Karà-Bom és un jaciment arqueològic del paleolític superior datat a 46620 +/- 1750 abans de la nostra era. És al sud de Sibèria. És un dels jaciments més antics de Sibèria, juntament amb Karà-Teneix, Kandabàrovo i Podzvonskaya.
Ubicació El jaciment de Karà-Bom és al massís de l'Altai, al sud de Sibèria, a Rússia. Políticament, és en el districte d'Ongudaysky, a la República de l'Altai, a Rússia. Geogràficament, el lloc es troba a 4 km al sud-oest del poble de Yelo, als peus d'un penya-segat. És a la zona de la desembocadura del riu Semisart, on aquest desemboca a la vall del riu Kaerlyk.Деревянко А. П., Петрин В. Т., Рыбин Е. П. и др. Палеолитические комплексы стратифицированной части стоянки Кара-Бом, Новосибирск, 1998.
A l'àrea excavada de 301 m², s'identificaren 13 capes estratigràfiques, de les quals 8 contenien rastres d'ocupació. Dues de les capes inferiors corresponen al mosterià, i les restants pertanyen al període primerenc del paleolític superior tardà.Деревянко А. П., Петрин В. Т., Рыбин Е. П. «Характер перехода от мустье к палеолиту на Алтае (по материалам стоянки Кара-Бом)». Arxivat des de l'original el 21 d'octubre de 2017. Археология, этнография и антропология Евразии.- 2000.- núm. 2 (2).- С. 33-52.
Descobriment El va descobrir el 1980 l'arqueòleg A. P. Okladnikov. Les primeres recerques les va realitzar per Alexei P. Okladnikov entre els anys 1980 i 1981. Més tard, A. P. Derevyanko i V. T. Petrin hi van dur a terme estudis entre el 1987 i el 1993.
Datació Karà-Bom s'ha datat del 46620 +/- 1750 anys calibrats abans de la nostra era. És considerat el lloc més antic en aquest conjunt de dades, i s'utilitza per a representar el punt d'origen de l'expansió de la població.
Artefactes El jaciment de Karà-Bom presenta conjunts lítics consistents en puntes tallades amb la tècnica Levallois (clàssiques i allargades). El jaciment representa una etapa clau en l'expansió dels humans moderns, associada al paleolític superior inicial, a la important onada migratòria i a la dispersió cultural dels primers humans moderns (Homo sapiens) a través d'Euràsia, caracteritzada per un conjunt específic d'eines de pedra. Aquesta se suposa que va eixir del sud-oest d'Àsia poc abans de 47000 abans de la nostra era. Una de les següents etapes fou Ust-Ishim. Aquesta onada migratòria sembla haver culminat en la Cova de Batxo Kiro i Oase, i no arribà pas a Europa occidental."Al llarg d'un domini geogràfic que cobreix una gran porció d'Euràsia, el paleolític superior inicial mostra una sèrie de trets compartits en termes de producció de blanks (peces en brut). Tot i que la seua cronologia exacta encara és investigada, l'inici de la seua expansió fora del sud-oest d'Àsia probablement és anterior al 47000 abans de la nostra era, com suggereixen les datacions obtingudes a Bohunice (Richter et al., 2009) i Karà-Bom (Goebel et al., 1993). Aquesta expansió primerenca estaria més d'acord amb una data més antiga per al començament del paleolític (Marks, 1983) que amb les produïdes a Ksar Akil (Douka et al., 2013) i Üçagızlı (Kuhn et al., 2009). El recent descobriment del fèmur de Ust'-Ixhim a Sibèria, directament datat en 45000 abans de la nostra era i que és indiscutiblement modern tant anatòmicament com genètica, completa els descobriments més fragmentaris de Ksar Akil (capa XXV), Üçagızlı i Batxo Kiro (capa 11), i dona suport a la idea que el paleolític representa una onada de migracions d'humans totalment moderns. Aquesta onada, però, podria no haver tingut un èxit complet i aparentment no va arribar a Europa occidental."Els jaciments d'humans moderns inequívocs a Sibèria i Àsia oriental on es van trobar restes humanes modernes comencen amb Ust-Ixhim (45000 abans de la nostra era) o Tianyuan (c. 40000 ae), seguit de llocs significativament posteriors com el jaciment arqueològic de Yana (c. 32000 ae).
center|miniatura|416x416px|Karà-Bom i altres importants restes humanes del paleolític superior inicial i llocs d'assemblatge de pedres
Referències
Categoria:Jaciments arqueològics de Rússia Categoria:Jaciments del Paleolític superior Categoria:República de l'Altai