifusa per Pietro Bubani (1806–1888) de manera pòstuma el 1897 a l'obra "Flora pyrenaea". Ara bé, Willkomm havia citat anteriorment a "Prodromus florae hispanicae"(1893) unes poblacions de la serra de la Sagra, amb el nom de Veronica repens var.macrocarpa, que havien trobat Pietro Porta (1832 1923) i Gregorio Rigo (1841-1922), uns altres botànics italians que havien fet algunes campanyes botàniques per Espanya i les illes Balears, i que ningú va relacionar amb l'espècie de Bubani, per la qual cosa habitualment es citava a aquest tàxon com un endemisme del Pirineu Central.

El nom definitiu i acceptat generalment per tots els autors actuals, és de 1942 i es deu al botànic alemany Georg Stroh(1864–1942).

Referències

Enllaços externs Imatges de l'espècie a Herbari de Jaca Imatges de l'espècie a Flora vascular de Andalucía

Categoria:Veronica