miniatura|La quadriga de la Porta de Brandenburg de Johann Gottfried Schadow (1793) L'Escola d'Escultura de Berlín (en alemany: Berliner Bildhauerschule) fou un moviment artístic d'escultors monumentals amb una tendència realista i naturalista, actius a Berlín al segle XIX, fins a la Primera Guerra Mundial. Els historiadors de l'art situen l'inici d'aquesta escola al voltant del 1785 amb Schadow. Acaba amb la generació d'escultors formats per Reinhold Begas. Christian Daniel Rauch, alumne de Schadow, és un representant notable d'aquesta escola. A la fi del XIX, alguns dels estudiants de Begas es van girar cap al modernisme. Els defensors del classicisme es van reagrupar al voltant de Georg Kolbe i de Richard Acheibe.
L'Escola d'Escultura de Berlín estava formada per uns quatre-cents escultors. miniatura|Johann Gottfried Schadow i la maqueta de la seua estàtua de Luter (1821) per a Wittemberg
El realisme de Schadow Johann Gottfried Schadow, deixeble d'Andreas Schlüter, s'oposava al Romanticisme amb un realisme sovint cru. L'estàtua de cos sencer del general de cavalleria Hans Joachim von Zieten (1799) és típica, segons Uta Lehnert, de la monumentalitat realista de Schadow. En la controvèrsia amb Goethe, que rebutjava el realisme prosaic dels berlinesos, Schadow va escriure: "El veritable art resideix precisament en la representació de la veritat, no en la imitació servil d'ideals estrangers ...".
L'escola Rauch miniatura|Christian Daniel Rauch va afirmar la tendència realista de l'Escola de Berlín miniatura|Reinhold Begas: Bust d'Adolph von Menzel, cap al 1875-76 Tres anys abans del seu mestre, un deixeble de Schadow, Christian Daniel Rauch, havia creat un bust de Goethe "que mostra el subjecte amb total realisme, resolt i seré, com un déu olímpic atemporal." El classicisme de Rauch i la seua escola prestava poca atenció als detalls anatòmics i de vestit. Expressava les característiques úniques del subjecte per la continuïtat dels trets, la tensió de les superfícies i el rigor formal. Les seues obres estan imbuïdes de l'ideal clàssic alemany".
L'estudi que Rauch havia establert a Berlín en tornar de Carrara, anomenat Lagerhaus, es considerava el laboratori de l'Escola d'Escultura de Berlín. Els seus deixebles van exportar el seu estil d'expressió per tota Europa i els Estats Units, i al seu torn van fundar les seues escoles. Albert Wolff, Gustav Blaeser, Friedrich Drake, Fritz Schaper, Rudolf Siemering, Merchior zur Strasen, Elisabet Ney i Albert Manthe són representants de l'Escola Rauch.
Begas i el retorn neobarroc De l'ethos de Rauch al pathos de Begas En el clima eufòric que acompanyà la unificació alemanya el 1871 i l'impuls de l'era dels Fundadors, la simplicitat austera dels seguidors de Rauch ja no estava de moda. L'estil neobarroc de Reinhold Begas, en canvi, permetia l'expressió d'aspiracions d'aparença i benestar material. L'aparició de tombes monumentals cobertes d'estàtues, com les que es veuen al cementeri de Dorotheenstadt, posà fi a la severitat de les formes, a favor d'un naturalisme expressiu, a vegades exagerat, amb exuberants tendències decoratives. Per a l'exposició que Peter Bloch va dedicar el 1990 a l'Escola d'Escultura de Berlín 1786-1914, el pòster contrasta clarament els dos corrents de l'Escola: Ètica i Pathos, és a dir, l'ètica de l'Escola de Rauch i el pathos neobarroc de Begas. A més de Begas, els principals representants del moviment neobarroc són el seu contemporani més jove, Karl Begas,Norbert Pfretzschner, Cuno von Uechtritz-Steinkirch i Gustav Eberlein.
Una obra mestra: la Siegesallee de Berlín El Monument Nacional a l'Emperador Guillem I de Begas, erigit entre els anys 1889 i 1897 a la plaça del Palau de Berlín és l'epítom de la monumentalitat. El seu excés arquitectònic culmina a la Siegesallee, l'avinguda triomfal del seu mecenes, Guillem II, a qui alguns berlinesos van anomenar el Carreró de les Nines. Vint-i-set escultors, coordinats per Reinhold Begas, feren aquests 32 busts o efígies de cos sencer de monarques de Brandenburg i Prússia.De : Kraftprobe für die Berliner Bildhauerschule.
Segons Uta Lehnert, "la Siegesallee era la pedra de toc de l'Escola de Berlín", que va mostrar totes les facetes del seu talent en la varietat dels seus modes d'expressió. Entre els artistes implicats hi havia August Kraus, que, juntament amb Louis Tuaillon, Bernhard Heisingi August Gaul, van adoptar l'enfocament oposat al neobarroc de Begas abans d'unir-se a la Secessió de Berlín, i és considerat un dels pioners del modernisme. El moviment de la Secessió de Berlín, però, "trobà menys ressò en l'escultura que en la pintura".De .
Tendències modernistes El classicisme de l'Escola d'Escultura de Berlín es reflecteix sobretot en les estàtues de Georg Kolbe i, fins a la dècada del 1950, en les composicions i retrats de Richard Scheibe, així com en Renée Sintenis. Sintenis i Scheibe es van formar en l'Acadèmia de Belles Arts de Berlín després del 1945, que a mitjans dels anys cinquanta va veure dues concepcions oposades. Richard Scheibe passà a un segon pla, mentre que Hans Uhlmann i les seues composicions abstractes de metall, ridiculitzades pels nazis com a artistes degenerats, ocupen un lloc central. Una deixebla de Scheibe, Katharina Szelinski-Singer, es negà a seguir les tendències artístiques modernes i continuà en la vena figurativa del seu mestre, si més no en la seua primera obra pública, el monument dedicat a les Dones de les Ruïnes (Berlín-Neukölln, 1955). És per això que els historiadors de l'art continuen situant Szelinski-Singer com a successora del període berlinés de Wilhelm Lehmbruck, en el llinatge de Georg Kolbe, Käthe Kollwitz, Ernst Barlach, Gerhard Marcks i Renée Sintenis, i del seu mestre, Richard Scheibe.Wolfgang Schulz, Annäherung an ein Lebenswerk. In: Segons Helmut Börsch-Supan, l'Escola de Berlín, més enllà de la multiplicitat de les seues ramificacions, es caracteritza sobretot pel tractament de la imatge del cos humà.
Algunes figures destacades de l'Escola de Berlín
Al voltant de Schadow Heinrich Kaehler Johann Gottfried Schadow Friedrich Tieck Theodor Kalide
Taller de Rauch miniatura|Victòria en la Columna de la Victòria a Berlín, de Friedrich Drake
Gustav Blaeser Alexandre Calandreli Friedrich Drake Erdmann Encke August Fischer Hugo Hagen Ernst Herter Theodor Kalide August Kiß Albert Manthe Julius Moser Christian Daniel Rauch (fundador) Fritz Schaper (entre l'Escola de Rauch i el neobarroc) Rudolf Siemering Albert Wolff Martin Wolff
Taller de Begas (moviment neobarroc) Hans Arnold Robert Baerwald Karl Begas Reinhold Begas (fundador) Gustav Eberlein Hans Weddo von Glümer Otto Lessing Norbert Pfretzschner Walter Schott Cuno von Uechtritz-Steinkirch
Moviment modern miniatura|Monument a Beethoven a Bonn (Rheinaue) de Peter Breuer
Peter Breuer Adolf Brütt Ludwig Cauer Reinhold Felderhoff August Gaul Bernhard Heising August Kraus Hans Perathoner Fritz Röll Louis Tuaillon
Referències
Categoria:Història de l'escultura Categoria:Realisme Categoria:Art d'Alemanya