El Grup de Brigada d'Infanteria Jueva, més conegut com a Grup de Brigada Jueva o, simplement, Brigada Jueva,Medoff (2002), page 111 va ser una formació militar de l'exèrcit britànic durant la Segona Guerra Mundial. Es va formar a finals de 1944 i va ser reclutat principalment entre jueus del Yishuv del Mandat de Palestina. Estava comandat principalment per oficials anglo-jueus. La Brigada Jueva va servir en les últimes etapes de la Campanya d'Itàlia, participant en l'ofensiva de la primavera de 1945 a Itàlia. Va ser dissolta el 1946.
Després de la guerra, alguns membres de la brigada van ajudar els supervivents de l'Holocaust a emigrar il·legalment al Mandat de Palestina com a part d'Aliyah Bet, desafiant les restriccions britàniques. Altres membres van formar els grups de vigilants Gmul i Tilhas Tizig Gesheften, que van assassinar centenars de criminals de guerra alemanys, austríacs i italians.
Fons miniatura| Pin de la Brigada Jueva Relacions anglo-sionistes Després de la Primera Guerra Mundial, els imperis britànic i francès van substituir l'Imperi Otomà com a potències preeminents a l'Orient Mitjà. Aquest canvi va apropar l'objectiu del moviment sionista de crear un estat jueu. La Declaració Balfour indicava que el govern britànic donava suport en principi a la creació d'una pàtria jueva a Palestina, marcant el primer suport oficial als objectius sionistes. Això va conduir a un augment de l'emigració jueva entre 1918 i 1921, conegut com la "Tercera Aliyà".Goldstein, Joseph (1995). Jewish History in Modern Times, p. 122–123
La Societat de Nacions va incorporar la Declaració al Mandat britànic de Palestina el 1922. La immigració jueva va continuar durant les dècades del 1920 i del 1930, i la població jueva va augmentar en més de 400.000 habitants abans de l'inici de la Segona Guerra Mundial. miniatura| El brigadier Ernest Benjamin, comandant de la Brigada Jueva, inspecciona el 2n Batalló a Palestina, a l'octubre de 1944.
El 1939, el govern britànic de Neville Chamberlain va semblar rebutjar la Declaració Balfour al Llibre Blanc de 1939, abandonant la idea d'establir un Domini Jueu. Quan el Regne Unit va declarar la guerra a l'Alemanya nazi el setembre de 1939, David Ben-Gurion, el cap de l'Agència Jueva, va declarar: "Lluitarem contra el Llibre Blanc com si no hi hagués guerra, i lluitarem la guerra com si no hi hagués cap Llibre Blanc".Blum, Howard. The Brigade. p. 5.
Orígens de la Brigada Jueva Chaim Weizmann, el president de l'Organització Sionista (ZO), va oferir al govern britànic la plena cooperació de la comunitat jueva al Mandat de Palestina. Inicialment, els britànics van autoritzar l'allistament de voluntaris palestins al Reial Cos de Servei de l'Exèrcit (RASC) i al Reial Cos de Pioners, amb la condició que s'acceptés un nombre igual de jueus i àrabs. L'Agència Jueva va rastrejar ràpidament les oficines locals de la Borsa de Treball per reclutar prou aturats àrabs com a "voluntaris" per igualar el nombre de voluntaris jueus, i d'altres van ser reclutats dels estrats més baixos de la població àrab, oferint recompenses en efectiu per l'allistament.For the whole history of the 1915–1943 units formed in Palestine, see Marcel Roubiçek, "Echo of the Bugle", Franciscan Printing Press, Jerusalem 1975
La qualitat dels reclutes era, com no podia ser d'altra manera, abismalment baixa, amb una taxa de deserció molt alta, sobretot entre el component àrab, de manera que al final, la majoria de les unitats van acabar formades en gran part per jueus. Els voluntaris es van formar en una unitat de mulers de la RASC i una Companyia Operativa Portuària de la RASC, i en les companyies pioneres 601 a 609. De les companyies pioneres, totes menys dues es van perdre a Grècia, i la majoria es van veure obligades a rendir-se després de no poder evacuar a temps. Les dues últimes companyies van ser retornades a Palestina i dissoltes allà.For the whole history of the 1915–1943 units formed in Palestine, see Marcel Roubiçek, "Echo of the Bugle", Franciscan Printing Press, Jerusalem 1975 miniatura| Voluntaris marxant pel carrer Allenby de Tel Aviv a favor de l'allistament a l'exèrcit britànic, el 13 de juliol de 1940 A partir de 1942, es van formar un gran nombre d'unitats mixtes àrabs-jueves palestines, amb la mateixa composició ètnica mixta i els mateixos problemes de qualitat que es trobaven a les Companyies Pioneres. Aquestes incloïen sis Unitats de Transport RASC (jueves) ,Numbered 148, 178, 179, 405, 468, and 650. un Servei Territorial Auxiliar femení i un Servei Territorial de la Força Aèria Femení,Respectively 3,500 and 500 strong. i diversos auxiliars en unitats locals del Cos d'Artilleria de l'Exèrcit Reial, els Enginyers Reials i el Reial Cos Mèdic de l'Exèrcit. També es van reclutar voluntaris jueus per servir en bateries d'artilleria costanera que defensaven Palestina. El personal logístic jueu de Palestina va ser desplegat a la Batalla de França, la Invasió de Grècia, la campanya del Nord d'Àfrica i la campanya d'Itàlia fins i tot abans de l'arribada de la Brigada Jueva. Mentre estaven desplegades per dur a terme tasques logístiques, les unitats estaven equipades amb armes i participaven en combat quan calia.Beckman, p. 38-45[https://wwv.yadvashem.org/odot_pdf/Microsoft%20Word%20-%206216.pdf The Meeting Between the Jewish Soldiers from Palestine Serving in the British Army and “She’erit Hapletah”]
Els britànics van reclutar jueus com a comandos en petit nombre. El 1940 es va formar el 51è Comando per a voluntaris de Palestina, compost predominantment per voluntaris jueus amb una minoria d'àrabs també. La unitat va lluitar a l'Àfrica Oriental contra els italians. El 1942, el Grup d'Interrogatori Especial, una unitat de comando composta principalment per jueus de parla alemanya de Palestina, es va desplegar al nord d'Àfrica. Alguns jueus de Palestina també es van allistar en unitats d'artilleria i mèdiques, la Royal Air Force i la Royal Navy.
No hi havia cap formació designada totalment jueva i apta per al combat. Grups jueus van sol·licitar al govern britànic la creació d'aquesta força, però els britànics s'hi van negar. En aquell moment, el Llibre Blanc de 1939 estava en vigor, limitant la immigració jueva i les compres de terres. Les autoritats britàniques inicialment van dubtar a reclutar jueus de Palestina per a rols d'infanteria.
El nucli del que més tard es convertiria en la Brigada Jueva es va formar quan els britànics van començar a reclutar voluntaris jueus de Palestina per al Reial Regiment del Kent Oriental ("els Buffs"), per ser utilitzats com a guàrdies per a instal·lacions militars, inclosos els camps de presoners de guerra a Palestina. Els reclutes van rebre una formació que emfatitzava la disciplina però incloïa poca pràctica amb foc real. Els voluntaris àrabs van ser reclutats en companyies separades. L'agost de 1942 es va formar el Regiment de Palestina. Les companyies Buffs existents van ser absorbides pel Regiment de Palestina. El reclutament va continuar, però estava plagat pel mateix reclutament mixt i els seus problemes de baixa qualitat associats. El regiment va ser anomenat despectivament els "Cinc Regiments Piastre", a causa del gran nombre de "voluntaris" àrabs que s'havien allistat només per la bonificació en efectiu proporcionada per l'Agència Jueva. El Regiment de Palestina finalment va acabar consistent en tres batallons jueus i un àrab. Tenia la funció de guàrdia a Palestina i Egipte.For the whole history of the 1915–1943 units formed in Palestine, see Marcel Roubiçek, "Echo of the Bugle", Franciscan Printing Press, Jerusalem 1975.
A diferència dels batallons d'infanteria, altres unitats que més tard passarien a formar part de la brigada es van formar anteriorment i tenien experiència prèvia. El 1940, durant la campanya de bombardeig de l'Eix contra el Mandat de Palestina, els britànics van decidir reclutar jueus com a artillers antiaeris després d'un atac aeri italià particularment mortal contra Tel Aviv. L'octubre de 1940 es va formar la 1a Bateria Antiaèria Lleugera de Palestina, que va entrar en funcionament el 1941. La unitat va defensar Palestina de nous atacs aeris i va servir amb les forces britàniques en altres llocs del Mediterrani. La 643a Companyia d'Enginyeria de Camp dels Enginyers Reials, originalment la 743a Companyia d'Obres Artesanals, es va formar el setembre de 1941. Inicialment va servir a Palestina, construint bases militars i fortificacions, abans de proporcionar suport a les forces britàniques al nord d'Àfrica i Itàlia. A més, la 178a Companyia General de Transport, RASC, que es va formar el febrer de 1941, també va servir amb les forces britàniques al nord d'Àfrica i posteriorment a Itàlia. També va ser una de les primeres unitats a utilitzar àmpliament les insígnies hebrees i sionistes.Rocca, Samuele: The Fighting Experience of the Jewish Brigade Group and Its Influence on the Creation of the IDF
Des del començament de la guerra, l'Agència Jueva havia intentat establir un exèrcit jueu per lluitar al costat dels aliats. Les primeres negociacions entre els líders sionistes i els funcionaris britànics van tenir lloc ja al setembre de 1939. Del 1940 al 1941, els líders sionistes van sol·licitar que es formés una divisió completa composta per jueus de Gran Bretanya, els dominis i les comunitats de refugiats, però això va ser rebutjat a l'octubre de 1941. Els líders sionistes van centrar els seus esforços en el reclutament de jueus a Palestina.
Després que les potències aliades fessin públics els primers informes de les atrocitats nazis de l'Holocaust a la primavera i principis de l'estiu de 1942, el primer ministre britànic Winston Churchill va enviar un telegrama personal al president dels Estats Units, Franklin D. Roosevelt, suggerint que "els jueus... de totes les races tenen dret a atacar els alemanys com un cos recognoscible". El president va respondre cinc dies després dient: "No percebo cap objecció..."
El febrer de 1944, es van reprendre les negociacions entre l'Agència Jueva i els funcionaris britànics sobre una força de combat jueva. Els funcionaris britànics es van oposar a la creació d'una gran força de combat jueva, per por que reforcés les reivindicacions nacionals jueves, provoqués l'oposició àrab i es convertís en la base de la rebel·lió jueva contra el domini britànic. Com a compromís, van proposar formar un grup de brigada en lloc d'una força més gran. Els desacords van persistir, sobretot a causa que els britànics consideraven el desplegament de la força jueva prevista al teatre de l'Extrem Orient, al qual s'oposava l'Agència Jueva. Chaim Weizmann va eludir les negociacions i va apel·lar directament a Churchill. Churchill va acceptar formar una força de combat jueva, preferint que fos una brigada més petita en lloc d'una divisió completa. Va recomanar formalment al Secretari d'Estat la formació d'aquesta brigada i que es desplegués per lluitar a Itàlia. Segons Rafael Medoff, Churchill va consentir perquè estava "commogut per la massacre del judaisme hongarès [i] esperava impressionar l'opinió pública americana." El 9 d'agost, el Gabinet de Guerra va aprovar la proposta de Churchill. El 29 d'agost, Churchill va anunciar al Parlament l'acord del govern britànic per formar un grup de brigada jueva.
La Brigada Jueva Creació miniatura|1r Batalló de la Brigada Jueva en desfilada El 20 de setembre de 1944, un comunicat oficial del Ministeri de Guerra va anunciar la formació del Grup de Brigada Jueva de l'Exèrcit Britànic. El quarter general del Grup de Brigada Jueva es va establir a Egipte a finals de setembre de 1944. La formació va rebre el nom de grup de brigada per la inclusió sota el comandament d'un regiment d'artilleria.