Persones, llocs i coses (títol original en anglès People, Places and Things) és una obra del dramaturg britànic Duncan Macmillan. Ha estat versionada al català com a "Projecte pedagògic: Exercici escènic dins del grau en Arts Escèniques de l'ERAM" i estrenada el febrer de 2026 a El Canal de Salt.Persones, llocs i coses a Ticketic
Argument Acte 1 L'Emma, una actriu de teatre, es desmaia durant els assajos d'una representació de La gavina de Txékhov, a causa de l'abús d'alcohol i drogues; l'empresa per a la qual treballa l'acomiada i li exigeix que es desintoxiqui per tornar a actuar. Sense voler-ho, l'Emma s'inscriu en una clínica de rehabilitació, inicialment decidida a quedar-s'hi només el temps necessari per ser declarada neta i tornar a la feina: de fet, acaba quedant-s'hi diversos mesos.
Després d'un llarg i difícil tractament de drogues, l'Emma comença a interactuar amb la comunitat de la clínica: algunes infermeres i metges són, de fet, expacients, que hi treballen per romandre sota observació; aquest és el cas de la infermera Foster, que immediatament sent simpatia per l'Emma. Fins i tot la metgessa que la té en tractament (que s'assembla inquietantment a la seva mare) està particularment interessada en el seu cas i li ofereix un mètode singular d'autoajuda que porta la pacient a enfrontar-se directament a "persones, llocs i coses" que desencadenen la seva addicció. L'Emma accepta provar el mètode malgrat el seu fort escepticisme, que la porta a rebutjar durant molt de temps les sessions de grup que ofereix el programa.
Un temps després, l'Emma ha completat gran part del programa, però no pot ser declarada neta si no assisteix a les sessions de grup; per tant, es veu obligada a participar-hi. El seu nou psicoterapeuta l'empeny a parlar obertament dels traumes que la van portar a les addiccions; ella respon mostrant totes les seves habilitats d'actuació, explicant històries inversemblants (en les quals, però, s'amaguen fragments de veritat). Això li provoca l'hostilitat de Mark, un altre pacient; la situació empitjora amb l'entrada de Paul, un pacient que havia estat apartat del grup per haver introduït heroïna a la clínica: intenta demanar disculpes al grup i li diu a l'Emma que havia començat a prendre drogues després que la seva parella hagués mort d'una sobredosi. Quan els altres pacients es neguen a readmetre'l, l'Emma emfatitza vehementment la hipocresia del grup, iniciant així una baralla; per tant, el psicoterapeuta amenaça d'expulsar-la també, cosa que resultaria en la impossibilitat de ser declarada curada.
L'Emma decideix continuar assistint a les sessions de grup, durant les quals els pacients poden "practicar", és a dir, escenificar moments en què, després de la teràpia, entraran en contacte amb les causes de la seva addicció, per tal d'estar entrenats per evitar-la. L'Emma es nega tossudament a participar en aquestes posades en escena, malgrat la insistència de Mark (que, després de la reticència inicial, anhela sincerament ajudar-la); és precisament amb ell que l'Emma s'obre per primera vegada: revela el seu nom real, Sarah; li parla del seu estimat germà, que malgrat una vida molt més estable havia mort d'una hemorràgia cerebral; parla de la seva mala relació amb els seus pares. Diu que va triar ser actriu per poder viure moltes vides meravelloses en lloc de la seva pròpia i miserable; després compara la seva experiència a la clínica amb la del teatre, insinuant que cap de les dues la salvarà.
Un temps després, Mark és declarat curat i pot abandonar la clínica; durant la festa en honor seu, l'Emma entra en un estat d'alteració notable i revela violentament les mateixes veritats que havia dit a Mark a tots els seus companys; davant de totes les mentides que va dir, tothom li dóna l'esquena: la noia abandona la clínica i s'emborratxa en una discoteca, i acaba col·lapsant.
Acte 2 Dos mesos després de la seva fugida, l'Emma torna a caure en les seves addiccions i torna a la clínica per desintoxicar-se; aquesta vegada, però, apareix més decidida i submisa. Aquí assenyala tots els canvis que ha experimentat la clínica durant la seva absència: Mark es va convertir en infermer i va substituir Foster, que va morir després d'haver tornat a caure en l'addicció a les drogues; Paul va trobar consol en la religió, cosa que, tanmateix, el va impulsar a beure encara més. El Doctor inicialment es mostra hostil cap a ella, i tant ella com Mark dubten que mai es recuperi realment a causa de la seva negativa a afrontar el seu trauma.
De fet, l'Emma es mostra molt col·laboradora i torna a confiar en en Mark, dient-li que havia assumit la professió d'actriu per pura casualitat: el seu primer paper va ser per a una companyia en una fira, durant el qual va pronunciar un discurs motivacional molt trivial. Per tant, admet que mai no s'ha afrontat realment a la mort del seu germà, i que voldria l'aprovació de la seva mare, que sempre s'hi ha oposat en totes les decisions que ha pres. Un temps més tard, fins i tot accepta escenificar, durant una sessió de grup, l'enfrontament amb els seus pares: per primera vegada, l'Emma s'hi enfronta i admet el seu propi malestar. Això porta el Doctor a declarar-la curada.
L'Emma torna a casa dels seus pares, on intenta replicar el que ha escenificat a la clínica; les coses no van com haurien de sortir: el pare diu que no la creu i l'acusa d'egoisme, dient que hauria hagut de morir en lloc del seu germà; la mare diu que creu que l'Emma mai podrà sortir de les seves addiccions. De fet, la mare ha conservat totes les drogues que, abans de la rehabilitació, l'Emma li havia demanat que destruís; per tant, està condemnada a romandre amb persones, llocs i coses que li causen addicció.
A l'última escena, l'Emma va enunciar de manera poc emfatitzada el mateix discurs motivacional que li havia valgut el seu primer compromís com a actriu.
Història de la producció La producció inaugural va ser dirigida per Jeremy Herrin i representada al Dorfman Theatre del Royal National Theatre de Londres el 2015. L'obra va ser àmpliament elogiada per la crítica per la seva representació de l'addicció, i Denise Gough, en el paper central, va guanyar el Premi del Circle de la Crítica a la Millor Actriu. La producció es va transferir al Wyndham's Theatre el 2016. Denise Gough va guanyar el premi Olivier a la millor actriu pel seu paper.Review La producció va fer una gira pel Regne Unit amb Lisa Dwyer Hogg com a Emma des del setembre del 2017 i es va transferir amb Gough a St. Ann's Warehouse a Nova York l'octubre de 2017.
L'obra va tornar al West End el 2024 per a una temporada de 14 setmanes al Trafalgar Theatre, amb Denise Gough repetint el seu paper d'Emma.
Ha estat representada en castellà, en versió de Pablo Messiez al Teatro Espanyol el novembre de 2025.Personas, lugares y cosas al Teatro Español Per la seva representació d'Emma, Irene Escolar va guanyar el Premi Unión de Actores a la millor actriu protagonista de teatre el 2026.Patricia López Arnaiz, Miriam Garlo, Nagore Aranburu y Elvira Mínguez, ganadoras en los 34º Premios de la Unión de Actores y Actrices, CIMA, 19 de març de 2026
Premis i nominacions Any Premi Categoria Nominat Resultat2015Critics' Circle Theatre AwardMillor actriuDenise Gough 2016 Premis Laurence Olivier Millor obra nova Millor actriu Denise Gough Millor so Tom Gibbons Millor il·luminació James Farncombe WhatsOnStage Award Millor obra nova Millor actriu Denise Gough 2018 Premi Drama Desk Millor obra de teatre Millor actriu en una obra de teatre Denise Gough Millor actriu destacada en una obra de teatre Barbara Marten Director d'obra de teatre Jeremy Herrin Disseny escènic d'obra de teatre Bunny Christie Disseny de so d'obra de teatre Tom Gibbons Disseny de projecció Andrzej Goulding
Referències
Categoria:Obres de teatre en anglès Categoria:Obres del 2015