El Palau dels Elefants (en italià, Palazzo degli Elefanti) és un edifici històric situat a la Piazza del Duomo de Catània, a Sicília. És la seu de l’ajuntament de la ciutat i un dels principals edificis institucionals del centre històric. Al costat hi ha la Catedral de Sant'Àgata, i davant el Palazzo del Seminario dei Chierici. El palau pren el nom de l’elefant de lava, símbol de Catània, representat a la Font de l’Elefant, situada al centre de la plaça, just davant de l'edifici.

Història L’edifici actual fou construït després del terratrèmol de Sicília de 1693, que destruí gran part de Catània i de la regió del Val di Noto. La reconstrucció urbana s’inicià a finals del segle XVII seguint criteris urbanístics barrocs.

El projecte del palau s’atribueix principalment a l’arquitecte Giovanni Battista Vaccarini, una de les figures més destacades del barroc sicilià, que participà activament en la renovació de la ciutat.

El 14 de desembre de 1944, l'ajuntament va ser incendiat per un grup de manifestants contra el servei militar obligatori, majoritàriament joves recolzats pel Moviment per la Independència de Sicília. L'esdeveniment va provocar la pèrdua dels arxius històrics i relíquies del municipi. Després de l'incendi, les habitacions interiors van ser redecorades en el seu estil original, i l'edifici va poder ser reobert el 1952 i va poder tornar a ser emprat com a seu de l'ajuntament a partir de 1953.

Arquitectura L'edifici és un exemple representatiu del barroc sicilià del segle XVIII. Presenta una façana simètrica i relativament sòbria, amb balcons i elements decoratius característics d’aquest estil. Té una planta rectangular amb tres plantes, incloent-hi el pis noble o principal. Té vistes a la barroca plaça del Duomo. L'entrada principal, orientada al sud, s'obre a la via Vittorio Emanuele II, mentre que l'entrada oriental dona a la Via Etnea.

L’edifici s’organitza al voltant d’un pati interior i inclou diversos salons institucionals destinats a funcions administratives i representatives. Al llarg dels segles ha estat objecte de diverses reformes i restauracions, especialment després de danys causats per terratrèmols i erupcions de l'Etna.

Les façanes presenten finestres ornamentades amb timpans arquejats a la planta baixa, finestres balconeres amb balustrades i un timpà triangular trencat al segon pis i finestres senzilles amb cornises i baranes amb petites columnes al tercer pis.

La façana d'estil barroc presenta pilastres enriquides a la base amb carreus en forma de diamant i coixí fins al primer pis, que continuen com a pilastres planes i llises fins a l'arquitrau de l'entaulament, sense capitells.

El portal està emmarcat per parells de columnes bessones de granit, situades sobre alts sòcols, que sostenen el gran balcó central. Les mènsules que sobresurten de l'imponent arquitrau presenten estàtues que representen la Justícia i la Fe, amb un gran escut d'armes entremig que porta els escuts d'armes de la ciutat de Catània.

Al vestíbul sud de l'edifici es conserven dos carruatges del segle XVIII utilitzats durant les processons com a part de les celebracions de Santa Àgata per portar el batlle a l'església de Sant'Àgata alla Fornace.

Contràriament al desenvolupament del perímetre exterior, el pati interior i als altres vestíbuls d'entrada s'exhibeixen algunes troballes de diverses èpoques i obres d'art contemporànies, destacant l'imponent i solitari monobloc anomenat Pietra del Malconsiglio al vestíbul d'entrada oest. 201x201px 200x200px 200x200px

Planta principal miniatura|Sala del Consell A la sala d'honor i altres sales del primer pis hi ha pintures del pintor catanià Giuseppe Sciuti.

Galeria d'imatges

Notes

Bibliografia

Categoria:Articles amb coordenades via plantilla cal coor Categoria:Edificis de Catània Categoria:Palaus barrocs d'Itàlia